Vents de destrucció (16/06/2004)

Bufen vents de destrucció. Mai, des de la fundació de la nostre organització, l’any 1982, havíem vist una illa tant amenaçada com ara. En els darrers mesos hem viscut amb incredulitat la modificació, derogació i aprovació de lleis fetes a mida pels infractors i especuladors, fins a l’extrem de deixar en evidència els propis polítics, que en alguns dels casos han arribat a mostrar la vessant més negativa i menyspreable de la professió: la utilització del poder per a emparar les il·legalitats.

Lluny de captar el missatge dels errors comesos durant dècades, observam com, ara, mentre s’elabora el Pla Territorial Insular i abans de la seua informació pública, des del Consell Insular ja ens presenten un ventall de projectes desorbitats que condicionaran el model a seguir. I aquest model, ben segurament, ens allunyarà per sempre de qualsevol esperança de moderació.

A les programades (i en part ja executades) ampliacions del port i l’aeroport, s’hi afegeixen ara, i novament amb l’excusa de la seguretat, les autopistes o macrocarreteres (de poc importen les paraules, el que compten són els fets) per unir dos punts que en cap dels casos superen els 15 km de distància. Què fàcil és per alguns utilitzar la sinistralitat (per altre banda tant fàcilment evitable) per encobrir negocis dels quals només uns pocs s’en beneficiaran, i dels quals tots, absolutament tots, hi tenim tant a perdre.

Sembla que els interessos particulars tenen més pes que el benestar col·lectiu i el futur d’una societat. Quina altra explicació té que les dos forces polítiques dominants hagin set incapaces durant dècades d’arribar a consensuar un compromís de mínims en política territorial? Que les administracions locals, facin de la destrucció paisatgística i cultural i de la indiferència davant la greu indisciplina urbanística existent una ferramenta electoral? Dins quina ment cap el pensar que podem seguir obrint la mà als especuladors i que les finques es podran seguir esbocinant fins a l’infinit sense malmetre irreversiblement el futur social i econòmic de tots?

La democràcia no és només, com pensen alguns, la potestat que te la població de manifestar a les urnes la seua voluntat una vegada cada quatre anys. Democràcia és facilitar la participació en la presa de decisions, fomentar, escoltar i tenir en compte la presentació de propostes, al·legacions, etc. També permetre que la societat vigili que les administracions, especialment les més properes, representin i defensin els interessos generals.

Des de la prepotència i el govern a espatlles de la gent, des de la manca de diàleg amb els que pensen diferent, especialment davant la presa de decisions importants, només s’obté crispació i enfrontament.

Eivissa precisa amb urgència l’adopció de mesures que, partint del consens, facilitin l’aplicació d’una política responsable que miri de veritat cap al futur.

Mentre s’obstaculitzi la consecució d’un imprescindible consens polític de mínims, l’illa continuarà perdent el seu encant i personalitat. Aquest encant i aquesta imatge ens ha permès durant dècades ser un mercat turístic capdavanter, fins a convertir-se, a hores d’ara, en el paradís del ‘tot permès’: marxa nocturna, sexe, drogues, ’tot inclòs’...

Tot i així, des del GEN-GOB Eivissa, lluny de perdre l’esperança, seguirem confiant en un canvi de rumb. Continuarem reclamant un “compromís pel territori” com a única possibilitat de sobreviure a un procés, l’actual, que ja ens mostra la pitjor imatge del que pot arribar a ser el nostre futur: una autopista que només porta a un túnel fosc i sense sortida.

Marià Marí, Portaveu del GEN-GOB Eivissa