La urbanització del sector 4.13 de Cala Molí traspassa els límits del pla parcial i invadeix l’ANEI núm 6 de la LEN (24/08/2005)

La destrossa provocada per les obres ha provocat fins i tot l’alteració total de la topografia del terreny per les grans excavacions i moviments de terres

El Pla Parcial 4.13 de Sant Josep de sa Talaia, un dels dos que formen part dels urbanitzables situats a “sa plana de Mar”, a la zona situada entre Cala Molí i Cala Tarida, ha traspassat ostensiblement els seus límits segons la planimetria de les NNSS municipals i el propi PTI, i s’està endinsat a l’interior de l’Àrea Natural d’Especial Interès núm. 6 de la Llei 1/1991 d’Espais Naturals i règim Urbanístic de les Àrees d’especial Interès de les Illes Balears.

Comparant la planimetria existent amb la realitat física sobre el terreny, es pot comprovar com el vial obert fins el límit superior d’aquest pla parcial, apreciable clarament a la part gràfica del PTI, i que ja invadia parcialment terrenys de l’ANEI, ha estat sobrepassat i ja s’han començat a construir nous grups d’adossats a l’interior del que era massa forestal, on s’estan realitzant grans excavacions i moviments de terres, amb desnivells de més de 15 metres que comporten un gravíssim impacte. Les mesures preses pel GEN mitjançant GPS també demostren l’evident “estirament” d’aquest pla parcial respecte de la documentació gràfica del planejament d’aplicació, i que ja supera en més de 20 metres la cota màxima a que suposadament havia d’arribar.

A la gravetat dels fets s’ha d’afegir el que no s’ha pogut constatar l’existència de l’estació depuradora prevista a la zona, també grafiada al PTI, a la part inferior del PP, i que per llei ha d’estar feta abans de començar a edificar. On pertocaria trobar-se únicament s’ha constatat l’existència de més adossats Els greus problemes de sanejament de la zona de Cala Tarida, que provoquen vessaments d’aigües residuals al mar, està provocada per la manca de capacitat de depuració de les EDAR existents a Cala Tarida i que sembla estar directament relacionada amb el sistemàtic incompliment, a tota la zona, de l’edificabilitat màxima permesa a la normativa municipal. Així, cada vegada que es construeix una depuradora es fa amb una capacitat limitada escassament al núm. d’habitatges previstos als Plans Parcials, però la construcció final sembla que sempre supera en escreix la teòricament permesa. Aquest estiu, ja no s’han pogut justificar les taques “verdoses” que apareixen cada any a la zona de Cala Tarida per la presència de microalgues, que fins ara ha estat la versió oficial, ja que les olors a la pròpia platja, en dies de poc vent i mar en calma, eren inconfusibles. La solució, en aquests casos, sempre arriba tard i malament i suposarà una despesa de fons públics inadmissible mentre les promotores urbanístiques únicament recullen els beneficis, oblidant-se, amb la complicitat de les institucions, dels seus deures, dels quals es fan càrrec tots els contribuents.

Es dóna la circumstància que qualsevol persona coneixedora de la zona de Cala Tarida pot testimoniar que abans que començàs la urbanització massiva de la zona, mai havien aparegut cap tipus de taques “d’algues” a la platja. El problema va començar amb la
urbanització del grup d’empreses d’Alonso Marí.

Davant la gravetat dels fets que tenen lloc a la zona, el GEN es dirigirà a l’Ajuntament de Sant Josep i al Consell Insular per demanar la immediata paralització de les obres del PP 4.13, així com informació sobre la xarxa de sanejament d’aquesta urbanització i l’estació depuradora que, teòricament, s’hauria d’haver construït abans de començar a edificar.

El mateix POOT estableix que la suficiència o no de les infrastructures existents suposarà un límit a noves construccions. A Cala Tarida, mentre s’evidencia més i més la manca d’infrastructures per a tota la població existent i prevista, la urbanització no para de créixer.

Es dóna el cas que aquestes obres, ja a l’interior de l’ANEI núm. 6, varen ser les presumptes responsables de l’incendi que es va declarar aquest estiu a la zona de Cala Tarida.


El GEN considera que la urbanització il·legal d’un espai protegit, amb la transformació radical de les seves característiques físiques, fins i tot de la topografia natural del terreny i la desaparició total dels valors naturals que provocaren la seva protecció, pot ser constitutiu d’un delicte contra la ordenació territorial i el medi ambient, motiu pel qual traslladarà el tema a la Fiscalia del TSJB.

Aquest tipus d’infraccions es veuen afavorides pel Pla Territorial Insular aprovat pel Consell Insular que, en comptes de tractar-se d’un instrument garant de la legalitat, ja preveu que els ajuntaments puguin donar cobertura legal a tot aquest tipus de pràctiques al marge de la legalitat, senyal inequívoca de que les coneix i consenteix amb tota naturalitat.

La imatge turística d’una costa massificada que ofereix l’Illa d’Eivissa, es veu greument empitjorada pels efectes d’aquest allau incontrolat de formigó, en forma de problemes com els descrits que, com sempre, acaben intentant tapar amb sous públics, en el que podria tenir consideració de malversació d’aquests fons, ja que mai haurien de tenir com a destí fer-se càrrec de les despeses que els promotors eludeixen tot i tractar-se de la seva obligació legal. Tenint en compte el nombre de plans parcials que es permet edificar encara a Eivissa en base al PTI, podem estar segurs que el problema no ha fet més que començar.

El GEN-GOB Eivissa considera totalment absurd parlar de pactes i campanyes per afavorir l’arribada de turistes i per frenar la caiguda d’ocupació del sector mentre no es posi fre a la descontrolada pressió urbanística que pateix l’illa d’Eivissa.

Descarregar texte de la denúncia presentada davant l'Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia