El GEN dóna 10 dies a l’Ajuntament per paralitzar les obres de Roca Llisa abans de posar el tema en mans de la fiscalia anticorrupció. (04/07/2005)

Si en un termini màxim de 10 dies, l’Ajuntament de Santa Eulària no ha remés al GEN una còpia de l’ordre de paralització de les obres denunciades a la urbanització de Roca Llisa, el nostre grup posarà els fets en coneixement de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears.

Respecte al comunicat que segons sembla ha fet públic per l’Ajuntament, defensant la legalitat del macrocomplex en construcció, argumentant que es tracta d’una llicència de l’any 2002, que estaria emparada en un Pla Parcial aprovat l’any 1975, el GEN vol deixar constància del següent:

  1. Resulta absolutament increïble que amb el cúmul de normatives aprovades durant els darrers anys, l’Ajuntament de Santa Eulària continui donant llicències en base a plans plarcials aprovats fa 30 anys, abans fins i tot que el seu propi Pla General de 1981 i que, a més, ho admeti públicament.
  2. El Pla Parcial de Roca Llisa es troba íntegrament inclòs dins l’àmbit de la zona 11 del Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística d’Eivissa (POOT), aprovat per decret el 14 de març de 1997 i està, per tant, subjecte a les limitacions establertes a l’art. 9 sobre característiques de les edificacions residencials: “e)Volum màxim edificable, sobre rasant, per cada edifici aïllat, el qual no podrà superar els 3000 m3 per als habitatges unifamiliars i els 8.000 m3 per als edificis destinats a habitatge plurifamiliar. f) Alçada màxima de l’edificació, la qual no podrà ser superior a PB+ 1P en els casos d’habitatge unifamiliar o a PB+2P per a les edificacions d’habitatge plurifamiliar.”. La llicència es va atorgar, segons l’Ajuntament, en Febrer de 2002, cinc anys després de l’entrada en vigor del POOT que, a la seva disposició addicional primera establia un termini màxim d’un any per a l’adaptació al mateix dels planejaments municipals.
  3. Segons sembla, l’Ajuntament de Santa Eulària, també ignorà l’aprovació, a l’octubre de 2000, de la Norma Territorial Cautelar del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, plenament vigent un any i mig després, en el moment en que s’afirma es va autoritzar aquest edifici. Aquesta norma afectà la totalitat de sòls urbans i urbanitzables inclosos a la zona POOT d’Eivissa i a aquells que es trobaven total o parcialment dins dels 500 mtrs de la franja costanera.
  4. El cúmul d’irregularitats que sembla es donen a l’interior d’aquesta urbanització tenen una magnitud tal que fins i tot a les Normes Subsidiàries i complementàries aprovades pel Consell Insular en juny de 2004, i de les quals l’Ajuntament sí sembla haver tengut notícies, diuen, a la seva disposició addicional 7, que fins a la revisió del PGOU: “En l’àmbit del PP de Roca Llisa resultarà prohibida l’obertura de nou viari, l’autorització de noves segregacions i l’execució de noves obres d’urbanització o dotació de serveis”. Evidentment, si es tractàs d’un Pla Parcial amb tramitació impecable i ajustat a la normativa, aquestes NNSS no es vorien obligades a establir aquestes dràstiques limitacions al seu interior, que son, evidentment, la millor prova de que ni la seva tramitació ni les autoritzacions atorgades a la seva empara no han estat ajustades a dret.
  5. En qualsevol cas, segons la informació que proporciona la pròpia urbanització a la seva pàgina web (s’adjunta detall), el Pla Parcial dels 70 en que s’empararia la llicència d’edificació atorgada al 2002, disposava que l’alçada màxima dels edificis es donava a les zones d’edificació agrupada per vivenda plurifamiliar, i era de 12 mtrs. Sembla que es pretén ara que aquest instrument, aprovat fa 30 anys, suposi un blindatge impermeable a la normativa sobrevinguda que afecta a la resta del territori balear.
  6.  A la web de la promoció , es pot comprovar que a la promoció existeixen un total de 6 plantes amb vivendes disponibles que, hàbilment, enumeren com plantes –3, -2, -1, 0, 1 i 2 (en tot cas fan un total de 6)

Descarrega detall del Pla Parcial