Algues poc transparents

Des de fa alguns anys, a l’illa d’Eivissa, es dóna un fenòmen cada vegada més freqüent: la proliferació d’algues microscòpiques a un creixent número de punts dels nostre litoral. Aquest fenòmen dóna com a resultat l’aparició de taques verdes o marronoses a l’aigua de diverses platges que, d’aquesta manera, perd la seva atractiva transparència i pren la d’un brou brut on resulta poc atractiu banyar-se i que, lògicament, malmet de forma considerable la imatge turística de l’illa basada bàsicament en la qualitat de les nostres platges.

Per evitar l’alarma dels usuaris de platges i del sector turístic, les administracions s’han apressurat a aclarir que les taques que apareixen a les nostres abans transparents i inmaculades aigües, no son degudes a abocaments contaminants, sinó a la proliferació les algues conegudes amb el nom d’Alexandrium taylori, que son les responsables d’aquestes antiestètiques coloracions que adquireixen un número cada vegada més gran de les nostres platges.

Efectivament, aquestes microalgues fotosintètiques, que reben el nom de fitoplancton, poden tenir episodis de proliferació intensa que donen lloc a les taques observades a les platges. Això passa quan, com s’ha dit en diverses ocassions, es dónen aigües poc profundes en calma exposades a una alta temperatura. Existeix, però, un altre factor necessari per a que es produeixin aquestes concentracions d’algues, i d’aquest altre factor és del que s’obliden de parlar les institucions que ens informen . Es tracta de la presència a les aigües afectades de concentracions de nutrients elevades, i aquestes concentracions no es donen de forma natural al mar, en aquest cas tenen un clar orígen antropogènic, es a dir, es produeixen degut a l’acció humana que es desenvolupa a la costa.

La massificació de les costes, l’abocament d’aigües residuals sense depurar o amb una depuració deficient, les actuacions que suposen la modificació de l’estructura de la línia i la dinàmica litoral, suposen, cada dia més, un deteriorament en la qualitat de les aigües i son les que provoquen l’aparició de fenòmens com el descrit que mai abans s’havien donat i que, avui dia, es donen amb cada vegada més freqüència i intensitat.

El problema, que reb el nom de FAN, (Floracions Algals Nocives), o, en anglès, HABs (harmful algal blooms), s’està estudiant des de diferents organismes internacionals, en el cas de l’A. taylori per la seva proliferació en els darrers anys a la Mediterrània occidental i la incidència que pot tenir sobre l’economia de les regions turístiques. Un dels estudis en marxa és l’anomenat projecte STRATEGY, de l’Instituto Español de Oceanografía, que reconeix que l’A. Taylori ha arribat a erigir-se en una amenaça pel sector turístic de determinades zones de la costa mediterrània. El projecte ECOHARM, (socio-ECOnomic impact of HARMful algals blooms in european marine waters), que compta amb el suport de la Comissió Europea, i que incideix sobretot en les floracions massives d’algues que poden resultar perilloses per a la salut humana, també intenta donar respostes als cada vegada més freqüents problemes que pateix el mar degut a la descontrolada presió humana a que està sotmès.

És molt greu que a una illa com Eivissa, que té en el turisme la seva principal i gairebé única font d’ingresos, l’actitut davant d’un problema tan real i preocupant, sigui la d’amagar el cap sota l’ala, tancar els ulls i atribuir, amb un cinisme sense límits, la cada vegada més deteriorada qualitat de les aigües a causes naturals en comptes d’enfrontar el problema i actuar de forma decidida contra les causes reals que l’originen, i que no son altres més que la massificació a la que està sotmès, i cada vegada més, el nostre litoral.

És problable que no interessi explicar tota la veritat pel simple fet que el reconeixement del problema hauria d’anar acompanyat d’actuacions coherents per evitar el seu agravament: l’estricta vigilància i control dels abocaments que es fan al mar, la protecció estricta de la franja litoral davant noves actuacions urbanístiques o el replantejament de la conveniència de noves actuacions que tenguin incidència en l’estructura de la línia de costa, com per exemple la construcció de noves instal.lacions nautiques, son algunes de les mesures urgents que s’haurin d’empendre. Entenem ara per què no s’admet el que realment està passant?

Els ciutadans preferim sempre que ens donin bones notícies, això està clar. Ens agrada que ens tranquilitzin i ens diguin que aquí no passa res però, siguem francs, sabem que sí passa. Tots sabem a quines platges surten les taques i des de quan ho fan, la majoria podem recordar perfectament les mateixes platges abans de patir aquest problema i podem dir a partir de quines actuacions al voltant de les mateixes va sorgir.Veim cada dia com es deteriora la nostra qualitat ambiental i amb ella la qualitat del nostre turisme i, sobretot, la nostra propia qualitat de vida. Ha arribat l’hora d’enfrontar-mos al problema o quan ho farem ja serà massa tard.