El GEN rebutja la construcció d’una depuradora a ANEI i demana la seua ubicació fora del límit protegit. Xico Tarrés i Jaume Font tracten el sòl protegit com si fossin terrenys residuals. (13/10/2006)

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol manifestar la seua estupefacció davant l’acord firmat per l’Ajuntament d’Eivissa i la conselleria de Medi Ambient del Govern balear per tal de construir la nova depuradora de Vila en una zona qualificada com ANEI, Àrea Natural d’Especial Interès de la LEN. De totes les ubicacions previstes i estudiades amb anterioritat, aquesta és, amb tota seguretat, la pitjor i la més inadequada, la qual cosa demostra el nul respecte que l’alcalde d’Eivissa, Xico Tarrés, i el conseller de Medi Ambient del Govern, Jaume Font, tenen pels espais teòricament més protegits.

Partint del reconeixement que, a causa de la desaforada urbanització permesa a la ciutat d’Eivissa, és necessària una nova depuradora, s’ha de destacar que la vocació d’un espai natural protegit no és la d’ubicar-hi estacions depuradores d’aigües residuals, que ocupen una gran superfície, obliguen a fer una gran desforestació de terreny, provoquen un important impacte visual i destrossen totalment un hàbitat i un paisatge els valors del qual han merescut la seua protecció per llei.

La construcció d’aquesta depuradora es farà enmig d’un bosc i a una altura de 125 metres. És a dir, serà un atemptat ecològic i visual de primer ordre, quan al menys no hagués costat tant buscar una ubicació menys impactant en una cota inferior i que no estàs dins els límits de l’ANEI.

Aquesta ubicació obligarà a fer ús de la declaració d’Utilitat Pública per part de les institucions, ja que inicialment la llei no permet aquest tipus d’instal.lacions en ANEI. El GEN considera que, fins i tot en el supòsit que es tengués que pagar per buscar una nova ubicació en aquesta zona però fora d’ANEI, hauria estat preferible per evitar aquest impacte intolerable. Els fons públics estan precissament per atenuar agressions ambientals i conciliar tots els interessos, tinguent clar que la preservació del medi ambient sí és d’interès general i ha de ser prioritària. Es vol recordar, a més, que la possibilitat de situar una instal.lació d’aquestes característiques està supeditada, per llei, a la necessitat d’ubicar-la precisament a aquest sòl rústic protegit, necessitat que no existeix, poguent-se trobar altres ubicacions ja que, de tota manera, es tracta d’un terreny que no és de titularitat pública, sinó que pensa comprar-se. És obvi, per tant, que s’està a temps de rectificar i decantar-se per un sòl que al menys no sigui protegit. Tanmateix es veu que els polítics no entenen el significat d’aquesta paraula.

El GEN vol lamentar profundament que una institució com l’Ajuntament d’Eivissa i una administració oficialment encarregada de preservar el Medi Ambient com és la conselleria que dirigeix Jaume Font s’hagi posat d’acord per eliminar un tros més dels nostres espais “protegits”, endinsant les infraestructures urbanes dins àrees que haurien d’estar sostretes a aquestes activitats.

Sembla que les dues administracions tracten les ANEI com a terrenys residuals on tot hi quep, on s’hi pot fer qualsevol cosa, tot i que sigui manifestament perjudicial i fàcilment ubicable en una zona que al menys no tengui la qualificació de protegida.

Si aquest és l’ús que les institucions donen a les zones més protegides, és fàcil pensar el tractament que donaràn (que ja donen) al sol rústic comú, el menys rústic de tots, sota el seu punt de vista. Mentre les autovies parteixen l’illa en dos i fabriquen carreteres de dos pisos, (perque això son els túnels), i mentre prolifera l’asfaltat de camins per tot arreu del nostre camp, ara també es van envaïnt les zones “protegides” amb depuradores.

El GEN demana a Xico Tarrés, a Jaume Font i també al regidor de Medi Ambient de Vila que rectifiquin aquesta ubicació i no es deixin arrossegar per la desesperació en vista de la manca de solars que queden lliures degut a la total urbanització del municipi.