El GEN-GOB Eivissa a presentat al.legacions a les Normes Subsidiàries del Planejament Municipal del municipi de Sant Joan de Labritja (12/06/2006)

Joan Carles Palerm Berrocal, amb DNI , en nom propi i en representació del GEN-GOB Eivissa, entitat legalment constituïda, amb NIF núm. G-07089600, amb domicili a efectes de notificacions al Carrer Major 20, apartat de correus 1189, 07800 Eivissa, en termini d’exposició pública de les NNSS de planejament municipal de Sant Joan de Labritja, compareix i presenta les al·legacions següents:

Les condicions de Nucli Rural incompleixen els requisits exigits al PTI. L’ordenació proposada suposa transformar sòl rústic en urbanitzable o directament en urbà incomplint la llei estatal del sòl i els reglaments de planejament i de gestió urbanística

El PTI exigeix que l’àmbit inclòs a la figura de Nucli Rural estigui consolidat per l’edificació en, al menys 2/3 de les parcel·les que el conformin. Les NNSS ara en termini d’exposició pública requereixen únicament que 1/2 de les parcel·les estiguin consolidades per l’edificació. Això suposa passar el creixement possible en edificacions del 33 % establert al PTI al 50 % segons aquestes NNSS.

El parcel·lari que s’ha de tenir en compte a l’hora de delimitar un Nucli Rural no ha d’acomplir la “superfície mitja resultant de la parcel·lació actual”, tal i com disposa la normativa aprovada inicialment, sinó la resultant de l’existent en el moment de l’aprovació de la Llei 6/1997 de sòl rústic, donat que aquesta norma tractava de donar sortida als nuclis existents i prohibia expressament la creació de nous mitjançant aquesta figura. Per tant, cas que aquests nuclis hagin incrementat el percentatge de parcel·les edificades des de l’entrada en vigor de la llei balear de sòl rústic, el creixement s’ha de computar a compte de 1/3 possible. Per altra banda, en tractar-se de sòl rústic, també s’ha de tenir present la possibilitat de l’existència d’infraccions urbanístiques no prescrites susceptibles de ser objecte d’un expedient de disciplina urbanística. Altre solució podria donar lloc a responsabilitats penals per part del consistori.
En qualsevol cas, la documentació de les NNSS ha d’incorporar parcel·lari i edificacions existents en el moment d’aprovació de la llei de sòl rústic per tal de garantir el seu compliment.

La figura de Nucli Rural suposa una categoria de Sòl Rústic, per tant està del tot fora de lloc contemplar usos turístics o plurifamiliars, donat que no son usos admesos a sòl rústic. En altre cas, suposa la transformació de sòl rústic en urbà o urbanitzable, la qual cosa obliga a computar aquest sòl a efectes del creixement màxim establert a les Directrius d’Ordenació Territorial. De fet, les NNSS presentades pretenen no només donar carta de naturalesa a urbanitzacions construïdes fora de la legalitat, sinó premiar aquestes conductes exonerant als infractors de l’acompliment dels tràmits, cessions, compensacions legalment establerts per a sòls urbanitzables i, a més, admetre la continuïtat de l’activitat sense que, per exemple, hagin de dotar els terrenys dels elements mínims exigits a la normativa abans de l’edificació .

El fet que s’admetin desenvolupaments plurifamiliars i/o hotelers sense necessitat de sistema de clavegueram ni depuració d’aigües residuals és del tot inadmissible i no es pot contemplar a les NNSS donat que en tot cas l’organisme competent és la Direcció General de recursos Hídrics.

Incompliment de la Llei 10/1990 de Disciplina Urbanística

Al document presentat es fa referència a l’existència d’una llicència per a la construcció d’un hotel a la zona que s’anomena Nucli Rural d’Illa Blanca. Les normes en tramitació no fan referència a la data de concessió d’aquesta llicència però, en qualsevol cas resulta d’obligat compliment allò establert a la Llei 10/1990 de Disciplina Urbanística de les Illes Balears, a la seva secció II, art 8, sobre els terminis d’execució de les llicències atorgades i de l’obligació de l’Ajuntament de procedir a la caducitat de la mateixa una vegada transcorreguts els esmentats terminis. Aquesta norma deixa clar que, una vegada transcorreguts aquests terminis, les obres no es podran iniciar ni prosseguir si no se sol·licita i obté una nova llicència, ajustada a l’ordenació urbanística aplicable a la nova sol·licitud. Cas que la llicència fos anterior a l’entrada en vigor de la Llei 10/1990, seria d’aplicació la DT 2 d’aquesta norma.

