Continua la degradació de Ses Salines amb la connivència de la Conselleria de Medi Ambient (12/04/2006)

Milers d’embarcacions tornaran a fondejar aquest estiu a sobre de les praderies de Posidonia oceanica declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i incloses com a hàbitat prioritari a la Directiva europea 92/43, relativa a la conservació d’hàbitats naturals i fauna i flora silvestres.

La Comunitat Econòmica europea va concedir al Govern de les Illes Balears fa més de quatre anys un projecte Life per la conservació de les praderies de Posidonia oceanica (Projecte Life Natura 2000/E/7303) dins el qual es contemplava la instal·lació de punts de fondeig a zones LICs de Balears. Una d’aquestes zones LIC correspon a l’àmbit marí del parc natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, on existeix una praderia de Posidonia oceanica declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Un dels principals motius per a aquesta declaració és el relatiu bon estat de conservació d’aquest ecosistema marí a aquest indret de les Pitiüses, així com la seva extensió. Actualment es tracta de l’única praderia d’aquesta fanerògama marina que floreix i fructifica cada any; la resta d’herbeis de Posidònia de la Mediterrània només floreixen i fructifiquen puntualment. Per tant, la importància d’aquestes praderies del parc natural de ses Salines es multiplica, ja que es tracta de la darrera representació en bon estat de conservació d’aquest ecosistema marí endèmic de la mar Mediterrània. Però la Conselleria de Medi Ambient, responsable de mantenir i conservar tots els ecosistemes que es troben a l’àmbit del parc natural de ses Salines, un altre any més, ha decidit ajornar l’execució del tan publicitat Projecte de regulació de fondejos al Parc natural. Segons s’havia anunciat als mitjans de comunicació en múltiples ocasions per part dels responsables de l’esmentada conselleria, per a l’estiu de 2006 ja estarien instal·lats i serien funcionals els sistemes de fondeig respectuosos amb la Posidonia oceanica al parc natural de ses Salines. Les zones a les quals, segons la Conselleria de Medi Ambient, es pretenia instal·lar aquests sistemes, són: la badia de s’Alga (s’Espalmador), la platja de ses Salines i la zona des Caló de s’Oli a Formentera. I, un altre any més, a les portes de la campanya estival, el Govern Balear ha decidit no executar enguany el projecte.

El parc natural de ses Salines és un àmbit protegit de caire imminentment marí, ja que presenta unes 2.800 ha terrestres i més de 14.000 ha marines. A més, aquest àmbit marí és al mateix temps, Parc natural i Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera. La seva importància i singularitat està reconeguda per nombrosos estudis, i per les declaracions de LIC, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, etc. A més, l’ecosistema format per la Posidonia oceanica es troba inclòs a l’annex I de la Directiva europea 92/43, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora silvestres, com a ecosistema prioritari. Dins aquesta àrea marina, podem trobar formacions de Posidònia de gran singularitat: esculls de Posidònia que creixen a cota “0”, és a dir, fins al mateix nivell de la superfície de l’aigua (com són els casos de la platja de sa Torreta, a l’illa de s’Espalmador, o a la bocana de l’estany des Peix); esculls submergits de gran alçada, com és el cas de l’escull dels Pujols; i praderies que arriben fins a grans fondàries, gràcies a la transparència de les aigües (illot de s’Espardell). Tota aquesta singularitat i bellesa es troba seriosament amenaçada, entre altres factors, per l’acció destructora dels milers d’embarcacions que arriben cada estiu fins a les nostres costes. Cal destacar que en un mateix dia, poden arribar a fondejar a la zona protegida del Parc natural més de 600 embarcacions; aquesta quantitat de vaixells, al llarg de tota la temporada estival, amb un gran nombre de moviments d’embarcacions arribant i marxant, ens poden donar una idea de la quantitat de vegades que una àncora pot caure damunt de les praderies millor conservades de tot el món, arrabassant i fent malbé un ecosistema de la fragilitat i vàlua dels herbeis de Posidònia.

Aquesta responsabilitat en la conservació d’aquest ecosistema prioritari segons normativa europea, no és un tema recent. El Parc natural compta amb un Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals, que va ser aprovat per acord de Consell de Govern el 24 de maig de 2002. A aquest Pla d’Ordenació es recollien punts com els següents:

Article 28.3 del capítol VIII, de l’àmbit marí del Parc: Es promourà la conservació de la biodiversitat marina i especialment la preservació de les praderies de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, limitant a més la proliferació d’impactes produïts pel fondeig i trànsit d’embarcacions i assegurant la transparència i qualitat de les aigües.”

Article 30.1: La Conselleria competent en matèria de Medi Ambient aprovarà un Pla de Regulació dels Usos Recreatius, amb el caràcter de Pla sectorial del parc, el qual tindrà en compte la zonificació establerta en aquest Pla d’ordenació per orientar els seus criteris. Aquest Pla de Regulació ordenarà el fondeig d’embarcacions, permetent aquest en les zones en què no es causi un impacte negatiu remarcable sobre el fons marí. (...). La gestió dels usos recreatius dins l’àmbit del parc natural i les seves reserves correspon a l’Administració del parc”.

Pel cas concret de l’illa de s’Espalmador, on es pretenien regular els fondejos a la badia de s’Alga, el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals, estableix: Article 14.3 del capítol II, sobre les àrees de Protecció estricta: Donada la gran quantitat d’usos que es duen a terme a l’illa de s’Espalmador i la complexitat d’una gestió ordenada, la Conselleria competent en matèria de Medi Ambient aprovarà un pla ordenador dels usos i aprofitaments de l’illa de s’Espalmador, amb caràcter de Pla Sectorial del parc, el qual ha d’establir els criteris escaients per a garantir l’adequació d’aquests usos a les necessitats de conservació de l’illa.

Quatre anys després de l’aprovació d’aquest Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals i de l’atorgament del projecte Life Natura 2000, tot això continua sent un recull d’intencions sense que cap d’elles s’hagin materialitzat. El 23 de desembre de 2005, es va aprovar el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc natural de ses Salines. A aquest pla rector es tornen a recollir totes aquestes intencions de regulació i ordenació dels usos que s’estan donant a l’àmbit marí protegit, especialment els relacionats amb el fondeig i trànsit d’embarcacions, i que estan posant en perill la conservació i continuïtat dels hàbitats més sensibles i representatius d’aquest espai protegit. Malgrat això, tot pareix indicar que aquesta normativa aplicable al Parc natural, es tornarà a quedar en un decàleg d’intencions que any rere any s’aniran aplaçant. La llista de despropòsits al Parc natural de ses Salines – paradoxalment, l’únic de les Illes Balears declarat per Llei - és molt llarga: la senyalització de l’espai natural que cada any queda aplaçada per a un altre període, la creació i inauguració d’un centre per a visitants al parc natural a l’illa d’Eivissa, la dotació de personal per poder atendre als visitants al centre d’interpretació inaugurat i tancat a Can Marroig, les obres de reforma de la casa vella de Can Marroig, la protecció dels sistemes dunars des Cavallet i la platja de ses Salines, etc.