Eivissa: 23 amarres per quilòmetre de costa i pujant (21/12/2005)

L’especulació urbanística a l’illa d’Eivissa, després de fer malbé la nostra costa i d’estendre’s per l’interior de la nostra geografia com un càncer, arriba al litoral amb més força que mai.
Durant els darrers anys hem assistit a un empitjorament notable de la qualitat de les nostres aigües, cada vegada més plenes de fems i que van perdent, any rera any, de forma apreciable, la seva transparència. Ara sembla que les autoritats responsables (?) han decidit donar una passa més cap a la destrucció total del nostre territori i pretenen emparar la construcció de dos nous macroports esportius al nostre litoral.

Si les aberracions projectades a Punta Xinxó i es Viver arribassin algun dia a fer-se realitat, suposaria que l’illa d’Eivissa, amb només 210 quilòmetres de longitud de costa, tendriem un total de 4.800 amarres, es a dir pràcticament 23 per quilòmetre de costa. Això dóna una bona idea de fins a quin punt és descabellada l’idea de portar a terme aquests projectes però també de fins a quin punt la classe política d’aquesta illa està venuda a interessos que res tenen a veure amb l’interès general i ni tan sols amb el sentit comú. A més a més, s’ha de tenir en compte que, segons sembla, no hi ha intenció de que la cosa acabi aquí, sinó que encara queden altres projectes pendents de presentar i que ja varen ser tenguts en compte a l’hora de redactar el Pla Territorial Insular. A les Pitiüses, els projectes no s’adapten a la normativa, sinó que la normativa es fa a mida dels projectes. Això, tan evident i palpable és la prova de que qui governa és la més absoluta corrupció.

PORT DE ES VIVER: UN ATEMPTAT A LES PORTES D’UNA RESERVA NATURAL.

El macroport esportiu que es projecta a es Viver es trobaria situat, si s’arribàs a construir, a les portes de la reserva Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. Actualment, l’integritat d’aquest valuós espai es troba greument amenaçada precisament per l’enorme pressió a que es veu sotmès per la massificació que pateix. El més gran tresor d’aquest espai, la Posidònia oceànica, es troba en perill sobretot pels cada vegada més alts percentatges de matèria orgànica que es troben presents a l’aigua, conseqüència directe de l’excessiu nombre d’embarcacions que saturen l’espai durant tots els mesos d’estiu. La construcció del macroport de es Viver suposaria la sentència de mort d’aquest espai.
PORT PUNTA XINXÓ: UNA AMENAÇA DES DE FA 20 ANYS.

El projecte de punta Xinxó és una vella amenaça que planeja sobre el Port de Sant Antoni des de fa 2 dècades. Fins ara el grau d’insensibilitat de les administracions mai ha estat prou perquè pogués fer-se realitat. Se l’ha considerat un projecte que comportaria males conseqüències pel port de Sant Antoni, donat que provocaria un tancament excessiu de les seves aigües. Fins ara dins del port de Sant Antoni hi ha hagut platges, amb els projectes que ara es pretenen, no duraran gaire més. Com sempre, quatre es repartiran un pastís i serà la qualitat de vida de la generalitat dels ciutadans la que es continuarà perdent. Eivissa perd en competitivitat, atractiu i qualitat amb cada nou macroprojecte, això és evident des de ja fa temps però no es posa seny i la destrucció continua, és més, es ven més verí com a solució. Així per arreglar els mals de la massificació, s’opta per multiplicar-la en una boja fugida cap endavant que ens porta a un carreró sense sortida.

Evidentment, no depèn només del Consell Insular el que aquests ports s’arribin a construir, també hauran d’intervenir diferents departaments de la Comunitat Autònoma i el Govern de l’Estat. El GEN espera que en algun punt de l’administració es trobin persones prou assenyades per aturar tanta destrucció i manca de seny.

No és descartable que, en breu, es presentin uns nous projectes al lloc d’aquests que s’han presentat ara, amb unes reduccions substancials del número d’amarres, tot sigui per simular un interès inexistent pel nostre medi marí i el nostre litoral que en patirà igualment les conseqüències si algú no ho atura.