Sa Caixota (19/09/2005)

El fet que l’ordenació territorial a l’illa d’Eivissa estigui en mans de radicals perillosos, sempre en connivència amb l’especulació, fan que els plans i projectes urbanístics estiguin totalment desvinculats del sentit comú i la racionalitat, arribant a un grau d’incompliment de les lleis que fins i tot posa en perill vides humanes. Aquest és el cas de les urbanitzacions de sa Caixota i es Cubells. Els criteris de sostenibilitat, protecció ambiental, disponibilitat de recursos o àrees de risc són absolutament i totalment obviats a l’hora de planificar l’urbanisme; els sòls urbanitzables s’ubiquen en funció, no de les exigències i necessitats reals, sinó de la titularitat dels terrenys i en funció dels interessos de les promotores ben relacionades.

El caos urbanístic i la implantació d’urbanitzacions a àrees d’alt risc són conseqüència de plans generals o normes subsidiàries fetes vint anys enrera, amb un total i absolut menyspreu cap al medi ambient i la sostenibilitat. El més greu, però, es que a dia d’avui es continua exactament amb la mateixa direcció; el PTI, la norma de més recent aprovació, continua exactament la mateixa línia i cau en despropòsits com els de mantenir la zona de sa Caixota com a sòl urbà. És molt significatiu el fet que les construccions afectades s’havessin construït en els darrers anys.
Una altra exemple el tenim a la zona de davall es caire de es Cubells, indret amb una altíssima perillossitat per la inestabilitat del terreny, on diverses edificacions han començat ja a tenir greus problemes de seguretat i que a través del PTI, per enèsima vegada, se l’intenta donar cobertura legal.

Fins ara sembla que els delictes contra l’ordenació territorial estan considerats a la nostra illa com a pecata minuta, petits melindros de guant blanc, i són comesos amb una total impunitat. Però aquestes actituds són el càncer de la nostra illa, el que exhaureix els nostres recursos, posa en perill la nostra economia i fins i tot, com ja ha quedat demostrat, vides humanes. A qualsevol regió del primer món un fet d’aquestes característiques suposaria la dimissió immediata del batle i el cessament fulminant del tècnic municipal responsable. Aquí no. Aquí és considera d’allò més normal que des de les institucions es governi d’esquena a l’interès general i al servei dels autèntics amos d’aquesta illa: les màfies urbanístiques.

Del que no hi ha cap dubte, és de que no han acabat aquí els problemes amb aquestes urbanitzacions. L’edifici enfonsat ja havia estat objecte d’obres per aconseguir una estabilitat impossible a la zona. El gran nombre d’immobles edificats a unes zones tan altament inestables fa que els fets ocorreguts a la zona de sa Caixota siguin només un capítol d’altres que tard o d’hora tendran lloc i que només es pot desitjar que, quan es produeixin, no provoquin pèrdues de vides humanes. Ens trobam davant uns fets gravíssims que, complint simplement la llei, s’haurien pogut evitar.

Una altra conseqüència previsible serà per les arques públiques. Els contribuents acabaran pagant amb els impostos que haurien d’estar al servei general, els resultats d’aquesta planificació feta a mida de l’especulació. Els previsibles procediments judicials, les obres de consolidació en uns casos i d’enderrocament en altres, acabaran sent pagades pels ciutadans.