L’alcalde de Vila torna a claudicar davant el gran capital i l’especulació urbanística (08/03/2006)

Una vegada més l’alcalde de Vila, Xicu Tarrés, torna a sorprendre a tothom en claudicar de manera incondicional davant els destructors del medi ambient i l’especulació urbanística, aquesta vegada amb el tema del port.

De manera incomprensible (però cada vegada més freqüent), l’alcalde Xicu Tarrés, acaba de comparèixer davant els mitjans de comunicació amb el president de l’Autoritat Portuària de Balears per tal de donar a conèixer que està d’acord amb l’aberrant macroprojecte d’ampliació del port d’Eivissa, el mateix que fins fa poc temps qualificava de “desmesurat” i “inadmissible”.

N’hi ha hagut prou amb quatre retocs merament cosmètics i incertes promeses de misterioses compensacions perquè Xicu Tarrés es posi del costat del formigó i de la destrucció, recolzant sense cap vergonya allò mateix que criticava fa encara pocs mesos. Les línies generals del projecte de l’Autoritat Portuària no han canviat en absolut per justificar aquest canvi d’actitud. Es mantenen les enormes plataformes de formigó i els pantalans per amarrar més vaixells, culminant així el gran engany que va representar el dic de es Botafoc, construït també gràcies a la política de suport que constantment ha donat Tarrés a l’especulació des del seu càrrec d’alcalde.

No s’entén de cap manera la rotunditat amb que Tarrés rebutja i critica alguns ports que es projecten en el seu municipi (com és el cas del previst a es Viver) i, en canvi, després mostra una submisió majúscula davant una altra brutalitat com és la del port d’Eivissa. El projecte del port de Vila és tan nociu o més que el de es Viver, perquè estrangularà i massificarà aquest recinte portuari (tal i com ell deia fins fa pocs dies) i rematarà la gran operació de destrucció ambiental iniciada amb el dic, primera passa d’una planificada successió d’atemptats contra la nostra ciutat.

La depriment complicitat de Tarrés amb els destructors del nostre entorn ha d’acabar. Va costar molta feina que renunciàs a encimentar ses Feixes, va aconseguir plantar un dic de mig quilòmetre a l’entrada del port, ha aconseguit aprovar inicialment un PGOU que dispara el ciment i l’asfalt, i ara dona el seu beneplàcit a la massificació del port.
El municipi és massa petit per tanta agressió ambiental.