Com més ciment, més asfalt (18/05/2004)

La plaga de projectes d’autopistes que han escampat el Govern balear i el Consell Insular a l’illa és una passa més cap a l’objectiu final de les actuals institucions: convertir Eivissa en una gran urbanització. Aquesta afirmació pot semblar la típica retòrica d’un grup ecologista utòpic o d’un col·lectiu alarmista. Tant de bo que fos així. Però veient el ritme de construcció que hi ha a Eivissa i observant el futur que espera a les nostres carreteres, es pot imaginar un altra destí que no sigui aquest?

El principal defecte que pot tenir l’estratègia veinal, ecologista i, fins i tot política, contra l’onada d’autopistes que ens ve damunt consistiria en divorciar l’asfalt del ciment, com si fossin coses diferents. Ben al contrari, una cosa (el ciment i el creixement urbanístic) ens porta a l’altra: aquestes autopistes que ara es projecten. Per això, com més ciment hi hagi damunt Eivissa, més gent hi haurà, més cotxes i, per tant, més carreteres i autovies.

Si no aconseguim aturar (no frenar, sinó aturar) el creixement urbanístic suicida actual, serà inevitable construir més carreteres i fer autopistes. Així de clar. Avui vivim a Eivissa més de 100.000 persones i hi ha més d’un vehicle a motor per habitant. En canvi, l’illa continua tenguent el “defecte” de tenir la mateixa extensió de sempre: 541 quilòmetres quadrats, o sigui, és molt petita. Aquesta és la clau de la qüestió. Arribar a la massificació i al col·lapse total en aquestes condicions és només qüestió de més o menys temps, fins i tot es podria fer una senzilla equació matemàtica per esbrinar l’any concret en què Eivissa serà la temuda gran urbanització, autopistes incloses.

Estam en un moment clau de la història illenca. Sembla ser que aquest mateix estiu s’aprovarà inicialment el Pla Territorial Insular (PTI), que serà allà on es dirà fins quan més podem edificar i on. Aquesta és, ben segurament, la última oportunitat de la nostra illa per posar el sostre que encara, quaranta anys després del ‘boom’ edificatori, no hem posat.

Si el PTI no atura en sec la construcció de nous allotjaments turístics, si no retalla dràsticament els sols urbans, si no decreta restriccions incòmodes però necessàries, si renuncia a fer el que s’ha de fer, la nostra illa es veurà condemnada a suportar una creixent massificació: persones, cotxes... i, també, carreteres. I és que la xarxa viària és només la conseqüència del que ve abans: la planificació territorial i urbanística.

Resulta preocupant, en aquest sentit, que els responsables del Govern i del Consell Insular ja donin per suposat que Eivissa necessitarà les autovies de Sant Antoni, l’aeroport i el segón cinturó de ronda. Això vol dir que preveuen un creixement del trànsit realment espectacular, a jutjar per les dimensions d’aquests projectes. Significa això que els nostres administradors ja tenen previst no retallar, ni frenar, ni aturar l’expansió urbanística? Qualsevol persona pot interpretar que, amb aquestes autovies, ens preparam per a una construcció “sostinguda” (no “sostenible”) en el futur. No és això el que necessita Eivissa, tampoc el que la població reclama. I per fer un PTI així, més val estalviar-se la feina, perquè la massificació sap obrir-se camí tota sola, sense lleis que l’ajudin.

Les urbanitzacions d’avui són les autopistes de demà.

Joan Carles Palerm, president del GEN-GOB Eivissa