En tot cas, les NNSS, a la seva redacció actual, permetrien que, en realitat, s’executàs un nou projecte donat que admeten “la substitució i reubicació de l’estructura”. Això no és possible donat que, en tot cas, aquests canvis suposarien que obligatòriament s’hagués de sol·licitar una nova llicència i en cap cas es podria permetre executar el nou projecte resultant en base a una llicència existent.

Quant a aquest nucli d’Illa Blanca s’ha de tenir ben present que la seva delimitació i característiques s’han de basar obligatòriament en les existents i desenvolupades en el moment d’entrada en vigor de la Llei 1/1991 d’Espais Naturals, no al moment actual, en haver-se de tractar com a Àrea d’Assentament dins Paisatge d’Interès.

Les NNSS no poden, en cap cas, delimitar, en zona de domini públic ni de servitud de protecció de costes, més sòl urbà de l’existent en el moment d’aprovació de la Ley 22/1988 de Costas.

El règim previst per a l’estructura inacabada existent a l’indret conegut com Cala d’en Serra, incompleix la Llei 10/1990 de Disciplina Urbanística, la Llei 1/1991 d’Espais Naturals, la 6/1997 de sòl Rústic, la llei estatal de Costes 22/1988, la 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial. Segons les NNSS aprovades inicialment, es permetria donar un ús prohibit a sòl rústic protegit i, a més, per a activitats que res tenen a veure amb la conservació de l’enclau natural on s’ubiquen sinó amb una activitat completament aliena i incompatible amb el sòl rústic i el manteniment de les seves característiques com a tal. A les zones d’Alt Nivell de Protecció de la Llei d’Espais Naturals no es permet aquest tipus d’actuació, ni mitjançant el tan emprat parany de les declaracions d’interès general. A més, la redacció de la norma crea confusió en parlar de “edificacions existents” quan, en realitat, es tracta d’una estructura mai finalitzada la continuació de la qual, amb la normativa actualment vigent, no pot ser autoritzada.

Incompliment de la Ley de Costas i de les Directrius d’Ordenació Territorial.

Els increments de sòl “urbà” que es grafien en direcció a la mar als nuclis costaners no son admissibles, sigui de qui sigui la propietat dels mateixos, donat que, en qualsevol cas, no poden delimitar-se increments de sòl apte per urbanitzar dins del sòl qualificat com a rústic i cap a la primera línia de mar (APT de costa). Els únics increments admesos, sempre i quant no suposin la vulneració del percentatge màxim establert a les DOT, són els possibles dins les Àrees de Transició (SRC-AT), a continuació de sòls qualificats com urbans o urbanitzables pel planejament vigent a l’entrada en vigor de les DOT. Les Àrees de Protecció Territorial de Costa no poden ser objecte de requalificació urbanística, més i més, quan en ocasions es tracta de sòl especialment protegit per la Llei d’Espais Naturals.

Determinacions il·legals pel Pla Parcial de Benirràs

El Pla Parcial de Benirràs es va aprovar definitivament per la comissió provincial d’urbanisme el 19 de juny de 1984 amb la prescripció: “El presente acuerdo (de aprobación) no será publicado en el BOP hasta que sea aprotado el permiso de explotación del Servicio Hidráulico, así como el texto refundido”; segons consta a l’expedient del pla parcial, el servei hidràulic a l’autorització concedida, imposà la condició que “el volumen máximo anual será de 50.000 m3/año, ....debiendo utilizarse obligatoriamente para el abastecimiento de la urbanización Ibiza 2000”. Segons informe de l’arquitecte de la COPOT que figura també a l’expedient aquest volum és inferior al teòric necessari que seria de 65.000 m3/any.

A l’expedient no hi ha constància que s’hagin complimentat les condicions imposades a l’Autorización de Explotación de Aguas Subterraneas”, especialment la que es referia a demanar l’autorització de les instal·lacions d’elevació d’aigües, a la secció de Mines de la delegació d’indústria (art. 18 del Decreto 3382/73, de 21 de desembre), sota apercibiment de quedar incursa en caducitat l’autorització d’explotació de no complimentar-se aquest tràmit.

