El GEN demana més mitjans per a la Fiscalia de Medi Ambient a Balears (28/07/2006)

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol destacar la importància que té la labor de la Fiscalia en la persecució i denúncia de delictes de tipus urbanístic i mediambiental, i vol reconèixer l’important esforç que des de fa uns anys fa el Ministeri Públic per tal de perseguir les cada vegada més freqüents conductes delictives que es produeixen a les nostres illes en aquest camp.

No obstant això, el GEN observa amb preocupació com l’increment de l’activitat delictiva urbanística i ambiental creix de manera exponencial a Eivissa i Formentera, mentre que els mitjans de la Fiscalia per combatre aquesta situació creixen massa modestament o fins i tot es troben estancats. D’aquesta manera, a tot Balears, únicament el Sr. Adrián Salazar té assignades responsabilitats en matèria de medi ambient, responsabilitats impossibles d’atendre quan el volum d’infraccions és tan gran i s’ha de compaginar amb la resta de casos de delinqüència comú. La darrera modificació normativa, motivada per l’aplicació de la Ley de Montes, prometia un increment de mitjans i una xarxa de fiscals especialitzats a tot l’Estat. La realitat, però, és que les reformes necessàries no s’han portat a terme o han estat merament simbòliques.

Actualment, la Fiscalia d’Eivissa està composada per un número de professionals que han d’atendre amb gran esforç una enorme varietat de delictes, sense poder dedicar-se exclusivament als de medi ambient i urbanisme, perdent així la oportunitat d’especialitzar-se en aquesta àrea i d’ocupar-se’n en exclusiva. A més a més, el número total de fiscals és molt reduït i les pròpies instal·lacions que ocupa són insuficients per allotjar el seu material i el seu personal.

El GEN considera que els parlamentaris que representen a les Pitiüses en el Congrés dels Diputats i en el Senat haurien de reclamar al Govern central la dotació d’una secció especial d’Urbanisme i Medi Ambient a la Fiscalia d’Eivissa i Formentera, composada per una quantitat de fiscals suficients que es dediquin exclusivament a aquesta àrea i que estiguin coordinats per un cap que depengui directament de la nova Fiscalia d’Urbanisme creada pel Govern.

Aquesta mateixa prioritat hauria d’estar en l’agenda dels dos principals partits. Amb el mateix entusiasme que exigeixen cada vegada més infrastructures de ciment i formigó, sovint innecessàries, haurien de reclamar tot el necessari perquè els ciutadans visquem en un veritable estat de Dret, eradicant aquelles conductes que posen en perill el nostre benestar i el nostre territori, recursos naturals i paisatges. Això és, a dia d’avui, la màxima prioritat i la millor inversió pel futur.

Només amb una secció específica dedicada a aquests delictes es podran atendre adequadament les nombroses denúncies que arriben al Ministeri Públic des de les entitats cíviques i els particulars, i que sovint romanen estancades dins l’aparell burocràtic judicial per manca de mitjans. Això va en perjudici de l’aclariment dels fets denunciats i, molt sovint, redunda també en una absoluta impunitat dels culpables dels delictes.

El GEN no oblida que en aquests moments hi ha una problemàtica general de manca de mitjans a tots els jutjats d’Eivissa, amb falta de personal i amb una carència d’infrastructures adequades. Pensam, però, que la solució a aquesta situació lamentable que pateixen en general els jutjats ha d’incloure necessàriament la creació d’aquesta Fiscalia d’Urbanisme i Medi Ambient.

Només de la potenciació dels serveis i infrastructures judicials s’aconseguirà que els infractors siguin adequadament perseguits i sancionats, d’acord sempre amb les lleis, i que no es vegin beneficiats per la saturació de feina i l’absència dels mitjans més elementals. S’ha de tenir el compte que el delicte prospera sempre allà on la Justícia és dèbil o està deficientment implantada.