Rebaixos de terra, excavacions i la construcció casi total de la superfície d’Illa Plana acaben amb un dels més importants jaciments arqueològics d’Eivissa (07/11/2006)

En els darrers anys s’ha construït pràcticament a tota la superfície que quedava per urbanitzar d’illa Plana. Com es ben sabut, ja des de inicis de segle passat, al 1907, en Pérez Cabrero va dur a terme unes excavacions que varen tenir com a resultat la troballa de restes de diferents estructures arqueològiques, entre les que destacava un dipòsit votiu amb desenes de terracuites. (plànol 1- croquis de Pérez Cabrero de les seves excavacions a illa Plana). També destacà la troballa d’un dipòsit amb 52 esquelets, el fons d’una cisterna amb restes d’enterraments, un pou i altres estructures de diferents tipus retallades al subsòl, una zona dedicada a l’extracció de múrex i, per últim, restes d’un important edifici, possiblement el santuari al que pertanyien bona part de les estructures anteriors. A l’any 1953, es va fer una campanya dirigida per J.Mª Maña que no va donar amb les restes d’època púnica, i que només va servir per reexcavar el fons de la cisterna.

Amb aquests precedents, sembla impossible que es construeixi a la zona, més i més sense que hi hagués un seguiment arqueològic exhaustiu i rigorós que servis, d’una banda, per documentar amb una metodologia moderna les estructures abans descrites i de les que només tenen unes breus descripcions i una pèssima documentació. D’altre banda el seguiment hagués servit per donar amb noves estructures, que donada la dispersió de les troballes, es més que possible que haguessin aparegut a altres punts de l’illa.

Tot això però, encara que sembli impossible, aquest inprescindible seguiment no s’ha fet. L’illa s’ha urbanitzat de forma salvatge els últims anys, (de la setmana pasada es l´últim rebaix important) i no s’ha dut a terme cap seguiment arqueològic, tot i que ja fa 100 anys que es coneix el seu valor arqueològic. El santuari d’illa Plana es un referent científic fonamental a l’àmbit Mediterrani. És a més el santuari fenici de l’illa més antic que es coneix, en ús des de finals del segle VI a.C. La necessària documentació i reexcavació de les estructures trobades ara fa cent anys, i de possibles restes encara desconegudes, era imprescindible i fisn i tot es recull a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. De la mateixa manera, el valor monumental i patrimonial del jaciment és evident, i la seva supervisió i excavació podria haver significat la posada en valor d’aquest jaciment i el seu ús social, a part de convertir-lo en un important atractiu turístic.

Al plànol nº 2 que s’adjunta (a partir de l’estudi de illa plana de Esther Hachuel i Vicent Marí), apareix marcada amb ratlles la zona que teòricament va ser excavada a principis de segle (en realitat es veren limitar, bàsicament, a l’extracció d’objectes). En gris s’ha marcat la zona que ha estat rebaixada i urbanitzada els darrers anys. Com es pot comprovar, gran part de la zona excavada ha set destruïda i altres zones importants de l’illa també s’han rebaixat, com deim, sense que consti seguiment arqueològic algun.

Les màquines han rebaixat uns terrenys que des de fa cent anys sabem que contenen restes arqueològiques d’un santuari i no s’han dignat a fer el mínim que s’hagués fet a qualsevol lloc: un seguiment arqueològic, i si hagués estat a un lloc civilitzat, la conservació del jaciment. Ha tornat a quedar clar que des de el Consell ningú treballa per la protecció i estudi del patrimoni. En contra del que dictaminen les lleis, els interessos urbanístics i especulatius estan en aquest moment per sobre dels patrimonials, les institucions encarregades de vetllat pel nostre patrimoni no son més que uns departaments més de les promotores i els seus interessos.

Descarregar plànol