LA CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT ATEMPTA CONTRA EL NOSTRE MÉS VALUÓS PATRIMONI NATURAL. LES FAIXES ANTI-INCENDI DE A SA TALAIA DE SANT JOSEP PROVOQUEN L’ARRASAMENT D’UN IMPORTANT ENDEMISME, EN PERILL CRÍTIC DE DESAPARICIÓ. UNA MOSTRA MÉS DE LES CONSEQÜÈNCIES DE LA DESAPARICIÓ DEL PARC NATURAL DE CALA D’HORT. (25/03/2006)

Segons S’ha pogut comprovar, durant els darrers dies, a la zona del cim sa Talaia de Sant Josep, tècnics de l’IBANAT han procedit a la neteja d’un ample zona de bosc a banda i banda del camí, com a faixa d’anti-incendis. Aquestes tasques s’han realitzar sense cap criteri científic i, evidentment, sense l’assessorament de cap botànic expert malgrat que la zona en qüestió es troba catalogada com a un dels indrets florísticament més valuosos de l’illa.

Aquesta desforestació realitzada sense criteris científics i obviant completament que es tracta d’una zona extremadament valuosa i sensible, han provocat una greu afectació d’una població de Leucanthemum paludosum ssp. ebusitanum, una petita margalida que creix a uns pocs indrets i únicament a Eivissa, per tant un endemisme únic al món, que es troba en perill CRíTIC de desaparició; creix només a partir dels 300 mtrs d’alçària i es coneixen tres úniques localitzacions, dos d’elles a sa Talaia de Sant Josep i totes dos afectades per aquesta intervenció de la Conselleria de Medi Ambient. Aquest taxó es troba inclòs al llibre vermell de la flora vascular Balear, o s’adverteix des de fa anys, que s’ha de dotar de protecció efectiva l’hàbitat on es troba l’espècie i incloure.la dins d’alguna figura de protecció, mantenint-ne el cultiu i emmagatzemar-ne llavors en un banc de germoplasma.

L’IBANAT no només ha desforestat la zona obviant l’existència d’aquest valuós endemisme, ara en època de floració i per tant molt evident, sinó que, a més, ha procedit a cremar les restes de la tala a diversos focs que s’han realitzat directament a sobre de les zones on es trobava aquest endemisme que ha quedat, per tant, totalment arrasat. L’espectacle que ha quedat on abans hi havia un sòl cobert de Leucanthemum en floració és ara desolador.

Els valors ambientals d’aquest indret varen provocar que ja fos inclòs als inventaris que, durant la dècada dels anys 80, va realitzar l’Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA), depenent del Ministerio de Medio Ambiente. Aquests catàlegs varen ser determinants a l’hora d’incloure l’espai a la Llei d’Espais Naturals Balear (LEN) amb la figura de Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i, posteriorment, que tot el massís de sa Talaia de Sant Josep s’inclogués dins dels PORN del Parc Natural de Cala d’Hort, Cap Llentrisca, sa Talaia i a la Llista de Llocs d’Importància Comunitària (LIC) en compliment de la Directiva d’Hàbitats de la Comunitat Europea. Malgrat la seva indiscutible importància ambiental, el Govern Balear, sense atenir-se a cap tipus d’estudi tècnic ni a cap criteri de conservació, anul.là la figura de Parc Natural de la zona i obvià així posar en marxa les figures de gestió i conservació a les que tanmateix l’obliga la legislació europea. Aquesta manca de gestió, a la que s’ha afegit l’absolut desinterès i desídia de la Conselleria de Medi Ambient envers el patrimoni natural de l’illa d’Eivissa ha arribat a provocar que hagi set aquest propi organisme qui hagi provocat l’atemptat que ara es denuncia i que pot tenir conseqüències completament irreversibles.

A més de la desforestació i la crema, l’intervenció ha provocat la desaparició de massa cobertura vegetal a un indret amb una pendent molt pronunciada, cosa que pot suposar una erosió que empitjoraria encara més el problema creat.

El fet que la Conselleria de Medi Ambient s’utilitzi, bàsicament, per a donar cobertura amb informes favorables als continuats atacs que viu el nostre patrimoni natural, dóna una idea de per què poden passar aquest tipus de desastres a iniciativa dels propis organismes (i)responsables de la conservació de la nostra natura.