El GEN informarà l’Unesco de la situació general de ‘Eivissa Patrimoni de la Humanitat’ si abans del 31 de març les institucions no aporten fons econòmics i es programen noves actuacions. (08/01/2006)

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN) considera especialment greu i alarmant la situació en que es troben els bens distinguits el desembre de l’any 1999 per l’UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat a l’illa d’Eivissa. Donat el temps transcorregut, la manca d’actuacions en determinats béns, la total paralització del Consorci que gestiona les inversions per l’interrupció de les aportacions econòmiques per part del Govern i el Consell, el GEN considera que s’ha arribat a un extrem en el qual l’única solució possible és posar els fets en coneixement de l’UNESCO per tal que insti les institucions a reactivar el Consorci i executar accions concretes per rehabilitar els béns teòricament preservats.

El GEN vol recordar que els bens afectats per la declaració de 1999 d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat foren els següents:

L’any 2001 es va crear el Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat, integrat per tres administracions: l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera i el Govern de les Illes Balears. Tot i que es va convidar l’Ajuntament de Sant Josep i al Govern espanyol –aleshores en mans del PP-, no hi varen voler entrar.
Els actuals intents de Consell Insular i Govern Balear de boicotejar l’entrada del Govern espanyol al Consorci són una prova més de l’ús polític i partidista que fan de la gestió del patrimoni algunes institucions.

El mateix any, el nou Consorci va formalitzar un crèdit per valor de 32 milions d’euros, dels quals 21 milions eren per a inversions i la resta (11), per a despesa corrent i pagament dels interesos. El crèdit es finançava a parts iguales per part de les tres administracions.

De llavors ençà, tots els projectes que s’han portat a terme amb aquests diners han estat a un dels bens (Dalt Vila) i de manera molt insignificant a la necròpolis de Puig des Molins. La resta (sa Caleta i les praderies de Posidònia) o bé no han vist cap euro ni cap acció per frenar la seua degradació (cas de la posidònia) o bé l’intervenció que han patit ha estat un autèntic atemptat (cas del poblat fenici de sa Caleta).

Dalt Vila. És en conjunt on més actuacions s’han portat a terme: Des de 1999 s’han fet inversions com la compra i restauració de l’edifici de Can Botino, el millor exemple d’arquitectura civil de la Ciutat antiga i d’indubtable interés, al marge d’alguns detalls constructius que han estat polèmics; s’ha elaborat i posat en marxa el Pla Director de les Murades d’Eivissa, que a hores d’ara veu perillar la seua aplicació per la paralització del Consorci; s’ha redactat i aprovat el projecte d’ampliació del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), aturat pel mateix motiu; s’han fet obres concretes que milloren el barri emmurallat, com ara obres a diversos carrers; s’han aprovat exempcions fiscals per als propietaris de la zona; i s’ha finalitzat la primera fase de museització de Dalt Vila, que, tot i que insuficient, apunta en la direcció correcta.

El Consorci, pero, durant tot aquest temps, no ha fet res per tal de preservar la imatge pròpia i tradicional d’un barri medieval com és Dalt Vila. No s’ha regulat encara l’ús de rètols publicitaris i comercials (o no s’ha fet cumplir la reglamentació existent), no s’ha fet res per cuidar l’estètica general del barri, no s’ha aplicat la disciplina urbanística envers les nombroses infraccions que s’han produït i es produeixen al barri i a pesar de que la passada legislatura es va restaurar una part del recinte (la Casa de la Ciutat i la Sala de ses Voltes principalment) i es va redactar i aprovar el projecte global de rehabilitació del conjunt i l’any 2003 es va cedir el Castell a Paradores Nacionales, a hores d’ara les obres definitives no s’han iniciat a pesar dels anuncis.

Necròpoli púnica de Puig des Molins. Les úniques campanyes arqueològiques a la zona varen estar impulsades des de l’any 2000 pel Consell Insular, tot i no ser el titular del lloc, i un mitjà de comunicació. Recentment s’ha informat sobre l’aportació de 240.000 euros per a completar les excavacions de la necròpoli. Aquests diners procedeixen, a més a més, de l’1% Cultural i només una part provendrà del Consorci Patrimoni, tot i que serà molt minsa. Una de les necròpolis púnico-fenícies més importants de la Mediterrània, amb grans necessitats i mancances de tot tipus, ha vist des del principi passar de llarg les inversions del Patrimoni de la Humanitat.

