Només reubicant la zona verda i una piscina es pot salvar l´aqüeducte romà de Can Misses. El GEN insta a l’Ajuntament a modificar l’ubicació de la zona verda i fer modificar el projecte (29/12/2005)

El passat dilluns 19 de desembre el GEN-GOB Eivissa va entregar escrit a l’Ajuntament de la Ciutat per tal que en darrer instància paralitzi les obres que s’estan portant a terme al solar de ses Galamones a Can Misses i que suposaran la destrucció d’un tram de 90 metres de l’aqüeducte romà aparegut en diversos indrets del Pla de Vila en el darrer any. En aquest escrit es posa en evidència que modificant l’ubicació de la zona verda del solar se salvaria una part de l’aqüeducte i eliminant la piscina comunitària del projecte, aquest important monument d’època romana quedaria salvat en tot el tram.

El GEN es pregunta per què les institucions no actuen a favor del patrimoni històric de tots i de l’interès general quan la solució és tan evident i l’haurien d’haver impulsat per sí mateixes, donat que la llei de patrimoni els empara.

El GEN es pregunta perquè no s’ha adoptat aquesta solució des del primer moment, tant per part de l’Ajuntament, responsable d’aprovar en el seu moment el Pla Parcial i atorgar la llicència, com per part del Consell Insular com a institució que té les competències en patrimoni i per tant la potestat de paralitzar unes obres si aquestes posen en perill la integritat d’un bé patrimonial encara que no estigui protegit amb la figura de BIC o Bé Catalogat.

El GEN vol recordar al Consell que la normativa internacional respecte a patrimoni arqueològic (Carta Internacional de Venècia) no permet el trasllat dels jaciments arqueològics donat que s’han de conservar in situ (article 7 de la mateixa). Davant els constants menyspreus públics del conseller envers el nostre ric patrimoni arqueològic li volem recordar el que diu aquesta carta internacional en el seu article 1 “la noción de monumento histórico... se refiere no solo a las grandes creaciones sino tambien a las obras modestas que han adquirido con el tiempo un significado cultural” .

L’art. 23 de la Llei de Patrimoni de les Illes Balears diu que “A fi de preservar els valors culturals d’un bé immoble, el consell insular corresponent podrà impedir qualsevol obra o intervenció en béns integrants del patrimoni històric no declarats d’interès cultural ni catalogats. A aquest efecte, requerirà de l’ajuntament corresponent que adopti les mesures necessàries per a l’efectivitat de la suspensió i, si aquest no ho fa, podrà adoptar-les subsidiàriament…

Per altra banda, l’art.38 de l’esmentada llei estableix que “Els instruments d’ordenació urbanística d’àmbit municipal fixaran les mesures primàries d’identificació, de protecció i de conservació dels béns immobles integrants del patrimoni històric…

Per què no han actuat ni Consell ni Ajuntament per garantir la conservació in situ del tram de l’aqüeducte romà que ha aparegut a rel de les obres promogudes per MATURSL, RESTINGLE SL, i altres promotores? Per què no ha actuat la Conselleria de Patrimoni si es coneixia el recorregut quasi exacte d’aquest aqüeducte?

Adjuntam plànol que obra en poder de la Conselleria de Patrimoni i que va servir als tècnics per justificar el seu trasllat.
Cap article de la Llei de Patrimoni menciona que els béns patrimonials s’han de conservar sobre la base de les indemnitzacions com han intentat argumentar els 2 tècnics en el seu informe assumint unes atribucions que no els correspon.

El GEN vol recordar l’arbitrarietat i gravíssima irresponsabilitat amb que s’ha actuat o més bé s’ha deixat d’actuar donat que, com es pot observar en el plànol adjunt, si la zona verda s’hagués senyalitzat des d’un primer moment al sector on es troba el tram més curt de l’aqüeducte i on es trobava la casa i la sènia de ses Galamones, tots aquests importantíssims béns patrimonials s’haguessin pogut conservar El GEN vol denunciar l’absoluta negligència tècnica i política. Si es coneixia el traçat exacte de l’aqüeducte (tal i com es recull a la veu Arquitectura del primer volum de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera) per què no va servir per posar les bases per garantir la seua conservació?

Per altra banda, el nostre Grup vol recordar que si s’hagués respectat l’acord de la Comissió de Patrimoni de setembre de 2002, que declarava tota la zona de l’eixample com Zona arqueològica sensible i obligava a realitzar sondeigs arqueològics previs a qualsevol obra, s’hagués pogut descobrir, excavar i protegir l’aqüeducte abans d’atorgar qualsevol llicència. En aquest cas, l’aparició de l’aqüeducte va ser accidental i es va conèixer públicament perquè ho va difondre un mitjà de comunicació, la qual cosa va obligar a la Conselleria de Patrimoni a actuar per molt que ara intentin fer creure el contrari amb informes que posen en evidència greus contradiccions i arbitrarietat de criteris segons on apareguin els monuments o jaciments arqueològics (basta recordar que quan va aparèixer un tram del mateix aqüeducte a rel d’unes obres de GESA al Camí vell de Sant Mateu, el mateix tècnic va proposar la seua conservació in situ, donat el seu gran valor patrimonial).

Les obres del solar de ses Galamones han estat plenes d’irregularitats des del principi :

Encara estam a temps de salvar aquest monument.

Salvem s’aqüeducte