El GEN lamenta l’actuació del Cap del Servei d’Arqueologia del Consell, Joan Ramón Torres (08/12/2006)

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) vol manifestar la seua total decepció i indignació amb l’actuació del Cap del Servei d’Arqueologia del Consell Insular, Joan Ramón Torres, en relació amb les troballes fetes durant les obres de les autopistes d’Eivissa i de construcció d’edificis a la ciutat.

El GEN considera del tot incomprensible que el màxim tècnic encarregat d’avaluar la importància dels jaciments descoberts durant les obres, i de vetllar per un adequat seguiment d’aquestes feines, estigui incumplint de manera sistemàtica aquestes obligacions, redundant això en la constant destrucció d’importantíssimes restes del nostre passat, impossibles de recuperar. L’abandó i omisió de les seues obligacions professionals (perfectament acreditables) posa en entredit no només la seua vàlua com a responsable d’aquest Servei d’Arqueologia, sinó que també evidencia la seua total entrega a interessos totalment allunyats i contradictoris amb els bens que hauria de preservar.

Els informes del tècnic Joan Ramón Torres són la base perque després, els polítics i sobretot el conseller de Patrimoni, Joan Marí Tur, autoritzin el “desmantellament”, la mutilació o la simple destrucció d’hipogeus, cisternes, factories industrials, aqüeductes i tot un seguit d’elements de l’antiguitat més remota d’Eivissa. Després d’haver resistit vint segles d’existència, aquests jaciments desapareixen en pocs dies gràcies als dictàmens totalment antiarqueològics del Cap del Servei d’Arqueologia del Consell.

Resulta totalment impossible, fins i tot per la persona menys versada en matèria patrimonial, que cap de les importants restes trobades durant les obres de les autovies i els treballs d’edificació que es fan a Eivissa siguin mereixedores de la seua conservació ‘in situ’. Tampoc s’entén com és possible que el sr. Ramon no hagi trobat adient demanar la sanció a l’empresa adjudicatària de les autovies per haver destruit importants jaciments, com és l’aqueducte romà del segón cinturó. I tampoc respón a cap lògica que el mateix tècnic hagi permès la destrucció del gran jaciment de Can Sirvent, al costat de l’hipòdrom, el més extens de l’illa d’Eivissa després de la necròpolis del Puig des Molins, i de gran importància. De tot aquest jaciment el Consell només ha considerat oportú preservar un dels molts elements que contenia, l’hipocaust romà que inicialment també anaven a destruir i que només rescataren quan el cas va sortir als mitjans de comunicació.

La llista de destruccions beneides i consentides expressament pel sr. Joan Ramón Torres és tan llarga que fa avergonyir qualsevol persona mínimament sensibilitzada i que estimi la seua illa. La complicitat d’aquest tècnic amb la gran tragèdia que viu Eivissa per la seua destrucció de dalt abaix no només és inqüestionable, sinó que el fa mereixedor de totes les crítiques.

Gràcies a la seua gestió, i malgrat la seua “pressumpció d’imparcialitat” tan pregonada per l’equip de govern del Consell, els eivissencs de demà no coneixeran com era una instal.lació industrial salinera de l’epoca cartaginesa que hi havia a Can Sirvent, com tampoc coneixeran altres vestigis que han estat arrassats per les excavadores amb el seu informe favorable o amb el seu silenci o inactivitat. De la única cosa que podrà enorgullir-se el sr. Ramón es d’haver ajudat a construir unes autopistes brutals. Aquesta sembla ser la seua única prioritat.