El GEN recorda que les directives europees que protegeixen el litoral estan per sobre de les normatives autonòmiques. La permisivitat urbanística pot convertir Eivissa en una base de blanqueig de diner provinent d´activitats delictives (14/10/2005)

El GEN RECORDA QUE LES DIRECTIVES EUROPEES QUE PROTEGEIXEN EL LITORAL ESTAN PER SOBRE DE LES NORMATIVES AUTONÒMIQUES

Segons diverses notícies aparegudes recentment, existeix un projecte de port esportiu a la zona de Cala Corral, al litoral josepí. Aquest projecte, que suposaria la construcció d’un gran port esportiu, comportaria, no només un fort impacte sobre una zona litoral ja molt castigada per la pressió urbanística, i amb greus problemes d’infrastructures, sinó un dany irreversible i molt greu a zones proposades Llocs d’Interès Comunitari per formar part de la Xarxa Natura 2000 de la UE.

L’increment de trànsit marítim i la pressió sobre els recursos marins, és completament incompatible amb el grau de preservació que han de tenir els espais incorporats a aquest catàleg de llocs a protegir en base a normatives europees de protecció ambiental, en aquest cas la Directiva d’Hàbitats.

El GEN-GOB Eivissa vol recordar que, si bé al PTI aprovat inicialment es permetia la construcció d’aquest macro-port esportiu a cala Corral, l’informe emès pel Comitè de la Xarxa Natura 2000, depenent de la Conselleria de Medi Ambient, va obligar a eliminar aquesta possibilitat pels perjudicis que podia provocar a aquestes zones protegides en base a la normativa europea. Evidentment, la Directiva de protecció d’hàbitats de la Unió Europea està per sobre, no només del Pla Territorial Insular sinó també de qualsevol normativa autonòmica, tengui el rang que tengui.

LA PERMISIVITAT URBANÍSTICA POT CONVERTIR EIVISSA EN UNA BASE DE BLANQUEIG DE DINER PROVINENT
D’ACTIVITATS DELICTIVES


És evident que mentre la resta de les illes de l’arxipèlag Balear encaminen les normatives cap a una major protecció territorial, les illa d’Eivissa i Formentera són objecte d’un tractament ben diferenciat que les està deixant en mans de l’especulació urbanística més ferotge. La permisivitat quant a noves urbanitzacions al litoral, ports esportius, camps de golf, arriba a uns extrems que en cap cas es donen a la resta de les Balears. Això, a part de suposar una degradació constant dels nostres recursos i de comprometre el futur econòmic, està posant l’illa d’Eivissa en el punt de mira de les xarxes mafioses donada la idoneïtat de les operacions immobiliàries pel blanqueig de diner negre procedent d’activitats delictives. Això ja s’ha posat de manifest a altres indrets del litoral espanyol, com ha estat el cas de Marbella, on s’han desarticulat diverses xarxes d’aquest tipus, això sí, després d’haver-se donat un nombre indeterminat d’assassinats i, com no, d’haver-se encimentat grans àrees litorals.
Darrerament, a l’illa d’Eivissa s’ha començat a experimentar en què consisteix convertir-se en una base d’operacions de les diferents màfies que operen a Europa; en els darrers dies s’ha procedit a la detenció dels membres d’una banda dedicada al tràfic de drogues. Un dels detinguts, Emiliano Corzo, tenia donades d’alta al menys quatre empreses immobiliàries a l’Illa d’Eivissa. A un lloc on tot el territori es considera més o menys urbanitzable i les lleis es fan a mida dels projectes urbanístics, disposar d’aquest tipus de tapadores és fàcil, econòmic i pràctic.
Les autoritats Pitiüses s’haurien d’adonar d’una vegada que no és només el territori que pateix la seva irresponsabilitat. Evidentment, quant més importants són les xarxes mafioses que s’implanten a un territori, més diners mouen i, malauradament, pels polítics locals semblen tenir un poder hipnòtic que no els deixa veure més enllà.

Tot i el discurs de les administracions, les normatives urbanístiques Pitiüses no estan encaminades a afavorir el primer habitatge ni la recuperació del camp, ben al contrari estan orientades en considerar l’illa com una urbanització, amb la qual cosa els preus del sòl rústic pugen fins a fer-se prohibitius per a la majoria i dificulten sinó impossibiliten, que a l’illa es pugui desenvolpupar una indústria alternativa al turisme. En canvi s’està facilitant l’entrada de l’especulació amb tot el que comporta i amb les conseqüències que ja començam a patir.