El GEN recorda que la disciplina urbanística no és una opció sinó una obligació per a les institucions. La inactivitat mostrada fins ara frega el delicte (30/05/2006)

La pràcticament nul·la aplicació de la Llei de Disciplina Urbanística des de la seva entrada en vigor fa ja setze anys, ha creat entre els infractors tal sensació d’impunitat que ha aconseguit que en aquest temps, no només la gran majoria de les obres que es realitzen a Eivissa siguin completament il·legals, sinó que fins i tot l’administració ha optat per aprovar amnisties de dubtosa legalitat o aberracions jurídiques fetes a mida de casos concrets. Malauradament aquest tipus de conductes son més freqüents a l’administració que el compliment del seu deure en interès de la col·lectivitat.

La normativa vigent no deixa a la voluntat de les administracions l’aplicació de la Llei de Disciplina Urbanística, sinó que estableix la obligació, tant pels ajuntaments com pel Consell insular de manera subsidiària, de la seva aplicació. La inactivitat mostrada fins ara per les administracions responsables, més que desídia, pot ser considerada complicitat. Aquest fet està tipificat al Codi Penal com a delicte de prevaricació.

El GEN espera que, d’una vegada, es materialitzi la promesa feta pel Sr. Torres de posar en marxa un departament de Disciplina urbanística al Consell Insular, tot i que, de moment, malgrat els anuncis, sembla encara un tema marginal i infradotat tot i l’extrema gravetat de la situació.

El més significatiu és que, tot i l’allau d’infraccions urbanístiques que pateix el nostre territori, tant a Eivissa com a Formentera, el Conseller consideri notícia el fet que s’hagin denunciat tres habitatges il·legals, entre els centenars d’obres en aquesta situació que s’estan portant a terme en aquest moment a les Pitiüses. La vertadera notícia, en aquest cas, és que l´obra denunciada pel GEN a cala Llentia, l’estiu de 2005, quan només era un moviment de terres, està pràcticament acabada en el moment de la seva “paralització”. (S’adjunten fotografies de l’obra en el moment de la denuncia y en el moment actual, quan ha estat “paralitzada” pel Consell)

A més, el GEN considera extremadament urgent l’actuació en casos de gran impacte territorial i paisatgístic, tot i que, de moment, les grans infraccions semblen invisibles pels responsables institucionals. És a dir, s’actua tard i malament contra unes poques obres d’escassa envergadura, però es deixa fer en casos de gravíssims atemptats, com és el cas de la urbanització il·legal de ses Serretes de cala Carbó, que està produint un dels més greus danys paisatgístics dels darrers anys, tot i tractar-se d’obres il·legals investigades per la pròpia fiscalia per diversos delictes.