El GEN rebutja la nova aliança de l’Ajuntament d’Eivissa amb la destrucció ambiental en el cas del port (05/10/2005)

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol mostrar la seua més enèrgica protesta i indignació pel nou cas de canvi d’actitud de l’Ajuntament d’Eivissa per alinear-se a favor de la destrucció ambiental i la massificació, després d’haver-se expressat en contra. En aquest cas parlam de l’ampliació del port d’Eivissa, un projecte que l’equip de govern municipal ha vengut rebutjant de manera sistemàtica, insistent i reiterada des de fa més d’un any, quan l’Autoritat Portuària va presentar aquesta iniciativa, tan descabellada com irresponsable.

Les primeres protestes de l’Ajuntament s’han convertit ara, inexplicablement, en una servil i submisa acceptació d’aquesta aberració. Aquesta claudicació davant la destrucció només es pot explicar per la nul·la voluntat de l’equip de govern del Pacte Progressista de fer complir les seues promeses pre i post electorals de no permetre una ampliació “exagerada i salvatge”, segons la varen qualificar fins fa poques setmanes tant l’alcalde, Xico Tarrés, com el regidor d’urbanisme i altres responsables municipals.

Les plataformes que l’Autoritat Portuària vol construir a prop des Botafoc representaran l’execució de la gran ampliació del port que es va projectar a principis dels anys 90, sota l’anterior Govern central del PSOE, i que tots els partits polítics d’Eivissa qualificaren d’excessives. Per això, aquell intent va quedar cancel·lat. Ara, passats uns anys, ressuscita aquell projecte i l’Ajuntament no té cap inconvenient en acceptar una aberració que ja s’havia rebutjat categòricament.

Apart, aquesta plataforma demostra que el dic des Botafoc era només l’aperitiu de la massificació general del port, la iniciativa de l’Autoritat Portuària ha servit per posar de manifest que els polítics que governen l’Ajuntament d’Eivissa són unes simples titelles que actuen al dictat del que diguin els quatre dirigents empresarials de sempre (que no representen autènticament l’empresariat eivissenc), sense oposar cap però a les seues peticions, per insensates siguin.

Aquesta debilitat i covardia representen una traïció a l’electorat i una autèntica bufetada a tots aquells que cregueren en les paraules de l’Ajuntament en contra de les plataformes. Com ja ha passat en altres casos (ses Feixes, el segon cinturó de ronda, etc.), l’Ajuntament d’Eivissa comença parlant en contra de la destrucció i després acaba permetent-la com uns especuladors més. Resulta sospitós, que no ja sorprenent, que aquests canvis d’actitud es donin sempre que arriba un cas d’obres faraòniques, valorades en milions d’euros. Els ciutadans sabem que pagam però no sabem tot qui cobra.

Per altra banda, la semi-oposició d’alguns regidors a aquest tipus d’aberracions no es demostra amb l’abandó de càrrecs superflus i sense rellevància de cap mena, sinó que s’hauria de demostrar amb la sortida directa d’un equip de govern que només actua al servei de la massificació.

Actualment, l’alcalde Tarrés s’ha convertir en una manera fàcil de predir el futur de la ciutat: n’hi ha prou d’escoltar què diu que no es farà per poder assegurar que en breu estarà començat.