EL JUTGE TORRES DEMANA 10.000 EUROS DE FIANÇA AL GEN PER ADMETRE LA PERSONACIÓ DEL GRUP EN EL CAS “LOS PARQUES DE ES CUBELLS” (09/09/2006)

El GEN es personà fa més de dos mesos, assistit d’advocat i procurador, tal i com marca el procediment establert. Des d’aleshores no ha estat possible consultar l’expedient ni aconseguir còpies dels documents perquè, segons s’ens ha comunicat, “la personació encara no estava resolta”

Finalment, dia 5 de setembre, se’ns notificà una providència del jutge segons la qual, per admetre la personació del grup com a acció popular es demanaven 10.000 Euros en concepte de fiança. Mentre, dia dos de setembre, tres dies abans de lliurar als representants del GEN l’esmentada providència, apareix una noticia als mitjans de comunicació local segons la qual el Sr Torres hauria arxivat el cas. Evidentment, això no s’ha notificat en cap cas al nostre grup.

Resulta absolutament incomprensible que l’acció popular pugui trobar entrebancs d’aquest tipus. Mentre la delinqüència urbanística campa tan ample, un jutge demana al GEN-GOB, una entitat declarada d’Utilitat Pública pel Consell de Ministres i amb un Premi Nacional de Medi Ambient atorgat pel Ministeri una fiança de 10.000 euros per posar-se al costat de l’acció pública i per defensar la legalitat i el medi ambient. El més sorprenent és que no es tracta d’un dels supòsits segons els quals s’imposa habitualment una fiança. El GEN no s’ha querellat, senzillament s’ha personat per defensar, al costat de la Fiscalia, l’interès públic.

Per altra banda, el GEN discrepa dels motius que, segons sembla, es donen per l’arxiu del cas. Contrariament al que, segons noticies aparegudes, s’afirma a “l’auto” del jutge, la zona és rústica protegida des del Pla Provincial de 1973, també segons segons les NNSS de planejament de 1986 (Paisatge Singular amb edificabilitat zero), i aquesta qüestió sí que és ferma, de directa aplicació i no va ser recurrida al seu moment. A més, la zona és ANEI segons la Llei d’Espais Naturals (1991), Àrea de Protecció Territorial de Costa segons la Lley 6/1999 (DOT), i està proposat per formar part de la Xarxa Natura 2000 de la Comunitat Europea, amb la qualificació de Lloc d’Importància Comunitària (LIC) en compliment de la Directiva d’Hàbitats.

Per altra banda, sengons es desprén d’aquestes informacions periodístiques, el jutge fa una serie de consideracions sobre la qualificació que han de tenir, al seu parer, els rústics protegits del municipi que al seu moment ja varen ser objecte de sentència per part del Tribunal Suprem, que va donar la raó a l’administració ambiental que els va declarar protegits, l’any 1986 en base als informes emesos per l’Instituto de Estudios Ecológicos, depenent d’ICONA. Per altra banda, l’ordre de protecció cautelar de la zona que també incompliren la promotora i l’ajuntament, també té sentències favorables de Tribunals Superiors. Evidentment, com diu el Sr Torres, les llicènceis d’obres son actes reglats, precisament per això son il.legals les atorgades a aquesta zona de es Cubells, perquè s’han donat prescindinst totalment i absolutament del procediment establit, senzillament perquè la normativa d’aplicació, TOTA, no permetia atorgar-les.


El més preocupant és el fet que el caràcter de rústic dels terrenys ve donat no només pels seus valors naturals, sinó per la perillositat extrema d’edificar a la zona, en tractar-se de terrenys argilosos molt inestables, amb condicions constructives molt desfavorables segons l’Instituto Geológico Nacional. És només qüestió de temps que ens trobem amb una segona “Caixota” i aquesta vegada podria tenir conseqüències dramàtiques. A aquest respecte la Ley del Suelo és clara quan diu que han de ser rústics aquells terrenys amb riscos naturals acreditats. Suposam que els implicats (tots) es troben massa ocupats comptan els beneficis que els ha suposat urbanitzar una zona d’alt risc, com per preocupar-se de les vides humanes que posen en perill. Volem recordar que les construccions s’han venut i es continuen venent, a una mitja de 3 milions d’euros.

És evident que la que el jutge anomena “carretera” o els altres precaris serveis que pugui haver-hi a la zona, no estan allí per disposició divina, ni des de temps inmemorials, sinó que suposen el resultat de l’urbanització il.legal denunciada, per tant, consideram que no es pot invocar la pròpia existència del delicte per justificar una aparença de legalitat. Bàsicament seria dir que les construccions il.legals no deixen veure, tapen, la il.legalitat.

Cal recordar que el propi fiscal que va obrir el cas, el Sr Campoy, va manifestar públicament que aquest era el tema més greu i complexe que s’havia trobat en tota la seva carrera.

Efectivament, sí que és cert que els promotors no han actuat d’esquena a l’administració, sinó amb comnivència amb ella. Precisament per això, la fiscalia sol.licità, al seu moment, la declaració del regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Sant Josep, declaració que el Sr. Torres no va admetre.

Resulta també sorprenent que, mentre s’han condemnat penalment a promotors de construccions aïllades, s’arxivi un cas que tracta d’una urbanització sistemàtica d’un indret protegit. Es veu que en això passa com amb els robatoris: qui roba una gallina va a la presó, però si es roben milions a centenars de petits inversors acaben per no trobar-se proves.

En qualsevol cas, per assumptes semblants (tot i que no tan greus), a la Costa del Sol, han acabat sent portada dels mitjans de comunicació nacional i s’han convertit en escàndols objecte de contundents actuacions judicials. A Balears, i més concretament a Eivissa, esperam que tot arribarà, pel bé de tots.