El GEN sol.licita control sobre les antenes de telefonia i la retirada de les instal.lades il.legalment (08/12/2005)

EL NOSTRE GRUP S’ADREÇARÀ A LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT PER CONÈIXER QUINS CONTROLS DE RADIACIÓ ÉS FAN PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ.

L’AJUNTAMENT DE SANTA EULÀLIA APROVÀ, AL 2001, UN DECRET QUE NO HA FET ACOMPLIR TOT I ESTAR RATIFICAT PER SENTÈNCIES JUDICIALS

El GEN considera que, en aquests moments, no és possible assegurar que l’exposició a la radiació electromagnètica, fins i tot a nivells per sota dels establerts a la normativa vigent, estigui totalment exempta de riscs per la salut humana i aquesta absència de coneixement justifica que s’apliqui el principi de cautela i prevenció i s’eviti la instal.lació o el manteniment d’aquestes antenes a edificis residencials o al costat d’escoles, centres hospitalaris, etc.

El nostre grup, s’adreçarà a la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear amb la finalitat de sol.licitar informació sobre els controls de radiació que es fan, per part de l’administració, a aquestes instal.lacions, per conèixer així el control real que existeix sobre el compliment de la normativa vigent. La Conselleria pot realitzar per sí mateixa els controls o demanar les dades al Ministeri corresponent. Donat que la majoria d’antenes de telefonia mòbil instal-lades a l’illa d’Eivissa no disposen de la preceptiva llicència i, per tant, no han seguit la tramitació administrativa corresponent, vesins d’aquestes instal.lacions han fet arribar al GEN la seva preocupació perquè aquesta falta de control s’estengui també a les revisions dels nivells de radiació que puguin emetre.

Al maig de 2001, el Ministerio de Sanidad y Consumo publicà un estudi amb el títol “Campos Electromagnéticos y Salut Pública”. A aquest estudi, tot i concloure que l’exposició a camps electromagnètics no ocasiona efectes adversos per a la salut, sempre i quan l’exposició estigui dins dels límits establerts a la recomanació del consell Europeu 1999/519/CE, el cert és que, donada la poca experiència disponible en aquest camp, acaba recomanant fomentar el control sanitari i la vigilància epidemiològica. Amb posterioritat a la publicació d’aquest estudi, el govern de l’Estat, via Decret, va aprovar la normativa per regular i controlar les emissions radioelèctriques d’aquestes instal.lacions. La Confederacion de Asociaciones de Vecinos, Consumidores y Usuarios de España, CAVE, va presentar alegacions a aquest RD en considerar execesiu que permetès una exposició de 450 Microwats/cm2 en front dels 10 Microwats/cm2 que permeten altres legislacions europees

SANTA EULÀRIA PENDENT DE FER ACOMPLIR LA PRÒPIA NORMATIVA I LES SENTÈNCIES JUDICIALS

L’Ajuntament de Santa Eulària va emetre, l’abril de 2001, un Decret pel qual s’ordenava, a les empreses titulars d’estacions de telefonia mòbil instal.lades sense llicència municipal, la retirada inmediata de les mateixes i es disposava la incoació dels corresponents expedients d’infracció urbanística.

Unes de les instal.lacions afectades per aquest decret eren les situades a l’entrada del nucli de Jesús, la retirada de les quals ja havia estat sol.licitada reiteradament pels veins de la zona que arribaren a interposar un recurs contenciòs davant dels tribunals. Tot i que la sentència judicial favorable als vesins afectats va arribar al 2002, ara, tres anys després, les antenes continuen instal.lades.

En GEN ignora si en aquest temps s’ha atorgat llicència d’instal.lació a les referides antenes però no sembla que cas de ser així, s’hagi notificat l’existència d’expedient de regularització algun als veins que eren part interessada a la demanda.

SANT JOAN

El municipi de Sant Joan de Labritja va ser el primer en aprovar una normativa basada en el principi de cautela i que prohibeix la instal-lació d’antenes base de telefonia mòbil a zones residencials, escoles o altres centres públics o privats i ja va obligar a la retirada d’alguna d’aquestes instal.lacions.

PLA ESPECIAL DE TELEFONIA MÒBIL D’EIVISSA I FORMENTERA

El Pla Especial de Telefonia mòbil d’Eivissa i Formentera, aprovat inicialment la passada legislatura, i que entre les mesures que contemplava estan les d’impedir al màxim la instal.lació d’aquestes antenes a construccions d’ús residencial o espais protegits, i que considerava no aptes centres com guarderies, parcs, escoles, hospitals, etc, sembla no ser una prioritat a les administracions responsables i porta més de tres anys esperant l’aprovació definitiva i la seva aplicació.

Sigui com sigui, a dia d‘avui, els centenars de persones que es troben visquent o treballant a prop d’una d’aquestes instal.lacions, es veuen amb una indefensió total i tan sols les sentències judicials semblen poder fer res davant de les totpoderoses companyies de telecomunicacions. La complexitat de la normativa i la manca de transparència respecte dels controls que puguin portar-se a terme, juntament amb el poc interès institucional, que permet instal.lacions sense llicència i no posa en marxa normatives específiques, no ajuden a crear un clima de confiança i seguretat.