Una sentència del Tribunal Suprem impossibilita el sòl urbà de Ses Feixes que pretenia l'Ajuntament al PGOU aprovat inicialment (10/10/2005)

El GEN-GOB Eivissa creu probable que aquesta resolució judicial estigui condicionant l’ordenació definitiva d’aquest espai que l’Ajuntament intentà al seu moment convertir en urbà en la seva totalitat

El Tribunal Suprem dictaminà, al 1995, la impossibilitat de considerar urbà el sector 6, tal i com apareixia al PGOU aprovat inicialment per l’Ajuntament de Vila.

A rel de l’aprovació de l’actual PGOU de Vila, l’any 1987, propietaris del Sector 6, concretament els lindants amb el tram final de l’Avinguda Ignasi Wallis i la ronda de Sant Antoni, que havia quedat com a sòl urbanitzable, interposaren un recurs contenciós amb l’objectiu de que se’ls reconeguessin els seus terrenys com sòl urbà.
Propietaris del sector 6, argumentaren al contenciós interposat contra la qualificació d’urbanitzables dels seus terrenys, que aquests disposaven de tots els requisits exigits a la Llei del Sòl per ser considerats com a sòl urbà directe pel Pla General i, al manco, els mateixos que altres terrenys que havien obtingut dita classificació.
El contenciós s’interposà davant del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i, en ser desestimat, s’interposà recurs d’apel·lació davant del Tribunal Suprem que, finalment, al 1995, desestimà definitivament les pretensions dels demandants, aclarint definitivament la impossibilitat legal de considerar urbans aquests terrenys.

Com ja ve sent habitual en aquests casos, els demandants argumentaven que el fet que els seus terrenys no tinguessin la qualificació de sòl urbà suposava “una expoliación que atenta los derechos fundamentales” i es feia constar que altres terrenys en les mateixes condicions havien obtingut la qualificació d’urbans.

LA CARRERA DEN MURTERA, LÍMIT REAL DEL SÒL URBÀ DE LA CIUTAT D’EIVISSA

A la sentència es remarca que a la peritació corresponent es va fer constar que “los terrenos aquí considerados no pertenecen a área consolidada porque el perímetro de casco urbano finaliza en el camino que constituye el límite sur de la finca, de manera que, si bien los terrenos, al sur de dicho camino se incluían en el perímetro del suelo urbano, los situados al norte -entre el camino y la ronda de circunvalación -se encuentran libres de edificación y sin los servicios que clama el artículo 78 de la Ley del Suelo, por lo que, ni los que dan frente a la ronda, ni los que lo dan a la prolongación de la calle Ignaico Wallis merezcan ser incluidos en la delimitación de suelo urbano que aquí se impugna. Por ultimo, llama la atención sobre la circunstancia que el tratamiento otorgado a los terrenos del recurrente era también el que correspondía a otros que, sin embargo, obtuvieron el que se reclama.

Com es desprèn de l’anàlisi de la sentència (veure document adjunt), el camí al Sud de la finca objecte del litigi a que es fa referència és la carrera den Murtera, que actualment delimita el BIC declarat Lloc d’Interès Etnològic de ses Feixes d’Eivissa, per la seva importància patrimonial.

Referent a aquesta qualificació com a sòl urbà de terrenys que es trobaven en les mateixes condicions que els dels demandants, el tribunal, tot i que no eren objecte del recurs, advertia de que la seva classificació com a sòl urbà estaria fora de la legalitat: “menos aún puede ser estimada la alegada infracción de los principios de generalidad e igualdad, sobre la base de que otras fincas de similares circunstancias, hayan sido clasificadas como suelo urbano, pues aún cuando ello fuera cierto, la generidad e igualdad, constitucionalmente predicadas, nunca pueden estar basadas en la ilegalidad o antijuricidad de una determinada actividad

OCULTACIÓ INTENCIONADA

El GEN considera evident que aquesta sentència del Tribunal Suprem ha estat intencionadament ocultada a l’opinió pública, tant part de l’alcalde de Vila i els seus col·laboradors, com per part dels membres de l’actual oposició municipal que, en el moment de dictar-se, tenien responsabilitats de govern i, per tant, la coneixien; a més a més, resulta especialment greu que una vegada rebuda aquesta resolució judicial no es procedís, de forma immediata, a la requalificació d’altres terrenys que es trobaven en les mateixes circumstàncies que els que foren objecte de litigi però que havien estat il·legalment qualificats com urbans.

Aquesta resolució judicial feia completament impossible la qualificació del sector 6 com a Sòl Urbà directe tal i com pretenia l’Ajuntament al PGOU aprovat inicialment però, a més, fa injustificable que no es revisàs igualment la clarament il·legal qualificació d’urbans que tenen altres terrenys en les mateixes circumstàncies, com son les UUAA 8, 12 i 13.

El GEN espera que el que actualment són rumors, acabi incorporat al planejament municipal i que el 100% de l’àrea BIC quedi, finalment, com a sòl rústic protegit.

Descarregar texte de la sentència del Tribunal Suprem