Article d´opinió : Jugant a fer oposició (01/06/2006)

Llegim a la premsa, no sense certa sorpresa, que el PSIB ha presentat una moció al Parlament Balear per demanar la derogació de la Llei de Mesures Específiques per a Eivissa i Formentera, norma que discrimina i condemna al nostre territori deixant-lo indefens davant els atacs de l’especulació i la corrupció. Els motius esgrimits ara per presentar aquesta extemporània moció, són els que es poden relacionar amb la vulneració de l’elemental principi constitucional d’igualtat de drets i deures entre els ciutadans, que veuen, en aquest cas, com una part de territori de la comunitat autònoma és sostret a tota regulació per deixar-lo en mans d’interessos inconfessables, però ben coneguts per tothom.

La nostra sorpresa ve del moment i l’oportunitat en la presentació d’aquesta moció i que, evidentment, la condemnen al fracàs abans de començar. Des del GEN-GOB Eivissa reclamàrem insistentment accions per aturar al seu moment aquesta aberració normativa; s’enviaren als secretaris generals de tots els partits amb representació parlamentaria peticions per promoure un recurs d’inconstitucionalitat, basat, no només en la vulneració del principi constitucional d’igualtat que ha d’existir entre tots els ciutadans, sinó també en la vulneració evident de legislació bàsica de l’Estat, com ara la pròpia llei estatal del sòl. Aquesta petició ni tan sols va ser contestada per un sol partit. És a dir, mentre sí es podia treballar per, de veritat, aturar la norma, ningú va moure un dit. Ara, que saben que no hi ha res a fer, no els costa gaire quedar bé amb la presentació d’una moció abocada al fracàs.

Els antecedents no són millors. Per exemple, en el cas de la Llei per a la Conservació d’Espais de Rellevància Ambiental (LECO), el propi Ministerio de Medio Ambiente va fer un informe on s’advertia que es vulnerava legislació bàsica de l’Estat en matèria d’espais naturals, (tant que es derogava un parc natural fet en base a la llei estatal). Tot i això, no només no es va fer res al respecte, sinó que el propi Joan Bonet va anunciar que el seu grup parlamentari la votaria a favor, tot i considerar que era millorable.

Amb aquests antecedents, -i n’hi ha més-, no esperam gaire oposició real a la llei autonòmica del sòl que prepara el partit popular, i que també promet ser una nova aberració que passarà per sobre legislació bàsica sense massa contemplació, com ja ens tenen acostumats. Serà una nova ocasió per comprovar si la que s’anomena oposició ha après la lliçó o continua en un paper més o menys postís i venent numerets tragicòmics com el del passat dimarts al parlament.

Algú pot pensar que els recursos d’inconstitucionalitat no són comuns, però res més lluny de la realitat. De fet s’han presentat molts amb menys arguments dels que hi havia per presentar-los contra l’anomenada Leco o contra la llei de mesures específiques. De fet, la passada legislatura, el propi Sr Matas, des de l’oposició, en va presentar tots els que va sebre

En definitiva, els interessos dels ciutadans s’han de defensar quan i com toca, no amb encartes publicitaris a diaris ni venent aire als mitjans de comunicació.