El GEN presenta al.legacions a la delimitació, mitjançant el PRUG, de falsos urbans dins l´àmbit del Parc Natural de ses Salines.
Recordam el compromís del PP de no permetre ´NI UN GRAM MÉS DE CIMENT A SES SALINES´ (14/12/2005)

EL PRUG NO POT SER LA FERRAMENTA PER LEGALITZAR INFRACCIONS URBANÍSTIQUES A L’INTERIOR DEL PARC NATURAL.

Segons el Pla Rector d’Ús i Gestió presentat, es delimiten, a l’interior del Parc Natural de ses Salines, tota una sèrie de sòls que es qualifiquen d’urbans quan, legalment, no poden tenir aquesta consideració.

Tant la normativa com la jurisprudència son clares respecte d’allò que es pot considerar sòl urbà i els àmbits recollits pel PRUG no acompleixen els requisits necessaris. D’aquesta manera es recullen unes delimitacions en base a la consolidació actual del sòl quan, aquesta consolidació, ha tengut lloc en bona part després d’aprovat el planejament municipal, sense respectar les seves disposicions i, per tant, de manera completament il·legal.

El PRUG únicament pot recollir com urbans aquells àmbits que, en el moment d’aprovació del planejament municipal, tenien el grau de consolidació suficient per ser considerats com a tals. La consolidació que s’hagi donat a posteriori ha estat en contra del planejament i, per tant, s’ha de considerar fora d’ordenació o disconforme.

El caràcter d’urbà d’un sòl el dóna el seu grau d’urbanització, no el fet d’existir edificacions construïdes sense respectar el planejament i la normativa per haver-se construït sense la prèvia o simultània urbanització dels terrenys tal i com es preveu a la legislació i a la pròpia normativa municipal.

Referent, precisament, a la delimitació com a sòl, és aclaridora la sentència del Tribunal Suprem de 3 de Desembre de 1997 :

Resulta, por lo tanto, equivocada la tesis de la Sección 2ª de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Madrid de que "puede existir un suelo urbano no urbanizado" y que se apoya en dos argumentos erróneos, a saber, primero, que el artículo 78 del Texto Refundido considera urbanos a los terrenos que, sin estar urbanizados, llegan a estarlo en ejecución del Plan (argumento que olvida el dato fundamental de que esos terrenos deben ser clasificados por el planificador como urbanizables, y que sólo con el proceso de urbanización se conviertan, sin ningún tipo de declaración especial ni modificación de la clasificación, en urbanos), y, segundo, que el artículo 15 del Texto Refundido admite la existencia de proyectos de urbanización en el suelo urbano, lo que indica ---se dice--- que puede haber suelo urbano sin urbanizar (argumento también erróneo, porque los proyectos de urbanización en el suelo urbano no tienen por finalidad urbanizar el suelo ---que ya lo está--- sino llevar a cabo ejecución de reformas interiores, creación de infraestructuras o realización de actuaciones puntuales, actuaciones distintas de las de urbanizar en sentido estricto). En resumidas cuentas, las Normas Subsidiarias o el Plan General no pueden clasificar como suelo urbano sino aquél que de verdad lo es.”

A dia d’avui resulta evident que els sòls que es delimiten com a urbans al PRUG no disposen de la urbanització necessària ni per donar servei a les edificacions ja construïdes ni molt menys a les que poguessin construir-se noves. No es disposa de xarxa de clavegueram, ni d’enllumenat públic, ni de xarxa d’aigua potable, ni voravies, ni carrers d’amplada suficient, en definitiva, dels mínims elements que han de composar una urbanització en els sòls urbans.

Les NNSS de planejament de Sant Josep de sa Talaia, aprovades l’any 1986, delimitaven a la zona de ses Salines d’Eivissa tres Àrees d’Actuació, anomenades 2.1 (Sant Francesc), 2.2 (sa Revista) i 2.3 (la Canal).



Resulta, per tant, evident, que en cap cas, un instrument com un Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, pot donar carta de naturalesa a les il·legalitats urbanístiques executades a l’interior d’aquest espai amb valuosíssims sistemes naturals i que han estat especialment perjudicats per aquest urbanisme incontrolat. El PRUG que es presenta no només pretén això, sinó que amb les seves disposicions es permetria continuar amb aquesta urbanització, premiant-se així les infraccions i permetent la continuació d’urbanitzacions totalment desvinculades dels sistemes generals i que no disposen ni tan sols de tractament d’aigües residuals.

En qualsevol cas, ja des de fa anys, s’havia manifestat un consens entre totes les forces polítiques d’Eivissa, plasmat en una frase de l’ex-president del PP Pitiús, Joan Colomar: “a ses Salines, ni un gram més de ciment”. Manifestacions aquestes recollides en diverses ocasions a la premsa local. Evidentment això es contradiu totalment en el fet que el PRUG admeti que es continuï l’edificació a l´interior d’aquests falsos sòls urbans.

Per altra banda, les delimitacions d’urbans proposades al PRUG, contradiuen l’informe del Comitè de la Xarxa Natura 2000, aprovat per la Comissió Balear de Medi Ambient en sessió d’11 de març de 2005, sobre la proposta feta al PTI d’Eivissa i Formentera referent al suposat urbà de Sant Francesc de s’Estany: “La comissió Permanent Acorda: que la delimitació com a Àrea de Desenvolupament Urbà de Sant Francesc de s’Estany pot afectar al objectius de Conservació d’aquest lloc de la Xarxa Natura 2000. 2 Que la delimitació definitiva d’aquesta Àrea de Desenvolupament haurà d’incloure només l’àrea actualment edificada” Òbviament aquest informe deixava fora la possibilitat de seguir desenvolupant urbanísti-cament els terrenys del nucli de Sant Francesc, en haver-se d’ajustar la delimitació d’urbans estrictament a les parcel·les edificades.

A més a més, resulta sorprenent el fet que es dibuixin alegrement les línies d’aquests falsos urbans sobre el plànol sense que existeixi un sòl estudi de l’augment de població que això pot suposar o el número de nous immobles que serà possible edificar a l’empara d’aquesta delimitació, tenint en compte que es tractarà d’usos urbanístics que no tenen res a veure amb els objectius de conservació de l’espai ni amb els usos tradicionals i que únicament servirà per a tornar a donar entrada a l’especulació urbanística vinculada a segones residències o habitatges vacacionals. És a dir, es permeten activitats que només comporten un impacte negatiu sobre la zona, sense cap vessant positiva des del punt de vista ambiental o de conservació.

Per altra banda s’ha de tenir present l´existència d’una sentència del Contenciós Administratiu de Balears, referent a la catalogació, en base a la Llei de Patrimoni del conjunt de l’església i la casa parroquial de Sant Francesc de s’Estany i en base a la qual es prohibí una promoció immobiliària en considerar que afectaria la visual del seu entorn.

Tampoc es té en compte la protecció patrimonial del conjunt de sa Revista. El PRUG accepta les disposicions de les NNSS , que permeten fins a 3 plantes d’alçada a aquest nucli, sense valorar la protecció patrimonial de que ara disposa. La pendent dels terrenys juntament amb la baixa alçada de les edificacions ara existents, farien incompatible la protecció d’aquest conjunt històric amb les noves edificacions que es permetrien d’aplicar-se la normativa municipal sense més consideracions.