Ses Salines

Aquest és el nom que rep una extensa àrea (mes de 2000 ha), amb una gran varietat d'ambients i que, malgrat això, formen una única unitat geomorfològica, paisatgística i ecològica molt definida. Efectivament, a Ses Salines podem trobar la pràctica totalitat dels sistemes naturals que existeixen a les Pitiüses: les pròpies salines, llacunes litorals (estany d'Es Peix, estany Pudent i Bassa de s'Espalmador), dunes i arenals, grans platges d'arena (Cavallet, Trinxa, Illetes) i de còdols (Es Codolar), savinars, zones de salicorniar, pinars, penyassegats marins i una gran quantitat d'illots. Tots aquests ambients es troben a un pla format pel dipòsit de diferents materials durant el Quaternari i procedents de l'erosió dels monts de Corb Marí (160 m) i de Cap d'Es Falcó (144 m), inclosos a la zona, així com de la propera Serra Grossa.

Aquesta heterogeneïtat permet la presència d'un gran nombre d'espècies, tant vegetals com animals, i és el que dona a Ses Salines una gran importància des dels punts de vista ecològic i paisatgístic. Aquesta diversitat d'ambients, la podríem reunir en quatre principals:

La zona humida

Composta per les diferents salines (d'Es Codolar i Cavallet a Eivissa i Salines Ferrer i Marroig a Formentera) i llacunes litorals i al seu voltant, tota una àmplia àrea semipantanosa, que s'inunda periòdicament i que presenta una alta concentració de sals. La vegetació està condicionada per aquesta salinitat del terreny, que es troba cobert per tota una sèrie d'espècies vegetals molt adaptades a aquestes dures condicions, com la salicornia, els joncs i les saladines (Limonium sp.), algunes d'aquestes darrers, endèmiques.

És en aquest ambient, gràcies a les espècies aquàtiques, on es dona la major riquesa ornítica. Destaquen la nidificació de tres espècies de limícoles: el picaplatges petit (Charadrius dubius) i el picaplatges cama negre (Charadrius alexandrinus), aquest darrer amb un nombre de parelles estimat superior a les 100 parelles, i el xerraire (Himantopus himantopus), que per efecte de la celebració de la Fiesta Rociera des de 1991 molt a prop de la principal colònia de cria, ha passat de tenir 110 parelles al 1992 a només 65 al 1996. Afortunadament, després de uns anys de polèmica i de les nostres repetides denúncies, els organitzadors han accedit a celebrar la festa fora de l'actual Reserva Natural. També crien a la zona la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i un ànec, l'annera blanca (Tadorna tadorna) que va criar per primera vegada a Balears a Ses Salines d'Eivissa l'any 1989, repetint-se el fet en diverses ocasions i a més des de 1994 ho fa també a Formentera.

A més, és resenyable la presència d'espècies tan carismàtiques com el flamenc (Phoenicopterus ruber), que incrementa la seua presència a la zona any rera any i del que poden observar-se concentracions hivernals de fins a 200 individus, així com anàtides, agrons, garsetes, limícoles i l'àguila peixatera (Pandion haliaetus). Aquesta darrer va niuar a la zona fins als primers anys de la decada dels 80, quan a un mateix any varen morir, sota el foc de les escopetes i per electrocució a una estesa elèctrica, la darrer parella reproductora i un jove. També son freqüents a Ses Salines altres rapinyaires com el pilot d'àdenes (Circus aeroginosus), el falcó (Falco peregrinus) i el xoriguer (Falco tinnunculus) que cria a la zona.

Per altra banda, és molt important l'ús de la zona humida com a lloc de repòs durant la migració per part d'un gran nombre d'espècies. Així com l'hivernada, destacant les concentracions de cabessoneres o soterins (Podiceps nigricollis) a Formentera.

La gran importància internacional d'aquesta zona humida, es fa evident per la seua inclusió al llistat de zones Ramsar i a la xarxa Red Natura 2000 de l'UE. També ha estat declarada Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA) amb Cap d'Es Falcó.

Platges de sorra i còdols

A Ses Salines trobam, tant a Eivissa com a Formentera, llargues platges que atreuen per la seua bellesa milers de visitants cada any. De fet, la platja de sa Trinxa (Eivissa) i Illetes (Formentera), son segurament les nostres platges més visitades i conegudes. A més hi trobem la platja de es Cavallet. A totes elles, hi ha dunes amb diferents graus de conservació.

En aquest sentit hi ha que destacar el sistema dunar de l'illot de s'Espalmador, que possiblement sigui el millor conservat del mediterrani occidental.

L'ecosistema dunar es caracteritza per la seua fragilitat i alt valor ecològic. A aquests arenals hi trobem espècies molt importants i especialitzades com el borró (Ammophila arenaria), el card de platja (Eryngium maritimun) o el lliri de platja (Pancratium maritimum), algunes de les quals son endèmiques tant animals, com és el cas de l'escarabat fura (Pimelia elevata), o vegetals com el molinet (Silene cambessedesii). A les dunes fitxes, hi trobem formacions de savinars molt interessants i especialment ben conservades a Formentera.

Per altre costat, la llarguísima platja de còdols d'Es Codolar, separa els estanys de la mar i, a part d'un important valor paisatgístic, presenta comunitats vegetals importants i espècies endèmiques.

Sistemes montanyosos

Limitats a l'illa d'Eivissa, es tracta dels puigs de Corb Marí i Cap d'Es Falcó. Estant coberts pel pinar amb savines típic de les Pitiüses, amb un sota bosc ric amb espècies arbustives (romaní, mata, estepes, cepell,...) i on hi son presents algunes tan importants com la ginesta d'Eivissa (Genista dorycnifolia), un dels més destacats endemismes eivissencs, així com varies espècies d'orquídies. A l'interior d'aquests boscos viu la geneta, que es present a l'illa amb una subspècie pròpia (Genetta genetta isabelae).

Illots

Al freu que separa Eivissa i Formentera, apareixen tot un rosari de petits illots amb un gran valor biològic i ecològic. A aquests illots apareixen comunitats vegetals molt interessants, amb espècies endèmiques com saladines (Limonium sp.). A més a més, a tots ells s'hi poden trobar poblacions aïllades de sargantanes, de les que s'han descrit fins a 14 subspècies diferents a l'interior de la zona de Ses Salines. De la mateixa manera, estan citats a aquests illots espècies endèmiques de coleòpters i gasteròpodes. Per últim, cal destacar la presència de colònies d'aus marines, entre les quals destaca la gavina de bec roig (Larus audouinii), exclusiva del mediterrani i que va estar molt a prop de l'extinció a finals dels 70.