LA DOBLE VARA DE MIDAR DE LA CONSELLERIA DE PATRIMONI: L’any 2004 va obligar a conservar in situ un altre tram del mateix aqüeducte que ara es pretén “traslladar”. La normativa internacional no permet el trasllat dels jaciments. S’han de conservar in situ. (18/12/2005)


Ara, l’informe tècnic justifica el seu trasllat. Per què s’ha actuat amb diferents criteris en casos similars? Aquesta diferència de criteris és com a mínim arbitrària i injustificable. La resposta és clara, per afavorir una vegada més, els interessos de les promotores immobiliàries ben relacionades.

En aquest mateix solar va aparèixer també un edifici d’època indeterminada que ni tal sols va estar excavat.
Cal recordar que en aquest mateix solar els promotors ja enderrocaren el passat mes de març la Sénia de ses Galamones, inventariada en el Catàleg d’Arquitectura Rural del municipi d’Eivissa realitzat pel Consell l’any 2000 i protegida en la revisió del PGOU de Vila aprovat inicialment el 15 de desembre de 2004 amb el màxim nivell de protecció. No obstant això, ni Consell ni Ajuntament expedientaren als infractors.

La Carta Internacional para la Gestió del Patrimoni Arqueològic, adoptada per ICOMOS (UNESCO Espanya) l’any 1990¸recorda que el patrimoni arqueològic és una riquesa fràgil i no renovable. La protecció del patrimoni arqueològic deu constituir una obligació moral per a cada ser humà però també és una responsabilitat pública col·lectiva (sic). La legislació deu garantir la conservació del patrimoni arqueològic… i esmerar-se per afavorir la conservació “in situ”.

Per altra banda:

La Carta Internacional aprovada per l’UNESCO a Venècia i assumida per l’Estat espanyol, no permet el trasllat dels jaciments arqueològics:

A l’article 7 de la Carta Magna Internacional de l’arqueologia diu que “El monumento es inseparable de la historia de que es testigo y del lugar en el que està ubicado. En consecuencia, el desplazamiento de todo o parte de un monumento no puede ser consentido nada mas que cuando la salvaguarda del monumento lo exiga o cuando razones de un gran interés nacional o internacional lo justifiquen”.
En el cas del tram de 90 metres de l’aqüeducte romà aparegut al solar de Can Misses no es dona cap d’aquestes dues circumstàncies, donat que si es modifica el projecte de Construcció del solar l’aqüeducte no corre cap perill, i a no ser que per al Consell Insular, defensar els interessos immobiliaris i especulatius sigui d’interès nacional o internacional”.

Volem recordar que la pròpia Ley de Patrimonio Histórico Español de 1985 diu clarament que els béns patrimonials no es poden separar del seu entorn, si no és per causa d’interès nacional. Òbviament, no és el cas.