El GEN solicita al Govern Espanyol la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Mesures Específiques aprovada ahir al Parlament Balear a cap comunitat autònoma existeixen lleis diferents pels del nord i els del sud. (30/11/2005)

El GEN-GOB ha sol.licitat al delegat del Govern a les Illes Balears, el Sr, Ramon Socies, que traslladi al govern de l’Estat la necessitat d’interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Mesures Específiques per a Eivissa i Formentera en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i turisme, en entendre que vulnera la fonamental igualtat que ha de regir entre tots els ciutadans segons la Constitució espanyola.

A més de vulnerar el principi d’igualtat de Drets i deures de tots els ciutadans, el GEN entén que la Llei aprovada ahir al Parlament, vulnera legislació bàsica de l’Estat, concretament principis bàsics de la Ley del Suelo i de la Ley de Costas. Quant a la Ley del Suelo, es vulnera el tractament que ha de tenir el sòl rústic que, segons la legislació bàsica estatal ha de ser dedicat a usos tradicionals i vinculats amb la naturalesa rústica dels terrenys. Amb la Llei aprovada al parlament, s’estableixen per aquest tipus de sòl usos turístics (construcció d’hotels) i, sobretot, urbans, en permetre la creació de nous nuclis mitjançant la figura d’agrupació de l’edificació, o per l’eliminació de la parcel.la mínima per edificar quan es tracta el sòl protegit com a sòl de cessió en el procés urbanístic. Per altra banda, el fet que es puguin utilitzar els sòls de cessions de sòl urbanitzable, que teòricament han de servir per a l’implantació de serveis públics, com a parcel.les d’ús urbanístic per a interesos particulars, resulta, com a mínim, esperpèntic.
Quant a la Ley de Costas, aquells terrenys que no eren urbans a l’entrada en vigor de la llei de costes, disposen de les zones de domini públic i de protecció que no poden ser destinades a l’edificació. La llei de mesures específiques pretén obviar aquest precepte legal i, mitjançant la delimitació del que anomena “nucli rural”, un eufemisme per tractar les urbanitzacions il.legals a la costa, continuar amb la massificació del litoral, fins i tot a sòls rústics

El GEN considera que la situació urbanística a que ha arribat l’illa d’Eivissa és equiparable a la de Marbella, però mentre a Marbella s’ha arribat a treure les competències en urbanisme als delinqüents que el gestionaven, a l’illa d’Eivissa s’els fan lleis a mida des del Govern per permetre que la situació continuï sense entrebancs legals.

Donat que el partit popular se les dóna de tan constitucionalista, des del GEN mos preguntam si realment als del PP balear els preocupen altres articles de la Constitució més que el segon que fa referència a l’unitat deEspanya, i així i tot només per conveniència política. L’obligació de respectar la llei bàsica de l’Estat, l’igualtat entre els ciutadans o l’obligació de legislar sobre el sòl per impedir l’especulació deuen ser articles als quals encara no han arribat els dirigents Balears.

En qualsevol cas ja no serà la primera vegada que el Parlament Balear fa el més absolut ridícul fent lleis a mida de les pretensions tercermundistes del Consell Insular. De moment ja tenim el precedent de la Disposició que pretenia salvar la mansió Cretu a Corona i que el TSJB ja ha dit, de forma categòrica, que vulneraria l’elemental principi d’igualtat i que, a més a més, no es poden contradir lleis en vigor. En aquest cas, la Llei de mesures específiques en contradiu fins a 9.

Resulta patètic i lamentable veure fins a quins extrems estan en disposició d’arribar els dirigents pitiüsos per tal d’emparar els especuladors i els delinqüents, molts dels quals es troben a les pròpies institucions. És rellevant el fet que persones amb interessos immobiliaris a l’illa d’Eivissa, siguin el mateixos que impulsen i aproven aquesta normativa paralel.la per a l’illa. Persones com els parlamentaris Antoni i Joan Marí Tur, el Sr. Pep Sala, la representant de la família Matutes o el propi president del Consell s’haurien d’abstenir de tractar aquesta mena d’assumptes. De fet, pel bé de tots, s’haurien d’abstenir de dedicar-se a la política.