El Conseller de Patrimoni mossega l´am i admet l´existència d´un informe que s´ha mantingut amagat sobre els jaciments afectats per l´autopista de Sant Antoni (06/12/2005)

El Conseller de Patrimoni reconeix l’existència d’un informe sobre els bens patrimonials que resultaran afectats pel projecte d’autopista a Sant Antoni i, d’aquesta manera, deixa sense explicació que aquest informe no es trobàs inclòs a la documentació sobre aquest projecte que es va exposar al públic, tal i com era l’obligació de la institució, i posa en evidència que s’ha amagat informació a l’opinió pública.

El GEN coneixia l’existència d’aquest informe però havia constatat la seva absència a l’expedient del projecte de l’autopista de Sant Antoni. L’única manera de fer-lo sortir a la llum i posar al descobert que s’ocultava informació sobre els bens patrimonials afectats era obligar a la conselleria de Patrimoni a reconèixer la seva existència. La pregunta ara és: per què no es va incloure aquest informe a l’expedient juntament amb la resta de documentació? Quants més jaciments seran arrasats per les obres d’aquesta autopista? Si el tècnic de patrimoni del Consell recomana evitar en lo possible la destrucció dels bens patrimonials que s’assenyalen i es reconeixen, quines mesures s’han proposat per evitar-la?, s’ha fet alguna modificació del projecte o alguna aportació per part del Consell per salvar aquests bens patrimonials? El GEN considera que s’ha obviat fins ara donar a conèixer aquest informe per evitar haver de justificar que es permet la destrucció de més patrimoni de manera totalment impune, tal i com ha passat fins ara amb els projectes de les autopistes. Ara que el Conseller s’ha vist obligat a fer públic un informe que recomana la conservació dels bens patrimonials que s’hi descriuen, com justificarà que es permeti la seva destrucció?

Segurament el sr. Marí Tur creia que ningú mai sabria de l’existència d’aquest informe, amb aquesta intenció el va amagar i no el va adjuntar a l’expedient d’obres del que formava part. Ara que ha sortit a la llum vorem, una vegada més, al costat de qui es posa el conseller: de les autopistes o del patrimoni que té l’obligació de defensar.

Ara, el Conseller exigeix al GEN que rectifiqui perquè l’informe sí que existeix. Idò bé, és el GEN, una vegada que ha aconseguit treure a la llum aquest informe, que exigeix al Conseller que obri en conseqüència i eviti més destruccions patrimonials per les obres de les autovies.

LA IGNORÀNCIA DEL CONSELLER DE PATRIMONI ENVERS LA HISTÒRIA I EL TERRITORI D’EIVISSA

JACIMENT DE CAN CIFRE:

En una nova ostentació de desconeixement envers la nostra història, el nostre territori i de l´ús que s’ha fet al llarg del temps de les estructures antigues en el camp pitiús, el conseller de Patrimoni ha volgut desautoritzar una denúncia sobre una nova destrossa de patrimoni arqueològic en les obres del segon cinturó de ronda afirmant que allò que era una sitja en realitat no ho era sinó que es tracta d’un clot per plantar una figuera.

Segons el Conseller de Patrimoni, escudant-se, això sí, en un informe tècnic, ara resulta que una nova sitja apareguda mig arrasada durant les obres del segon cinturó de ronda (justament en el tram on el projecte se solapa amb el de l’autovia de l’aeroport) no és una sitja sinó un clot per plantar una figuera. Si el conseller conegués el camp eivissenc sabria que és justament a l’inrevés: És ús tradicional en el camp aprofitar una sitja fora d’ús per plantar arbres (com ara les figueres), per enterrar animals morts, etc. Fins i tot s’han arribat a utilitzar d’amagatalls de bens valuosos pels pagesos en èpoques recents. Imformam al conseller que, per plantar una figuera, s’acostuma a posar al fons del clot restes i fulles de figuera de pic, per aportar aigua a l’arbre en creixement, no trossos de ceràmica. Així, com explica la presència de nombrosa ceràmica antiga al clot?

