La seccíó de patrimoni del GEN exigeix la destitució del Cap d’Arqueologia del Consell Insular, Joan Ramon, per emparar tècnicament la sistemàtica destrucció de jaciments arqueològics d’Eivissa (04/04/2006)

La secció de Patrimoni del Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) exigeix al president del Consell Insular, Pedro Palau, la immediata destitució com a Cap del Servei d’Arqueologia de la institució de Joan Ramon Torres, per emparar tècnicament la sistemàtica destrucció de valuosos jaciments arqueològics de les Pitiüses i fer la feina bruta de la política de destrucció del nostre patrimoni arqueològic quan hauria de ser el garant de la seua conservació i protecció com a tècnic i que hauria d’estar per damunt de canvis i ideologies polítiques. Especialment intolerable ha estat la seua actuació sobre el jaciment de Sant Jordi que ha estat arrasat per poder fer viable l’autovia de l’aeroport, malgrat la seua evident importància patrimonial i històrica, després de beneir la destrucció d’un aqüeducte i una necròpoli romana així com molts d’altres jaciments només en els dos darrers anys.

El GEN considera que Joan Ramon ha donat cobertura tècnica a la decisió d’arrasar uns jaciments que havien de ser escrupolosament conservats, donada la seua rellevància. Gràcies als seus informes, els polítics han intentat justificar davant una opinió pública escandalitzada la decisió de destruir-los sense haver-se d’enfrontar a les greus responsabilitats judicials que mereix el seu comportament. L’actuació de Joan Ramon és, per tant, la d’un còmplice necessari en la devastació del nostre patrimoni arqueològic, que està coneixent una onada d’agressions sense precedents i de la que no hi ha comparació possible en la nostra història.

El GEN ja ha denunciat altres casos anteriors, com la destrucció de l’aqüeducte romà a causa del segon cinturó de ronda, d’uns hipogeus romans per la mateixa causa, d’una estructura hidràulica púnica també per les autopistes, i de tants altres jaciments mil·lenaris que senzillament ja no existeixen gràcies als informes favorables a la seua destrucció emesos per aquest tècnic. Ara, però, la política d’eliminació de jaciments ha arribat a la seua culminació amb la destrucció del que ja fa 9, i que és, també, un dels més importants: una factoria industrial relacionada amb ses Salines, d’origen púnic i romà i que va funcionar fins el s. III dC, i on també hi havia enterraments, pous, cisternes, ceràmica, sales, habitatges, etc, en un MOLT BON estat de conservació, segons han acreditat arqueòlegs independents, no vinculats a les institucions que depreden el nostre territori i escampen asfalt damunt l’illa.

Aquest jaciment, com han ressaltat aquests arqueòlegs, estava com a mínim a la mateixa alçada d’importància del de sa Caleta o Cala d’Hort, per posar dos exemples coneguts, però malgrat això s’ha arrasat sense haver-lo acabat d’excavar ni d’investigar. Per tant, les màquines l’han destruït quan encara no se sabia tot el que hi havia davall terra ni l’abast total del jaciment, que ocupava al menys uns 3.000 metres quadrats. Tota aquesta destrucció, a més, s’ha fet sense la presència preceptiva dels arqueòlegs de l’empresa constructora, que estan cansats de denunciar que no són avisats sempre que hi ha moviments de terra, com exigeix la llei.

La gravetat dels fets ocorreguts sobretot a l’esmentada finca de Sant Jordi i el comportament de Joan Ramon queda encara més palès en veure que aquest tècnic va assumir, sense cap però, l’escrit de la constructora MAB on demanava poder continuar les obres de l’autovia, destruint el jaciment. Es més: el mateix dia que MAB va entrar aquest escrit al Consell, Joan Ramon va fer el seu dictamen favorable a les pretensions de MAB. Aquesta rapidesa en la destrucció del nostre patrimoni cultural no s’ha vist mai a l’hora de preservar les restes del nostre passat, la qual cosa demostra que aquest tècnic, igual que el seu superior polític, Joan Marí Tur, només treballa al servei de les constructores, netejant el camí de restes històriques i patrimonials. Per tot això, l’única sortida que li queda és l’abandonament del càrrec (cosa que seria el més lògic si el propi afectat tingués un mínim d’ètica), o be la seua destitució, encara que sabem que ni Palau ni Marí Tur el destituiran perquè funcionaris com ell són molt útils per a les seues actuacions polítiques. El que obliden funcionaris com ell és que estan al servei de la Institució i de l’interès general, no dels polítics de torn.

El GEN vol lamentar també que els integrants de la ponència tècnica de Patrimoni així com de la CIOTUPHA acceptin, sense cap mirament i sense posar res en qüestió, els informes i els plantejaments que fan els tècnics i els polítics de la conselleria de Patrimoni. Resulta sorprenent que la pràctica totalitat dels integrants d’aquesta ponència, sigui per desídia, sigui per convenciment, es converteixin en còmplices silenciosos (però no per això menys coneguts) d’aquesta agressió contra els nostres tresors històrics. Per això, feim una crida al seu seny i a la seua conciència per tal que comprenguin la responsabilitat que els correspon adoptar en aquests moments tràgics per a l’illa d’Eivissa, en els quals tots hem de fer el possible per aturar la gran destrucció que s’ha apoderat del nostre territori i del nostre patrimoni.

El GEN anuncia també que ampliarà la denúncia presentada davant els jutjats per la destrucció de diversos jaciments arqueològics en les obres del segon cinturó i en presentarà una nova per les destruccions a rel de les obres de l’autovia de l’aeroport.