La secció de Patrimoni del GEN-Gob Eivissa vol denunciar un nou atemptat patrimonial: La destrucció de quasi 20 metres de l’única mina d’aigua que hi ha a l’illa d’Eivissa, una mina d’aigua del segle XVIII. (27/05/2006)

La secció de Patrimoni del GEN-Gob Eivissa vol denunciar un nou atemptat patrimonial : La destrucció de quasi 20 metres de l’única mina d’aigua que hi ha a l’illa d’Eivissa. Aquesta canalització o mina d’aigua data del segle XVIII i és la que portava l’aigua a la que va ser durant molts d’anys, fins l’any 1928, l’única font de la ciutat, a l’actual plaça de Canalejas, més coneguda com plaça de sa Font, pel motiu explicat.

En les obres que es porten a terme per al desdoblament del segon cinturó de ronda d’Eivissa, al mateix lloc a on ja es van destruir 20 metres d’un aqüeducte romà, s’han destruït també uns 20 metres d’un altre canalització d’aigua.

En aquest cas es tracta d’un obra hidràulica també molt important, i que com en el cas de l’aqüeducte romà, canalitzava l’aigua des l’interior de l’illa, des de el torrent de Can Mosson, fins a la font de la Marina a Eivissa. Aquests tipus de obra es coneguda com a “mina d’aigua”, degut a la forma en que es construïa, excavant pous des de els que desprès s’anava excavant al subsòl una galeria. Primer es replantejava el recorregut de la futura mina per l’exterior i s’anaven excavant pous de pas a una distancia aproximada de 30 metres.

El perfil de la mina té en principi unes dimensions antropomòrfiques, és a dir, que permeti l’entrada d’un home per fer les revisions periòdiques pertinents i que es feren durant segles, entre 60-80 cm d’amplada i 160-180 cm d’alçada. Aquesta secció pot variar molt tenint en compte el desnivell o pendent de la zona per on passa.

A la base de la mina apareix gairebé sempre una secció en canal rectangular que serveix per a la conducció de l’aigua. A aquesta canal es col·locaven, en els casos més antics, peces cilíndriques o semicirculars de ceràmica esmaltades per l’interior (canaleta ceràmica semicircular o canonada cilíndrica) per evitar el contacte de l’aigua amb el terra, i a algunes zones, aquest canal de teules es cobria a més amb lloses de marès, com es el cas del tram destruït per les obres.

En el cas de la destrossa, es pot apreciar en secció com el canal esta situat a mitja alçada de la mina, el que deu respondre a un fet usual d’aquestes construccions, quan per salvar una petita depressió o sifonament de la galeria es construïa la mina “bancada” a mitjana alçada.

Aquesta estructura, única a Eivissa, s’ha malmès de forma irremediable sense que s’hagi ni documentat, ni comunicat en cap Comissió de Patrimoni (recordem que la darrer ha estat aquest dijous 25 de maig i la destrossa data de mesos) tot i que el rebaix que ha produït la destrossa que s’intenta amagar ja fa mesos que es va realitzar, pel que sembla evident que es vol amagar una nova destrossa al nostre patrimoni.

La construcció d’aquesta mina d’aigua a l’illa es va dur a terme a finals del segle XVIII, per tal d’assegurar l’abastiment d’aigua a la ciutat d’Eivissa des de una zona a on es devia identificar un naixement d’aigua prou important i continu, al torrent de Can Mosson. Aquesta construcció es troba documentada a diverses publicacions, principalment les de Mossèn Joan Marí Cardona, com per exemple el llibre Portmany (Col.·lecció Pitiüses, número 6). Marí Cardona menciona també el pou de Can Mossón, situat molt a prop del naixement d’aigua que alimentava el canal. Fins i tot en l’Inventari de pous i fonts realitzat pel Consell Insular l’any 2002 i publicat per l’actual Conselleria de Patrimoni, l’any 2006.

Altres pous relacionats amb aquesta canalització d’aigua són el pou de na Maciana, declarat Bé Catalogat l’any 2002.

Encara es conserven alguns pous de registre de la mina d’aigua. Es tracta d’obertures a superfície per tal que es pugui controlar el bon estat i funcionament de la conducció d’aigua. De fet, molts de documents històrics i fins i tot la premsa del moment (principis del segle XX) recullen les constants avaries de la canalització degut a les arrels dels arbres, etc.

Amb aquest nou atemptat hem assistit a la destrucció de les 2 construccions relacionades amb el món de l’aigua a Eivissa, element tant important i tan lligat al paisatge i al patrimoni arqueològic, rural i etnològic:

El que no varen aconseguir els segles ho ha aconseguit l’actual Conselleria de Patrimoni i els seus responsables.

El GEN-Gob Eivissa, ampliarà la denúncia feta als jutjats sobre les destruccions patrimonials per mor de les obres del segon cinturó de ronda, amb aquest fet així com tots els que s’han succeit des de la presentació de la primera denúncia el passat 16 de desembre del 2005.

El GEN ha comprovat que en el decurs de les obres de les autovies és habitual l’incompliment de la Llei de Patrimoni, entre d’altres coses per l’absència de tècnics arqueòlegs a molts trams on és possible l’existència d’elements patrimonials importants. Aquest fet, i la deixadesa de funcions de la Conselleria de Patrimoni han fet possible la desaparició irreparable d’una part important del nostre Patrimoni Històric.