Praderies de Posidonia oceanica.- En aquest cas, no només no s’ha fet la més mínima inversió des del Consorci Patrimoni de la Humanitat, sinó que es troben en greu perill a causa de l’aprovació del Pla Rector d’Us i Gestió de ses Salines (PRUG), que preveu la pràctica totalitat de l’àmbit marí del Parc Natural com a Zona de Lliure Fondeig. No es fa cap altra indicació que deixar sota la responsabilitat de cada patró no llençar l’àncora damunt praderies de Posidonia. Però no es grafien ni s’indiquen enlloc on estan aquestes praderies. El projecte de punts de fondeig en tramitació per part del Govern Balear no és més que una estafa al programa Life Natura que aporta els fons i el Conseller de Medi Ambient del Consell Insular, el Sr Mayans, ha fet unes desafortunades declaracions sobre la possibilitat d’arribar a colocar 1500 punts de fondeig. Les praderes de Posidònia estan recollides a la Directiva d’Hàbitats de la CE com a hàbitat prioritari i des de les autoritats responsables no es dóna ni una sola passa per solucionar els greus problemes que està provocant la massificació sobre aquest valuós ecosistema.

Jaciment fenici de sa Caleta.- Aquest bé Patrimoni de la Humanitat ha rebut ja una agressió directa i injustificable per part d’una de les Administracions que teòricament formen part del Consorci: el Consell Insular, que ha impulsat una restauració que vulnera tots els preceptes de la Carta Internacional de Viena redactada per la pròpia UNESCO i que regula com s’han de fer aquestes rehabilitacions, a més d’incomplir la pròpia Llei de Patrimoni de les Illes Balears (1998) i la Ley de Patrimonio Histórico español (1985). El Consorci no ha fet aquí cap inversió; la desafortunada despesa feta aquí ha estat del Consell (més de 60.000 euros tirats i que només han servit per desvirtuar greument el jaciment)

A més a més, bona part de l’antic poblat es troba fora del recinte tancat i en perill de desaparició donada la forta pressió humana que pateix al llarg de tot l’any ja que el lloc és espai habitual d’excursions, torrades i focs, arribant-se a emprar les pedres mil·lenàries per a aquestes pràctiques lúdiques sense que la Conselleria de Patrimoni, a pesar de les denúncies del GEN, hagi fet res per evitar-ho i posar-hi remei.

En front d’aquesta situació i de manera incomprensible, s’han invertit importantíssimes quantitats de diners en actuacions que res tenen a veure amb els béns preservats per l’UNESCO. És el cas de la primera fase de la remodelació de l’Avinguda d’Espanya, que va absorbir de manera intolerable una bona quantitat de fons econòmics del Consorci Patrimoni de la Humanitat, més de 300 milions de pessetes, o bé s’ha finançat algun club esportiu a través de fortes despeses de publicitat. El GEN té molt clar que s’ha de donar un fort suport econòmic a l’esport, prioritàriament l’esport base, pero creu que no a través del Consorci Patrimoni de la Humanitat, amb uns objectius molt concrets.

L’any 2005 el Govern espanyol va anunciar l’aportació de 500 milions de pessetes des de Madrid, aportació clarament insuficient pero que suposarà una primera passa i un compromís que el nostre Grup espera veure materialitzat en actuacions concretes i no en inversions alienes als béns declarats Patrimoni de la Humanitat.

Davant tota aquesta situació, i davant el fet que ni durant 2004, ni durant 2005, ni tampoc durant 2006 s’han previst noves injeccions econòmiques que permetin pronosticar actuacions de millora dels bens preservats, només es pot concloure que la declaració d’Eivissa com a Patrimoni de la Humanitat és avui una autèntica farsa sense sentit, una màscara que oculta la degradació constant dels bens teòricament preservats, una mostra de l’ineptitut dels nostres polítics i un exemple vergonyós de com perdre una oportunitat històrica per a divulgar una imatge cultural i natural d’Eivissa al món.

Per això, el GEN dona un termini fins el 31 de març de 2006 per remetre a l’UNESCO un informe detallat sobre la situació actual del béns i del Consorci, si per aquesta data les institucions públiques no han fet passes concretes que permetin pronosticar un futur per al nostre patrimoni més universal.

L’objectiu d’aquesta mesura és presionar a les institucions per tal que recuperin l’unitat d’acció, deixin al marge picabaralles polítiques estèrils i assumeixin l’alta responsabilitat encomenada des de l’UNESCO l’any 1999 per millorar uns elements que ja no són un orgull d’Eivissa, sinó un patrimoni de tota la Humanitat.