El Pla Parcial de Benirràs aprovat al seu moment establí com a sistema d’actuació el de cooperació però a la documentació aprovada s’introduïren determinacions que constitueixen un híbrid entre els sistemes de compensació i el de cooperació contemplats al reglament de Gestió Urbanística, sense un mínim de rigor jurídic i al marge de la legalitat. Segons sembla, amb posterioritat, l’Ajuntament va tramitar una mena de “projecte de normalització”, sense que en cap moment se seguís el procediment previst a l’art 117 i ss del reglament de gestió urbanística. Actualment, el Pla parcial que presenten les NNSS aprovades inicialment demostra tot un seguit de canvis que desfiguren i invaliden qualsevol acord anterior sobre aquest pla parcial, acord que, donades les circumstàncies i irregularitats també pot considerar-se nul de ple dret. Concretament, l’any 1999, s’han autoritzat o denegat en diversos moments segregacions i agrupacions, operacions que incomplirien flagrantment allò que disposa el Decreto 1093/1997 pel qual s’aprovaren les normes complementàries per a l’execució de la Ley Hipotecaria sobre inscripció al registre de la Propietat d’actes de naturalesa urbanística. Inicialment, el Pla Parcial partia d’una extensió de 155.387 m2 i estava constituït per set finques originàries. Res a veure amb el Pla Parcial contemplat a les presents NNSS.

No s’adapta al Pla Parcial a les disposicions de la Ley de Costas quant a plans parcials que hagin incomplit els terminis d’execució

Per altra banda és obvi que les obres d’urbanització que s’han portat a terme al lloc presenten un evident estat de precarietat i, a més, no concorden amb les projectades segons el P.P. En el moment d’aprovació del Pla Parcial s’establiren al pla d’etapes dos fases, d’un termini de tres anys cadascuna, com a màxim, a comptar des de l’aprovació del projecte d’urbanització. A aquest respecte cal també incidir en el que disposa, la Ley 22/1988 de Costas, DT 3: “Si cuentan con plan parcial aprobado definitivamente, se ejecutarán las determinaciones del plan respectivo, con sujeción a lo previsto en el apartado siguiente para el suelo urbano. No obstante, los planes parciales aprobados definitivamente con posterioridad al 1 de enero de 1988 y antes de la entrada en vigor de esta Ley, que resulten contrarios a lo previsto en ella, deberán ser revisados para adaptarlos a sus disposiciones, siempre que no se de lugar a indemnización de acuerdo con la legislación urbanística. La misma regla se aplicará a los planes parciales cuya ejecución no se hubiera llevado a efecto en el plazo previsto por causas no imputables a la Administración, cualquiera que sea la fecha de su aprobación definitiva”. Es a dir, donat que aquest pla parcial incorreria en aquest últim supòsit, de tenir aprovació definitiva però haver incomplit els terminis d’execució, s’ha d’adaptar forçosament a la Ley de Costas i establir els límits de la servitud de protecció de 100 metres i no de 20 tal i com s’estableix a la modificació de les NNSS proposades.

A la documentació d’aquestes NNSS que es remeti a Costas per a l’emissió del preceptiu informe s’ha de fer constar la informació corresponent a la situació de fora de termini d’execució en que es troba aquest Pla Parcial a fi que es pugui procedir a la corresponent modificació de les delimitacions que corresponguin, en aplicació de la DT 3 de la Ley 22/1988.

S’incrementa il·legalment la superfície del Pla Parcial.

Segons la documentació exposada al públic, l’àmbit ocupat per aquest Pla Parcial, de manera totalment inexplicable, ha passat d’una superfície de 155.387 m2 a ocupar 172.159 m2, és a dir 16.772 m2 més que el Pla Parcial aprovat l’any 1984. Això suposa que, donat que aquest àmbit està rodejat de sòl qualificat com a ANEI d’alt nivell de protecció, les NNSS actuals requalifiquen sòl rústic protegit en urbà de manera completament il·legal, en contra de les Lleis autonòmiques i les normatives insulars.

En definitiva, donat que el cúmul d’irregularitats detectades a la tramitació i execució d’aquest Pla Parcial és innumerable, que tant la proposta que es fa a aquestes NNSS per a la seva ordenació com la que s’hauria de fer en compliment de les diferents normatives sobrevingudes suposarien, en realitat, l’aprovació d’un nou pla parcial, que es trobaria, a més, dins de l’APT de costa, en zona, per tant, inedificable.

Amb l’actual legislació és inevitable, per tant, la desclassificació d’aquest sòl urbanitzable i la seva inclusió a la categoria corresponent segons el sòl rústic colindant: AANP.

Per tot l’exposat se sol·licita la retirada del document de NNSS de Planejament Municipal actualment en tramitació i la seva adequació a la vigent normativa, europea, estatal, autonòmica i insular i als principis bàsics de desenvolupament sostenible i protecció ambiental. Una vegada redactat el nou document aquest haurà de ser tramitat d’acord amb la normativa vigent en matèria de planejament.