El Conseller Marí Tur considera un triomf personal la desprotecció del Patrimoni Històric i eludeix el seu deure de defensar-lo (07/09/2006)

Quan el Patrimoni Històric perd, el Sr. Marí Tur guanya. Resulta lamentable l’eufòria mostrada per aquest personatge per haver aconseguit perdre, per fi, un dels contenciosos interposats contra el BIC de ses Feixes, un dels llegats històrics més importants de la ciutat d’Eivissa.

El to triomfalista de les declaracions del Sr. Marí Tur en anunciar l’anul·lació del BIC per part d’un jutjat del contenciós, dóna una idea clara de quina ha estat la defensa que ha fet el Consell Insular dels seus propis actes: absolutament nul·la, per això ha perdut. Resulta òbvia la connivència entre demandant i demandat, tots a una per convèncer al jutge del que els anava bé. Resulta meridianament clar, només de llegir la sentència, que no ha existit cap defensa de l’acte administratiu. A la mateixa ni tan sols apareixen reflectits els raonaments de la “defensa”, ni que sigui per rebatre’ls. És a dir ni tan sols han existit.

Per altra banda, el propi jutge, segurament inspirat en l’actitud de les parts en “conflicte”, ni tan sols s’ha molestat en donar aparença de rigorositat a la sentència. Així, en els fonaments de dret, fa referència a una resolució adoptada per l’Ajuntament de Santanyí, sobre una llicència d’instal·lació a Porto Petro.

El GEN felicita l’Ajuntament de Vila per la seva decisió de recórrer la sentència, com és de suposar que farà, ni que sigui per mantenir una aparença de mínima dignitat, el Consell Insular.

El GEN vol recordar que ses Feixes d’Eivissa no son només una part importantíssima del nostre llegat històric, sinó una zona humida que ha de ser protegida de manera efectiva en compliment de la pròpia Llei d’Aigües. Així mateix, s’ha de remarcar el fet que el seu caràcter de sòl rústic ja ve reconegut, no només pel que és obvi damunt del terreny, sinó fins i tot per una sentència del Tribunal Suprem que deixà clar que el sòl urbà de Vila acaba al camí d’en Murtera i que és, precisament, el límit del BIC. A l’esmentada sentència, el Tribunal Suprem ja advertia que la qualificació d’urbans dels terrenys a l’altra costat d’aquest vial estaria fora de lloc i seria il·legal per incomplir la llei del sòl.

Seria recomanable que la formació política a la que pertany el Sr. Marí Tur es plantegés seriosament el seu relleu pel lamentable i vergonyós espectacle que dóna cada vegada que aconsegueix fulminar, directa o indirectament, alguna part del nostre patrimoni. Quan ni se sap guardar les formes i les aparences, més val deixar de donar aquest espectacle davant l’opinió pública.

Quant a les desafortunades declaracions fetes per la Sra. Virtudes Marí, regidora del PP a l’Ajuntament de Vila, en el sentit que s’està millor sense el BIC perquè així es pot urbanitzar sense “corsé”, recorden escandalosament aquelles que al seu temps feren els partidaris de demolir les murades d’Eivissa perquè consideraven que “encorsetaven” i molestaven al desenvolupament urbanístic de la ciutat. Si el patrimoni històric i natural no ha de significar res a l’hora d’escampar ciment, pot aclarir aquesta senyora si pensa que s’ha de posar algun límit?, que aquest límit només s’ha de posar al fons del mar?, on no tinguin interessos els empresaris afins al partit?, al costat de ca seva?. Aquesta regidora també hauria d’aprendre (al menys) a dissimular aquests tics típics de societats subdesenvolupades i corruptes on el capital ho compra tot, fins i tot la dignitat.