Un acord de la Comissió de patrimoni de l’any 2003 declarava l’eixample d’Eivissa zona arqueològica sensible i obligava a una arqueologia preventiva que no s’ha complit (21/11/2005)

EL GEN APORTA NOVES DADES SOBRE LA VERGONYOSA DESSÍDIA INSTITUCIONAL RESPECTE DE L’AQÜEDUCTE ROMÀ

L’informe tècnic elaborat per l’arqueòleg del Consell i l’historiador contractat per la conselleria i que ha servit per beneir i donar suport tècnic a la decisió política de no conservar in situ i amb el seu traçat i orientació original el tram d’aqüeducte romà aparegut al solar de ses Galamones on els promotors ja destruïren la sènia del mateix nom a pesar de que es trobava inventariada en dos catàlegs (el municipal i el del Consell), posa en evidència l’absoluta i possiblement delictiva deixadesa tècnica i política que ha permès arribar a aquesta situació. En aquest informe s’afirma que es varen tenir notícies de l’aparició de l’aqüeducte al solar esmentat no per cap vigilància arqueològica preventiva per part del Consell Insular sinó perquè els ho comunicà l’entitat mercantil Retingle S.L. Amb aquesta afirmació s’està reconeixent implícitament que s’havia incomplit un acord de la Comissió de Patrimoni de principis del 2003, que declarava tot s’Eixample d’Eivissa Zona arqueològica sensible. Aquest acord es va comunicar en el seu moment a l’Ajuntament d’Eivissa. Aquest acord no ha estat revocat en cap moment, simplement s’ha deixat de complir. Per què?
(Us adjuntam el plànol de la zona que es va delimitar com a arqueològicament sensible)

2)- Primera mentida: En el mateix informe es reconeixia també que “no es va estimar oportú la paralització de l’obra”. Quan el GEN va denunciar, fa setmanes, que les obres al solar de ses Galamones no havien estat paralitzades en cap moment i que això havia posat en perill l’aqüeducte i suposava un incompliment de la Llei de Patrimoni (art.61), el conseller responsable (¡) de l’àrea va dir que les havia “paralitzat parcialment”.

3)- En tercer lloc es reconeix també a l’informe tècnic que es tenien notícies d’aquest aqüeducte i del seu traçat des de principis dels anys 90: “En qualsevol cas, tot indica que es tracta del mateix aqüeducte que en el segle XVIII González de Posada va esmentar…i del qual es tenien alguns indicis arqueològics des de l’inici dels anys 90 del segle XX, en la proximitat de la ciutat i a zones allunyades no menys de 5 km. d’ella”(sic).

Per què idò no s’havien arbitrat mesures per tal de protegir la integritat d’aquest monument? Per què no s’han respectat els acords anteriors de la Comissió de Patrimoni encaminats a evitar situacions com aquesta? La resposta és clara, perquè la protecció del patrimoni, obligació de les institucions, xocaven amb els interessos immobiliaris dels promotors MATURSL.

4)- La veu Arquitectura romana, al volum I de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, editada pel Consell d’Eivissa i Formentera (pàgina 240) i de la que n’era el director el propi conseller de Patrimoni, el Sr. Marí Tur, ja es reconeix l’existència i traçat exacte de l’aqüeducte romà aparegut al solar de Can Misses a rel de la construcció d’una promoció d’habitatges: la segona conducció (el segon aqüeducte, el primer és el de s’Argamassa) en direcció NE-SW, travessava almenys les finques des Porxet, can Misses, ses Galamones, es Pou Sant, Can Bessó i can Cantó, per dirigir-se després cap a llevant, en direcció a la finca es Clot de Baix, on existí una important vil·la rural, o, probablement, a la ciutat…

5)- Segona mentida del conseller de Patrimoni en aquest tema: El GEN instava en els seus escrits al Consell a excavar i estudiar les restes d’una construcció apareguda en un dels cantons del solar i de la que es podia veure clarament un dels murs. El Sr. Marí Tur va afirmar que no en tenia coneixement. En el informe esmentat i presentat davant la CIOTUPHA per beneir el trasllat de l’aqüeducte es reconeix l’existència d’altres restes i diu que “prop de l’extrem de tramuntana ha estat documentada una paret…” S’afirma que a rel de la ceràmica trobada se sap que pertany a l’època contemporània (segles XIX i XX) o moderna (segles XV-XVIII) però que no té interès patrimonial i no cal excavar. Com ho saben els tècnics si no s’ha excavat?

6)- Darrer punt : A final de la dècada dels 90, el Govern Balear, que en aquells moments tenia les competències en Patrimoni, va elaborar un instrument de protecció i prevenció: Les cartes arqueològiques d’Eivissa i Formentera. L’any 2000, des del Consell Insular es va enviar a tots els ajuntaments còpia d’aquestes cartes per tal que les tinguessin presents a l’hora d’atorgar llicències i per tal que s’incorporassin als planejaments urbanístics. Una d’aquestes cartes arqueològiques era :

JACIMENT: AQÜEDUCTE ROMÀ. En la carta arqueològica es feia referència a les restes de l’aqüeducte trobades a la zona de ses Figueretes, el traçat de les quals ja apuntava a la zona de Can Misses on s’ha trobat aquest tram de quasi 90 m. i es recollien les dades històriques mencionades abans. Aquestes cartes arqueològiques estan disponibles a tots els ajuntaments.

Quan les primeres restes aparegueren a Puig d’en Valls, al voltant del Camí Vell de Sant Mateu, el propi conseller de patrimoni va reconèixer la gran importància de l’aqüeducte. Per què ha canviat d’idea el conseller?
La resposta és clara: perquè ara es perjudicarien els interessos immobiliaris de sempre.

El GEN es pregunta: Si l’aqüeducte de s’Argamassa va merèixer la declaració de BIC l’any 1998 per part del Govern Balear amb la tipologia de Monument, quins interessos impedeixen ara la protecció d’aquest aqüeducte, que portava aigua a la ciutat romana d’Ebusus i que, donada la seua importància, es troba mencionat a tota la bibliografia pitiüsa sobre el tema? La resposta és la mateixa.

El GEN ha presentat aquest mateix dilluns escrit davant la CIOTUPHA per tal que s’incoï expedient de declaració de BIC amb la tipologia de Monument de l’aqüeducte romà en tot el seu traçat. Segons la Llei de Patrimoni de les Illes Balears, si el Consell decideix no incoar expedient de protecció haurà de motivar-ho. Donat tots aquests antecedents, tindrà difícil de fer-ho.

Conclusió : Des de fa més de 15 anys se sabia del traçat exacte i per on passava l’aqüeducte i no ha servit per garantir la seva conservació. Per què no s’ha adaptat l’urbanisme al patrimoni i ara pretenen que el patrimoni s’adapti al planejament i a l’especulació urbanística d’uns pocs?. Es tenien i es tenen les dades i les eines per
conservar i protegir l’aqüeducte i no s’ha fet. Per què?