El GEN denuncia el massiu asfaltat de camins rurals per part del Consell Insular (17/09/2006)

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN) vol denunciar la massiva campanya de destrucció de camins rurals que impulsa el Consell Insular a través del Consorci Eivissa i Formentera Emprenen, que en els darrers mesos està treguent a concurs una gran quantitat d’obres de pavimentació i asfaltat de camins del nostre camp, a diversos municipis.

Tot i que durant el periode 1995-1996 ja es va produir una ofensiva sense precedents en l’asfaltat dels nostres camins rurals, convertint-los així en petites (i no tan petites) carreteres, sembla que els actuals governants opten per culminar un procés tan nefast ambientalment com desaconsellable turísticament, i perillós des del punt de vista viari.

El mes de juny d’enguany varen sortir publicades al BOIB les condicions per adjudicar l’asfaltat dels següents camins:

Fa només uns dies, ha aparegut en el BOIB un nou llistat de concursos per l’asfaltat de més camins, aquesta vegada a Sant Josep:
Apart d’aquests camins, consta l’existència d’altres projectes d’asfaltat i urbanització de vies rurals sense cap justificació.

Davant aquesta situació, el GEN vol manifestar:

PRIMER.- L’asfaltat massiu de camins rurals no té cap justificació real, i existeixen moltes alternatives per a millorar el ferm de la calçada abans de la pavimentació, que sempre hauria de ser la darrera solució.

SEGÓN.- Aquestes operacions anomenades de “millora i pavimentació” de camins rurals acaben convertint aquestes vies tradicionals en pseudocarreteres, facilitant una major rapidesa en la circulació de vehicles i, consequentment, augmentat el risc d’accidents. A més a més, es produeix l’agravant que aquestes noves carreteres sorgeixen sense haver estat conçebudes com a tals, amb les corresponents mancançes de disseny i senyalització. Els camins rurals de terra no presenten, efectivament, el mateix grau de comoditat aparent per al conductor, però son mes segurs perque obliguen a circular més lentament i amb més temps per a reaccionar davant imprevistos. És un fet que l’asfaltat dels mateixos incrementa de manera considerable el núm, d’accidents. A més, en tractar-se de vies que sovint s’utilitzen pel cicloturisme que, d’aquesta manera, queden pràcticament inutilitzables per aquest tipus de turisme rural i de natura de tot l’any, alternatiu al de sol i discoteca d’estiu.

TERCER.- Aquestes obres suposen, directament, l’eliminació d’una part importantíssima del nostre camp i el nostre patrimoni paisatgístic. Una tira d’asfalt enmig del camp destrossa l’harmonia natural que pretenem promocionar als turistes, trenca la continuitat d’un ambient amb personalitat pròpia i artificialitza el camp. Aixi mateix, aquests noves carreteres comporten sovent la destrucció i/o eliminació de parets pageses i altres elements patrimonials, així com la instal.lació d’altres elements aliens al medi rural: faroles, protectors laterals, etc. etc.

QUART.- L’asfaltat de camins és, sovent, absolutament innecessari. Acostuma aparèixer cíclicament, cada quatre anys, corresponents als anys preelectorals. En aquest cas segurament també serviran per compensar certes empreses locals ben relacionades d’haver quedat fora de l’adjudicació de les grans obres, com sempre amb diners públics. Mentre, així es dóna un caprici a alguns que no suporten el contacte amb la naturalesa i necessiten trepitjar asfalt. El camp és i ha de seguir sent el camp, i llevat de casos excepcionals i justificats, els camins rurals son un patrimoni que s’ha de conservar com a part integrant d’aquest medi rural.

CINQUÈ.- L’elevat pressupost que es destina a aquests projectes hauria de ser destinat a actuacions de millora ambiental, per tal de reparar, en la mesura que sigui possible, la massiva destrucció que pateix la nostra illa.