Un exemple molt il·lustratiu: En la necròpolis de Puig des Molins, (Patrimoni de la Humanitat des de 1999) es poden veure com moltes oliveres es plantaren aprofitant els forats dels hipogeus. Al llarg de la nostra història ha estat habitual al camp aprofitar les estructures antigues: sarcòfags paleocristians reutilitzats com abeuradors d’animals, piques d’època antiga al costat de pous més moderns, hipogeus de petites necròpolis rurals reutilitzades com a corrals, etc.

Una sitja és un clot profund, a la terra, una cavitat subterrània que s’utilitzava segons les èpoques per emmagatzemar gra, com a rebost, com a fresquera, etc i una vegada deixada d’utilitzar s’omplia de terra, pedres, escombraries, materials diversos etc. Per això la informació que donen d’una època o d’un assentament és importantíssima i per això la importància d’una correcta i completa excavació.

Si el conseller necessita explicar la presència d’arrels a la sitja hauria de saber que no hi ha cap estructura arqueològica soterrada que no tengui presència d’arrels: Aquestes busquen la terra que colmaten les sitges perquè sol ser més rica i estar menys compactada.

Tot això es fa per intentar desviar l’atenció de la gravíssima situació que està patint el nostre patrimoni històric en general i el patrimoni arqueològic en particular, que està desapareixent sense poder ser ni tan sols ben excavat, documentat i estudiat.

El més greu és que s’ha concentrat en l’anècdota per intentar fer oblidar que al nou jaciment arrasat just al costat de Can Cifre no només hi havia una sitja sinó que aquestes estructures van sempre lligades a una vila. S’han estudiat els nivells de cendra que varen aparèixer a la superfície per mor de les obres? De fet, s’ha arrasat un jaciment, on la sitja només era una petita part. La denúncia d’aquesta nova destrossa es va realitzar el passat diumenge 13 de novembre. El Consell només admet haver realitzat
sondejos i avaluació de les restes trobades, que és una manera d’amagar que no s’ha realitzat una excavació completa. De fet no hi ha hagut temps material, perquè s’ha admès que les feines acabaren el 24 de novembre. Com és que mai s’aturaren les obres tal i com mana la Llei de Patrimoni de les Illes Balears?

S’ha donat compte en les Comissions de Patrimoni dels passats 14 de novembre i 1 de desembre de les darrers denúncies i informes sobre tot el que esta passant al segon cinturó de ronda i als voltants de l’autovia de l’aeroport ? Què està amagant el Consell ? S’ha donat compte a la Comissió de Patrimoni de l’informe final del seu treball presentat per l’empresa Posidònia el passat mes d’octubre, (s’han celebrat des d’aleshores 3 o 4 reunions de la CIOTUPHA) on es feia relació de tot el que havia passat al llarg de tot un any d’obres del segon cinturó de ronda? S’ha fet res d’això?, si no s’ha fet, per què?

JACIMENTS ALS VOLTANTS DE LA FUTURA AUTOVIA DE L’AEROPORT

El Consell ha donat la raó al GEN en tot allò que va fer públic fa unes setmanes. Efectivament havien aparegut diversos jaciments en la zona afectada per la futura autovia de l’aeroport i el més important i gran, d’uns 2.500 m2 d’extensió, només ha estat excavat en un 10%.

El GEN exigia en un anterior comunicat la completa excavació d’aquest i dels altres jaciments apareguts. Ara, l’informe tècnic diu que s’haurà d’excavar completament. El GEN així ho espera i vigilarà que així es faci i que no passi com sempre, que la pressa per fer les autovies faci desaparèixer més patrimoni sense que ni tan sols s’hagi excavat ni estudiat.

A pesar d’això, el GEN es planteja una sèrie de qüestions: Per què no han passat tampoc aquestes troballes per la Comissió de Patrimoni, quan en només 15 dies n’hi ha hagut dos? Quan pensen continuar amb l’excavació completa de la vila romana apareguda (el jaciment més gran) i la resta de jaciments? Fa més d’un mes que aquest 10% ja esta excavat. Per què no s’està continuant l’excavació?

Quan deixarà d’actuar el Consell només a partir de denúncies de col·lectius i professionals i començarà a complir amb la llei i la seua obligació.