El GEN demana al Consell que paralitzi l’asfaltat de camins rurals (31/01/2007)

Aquests projectes només afavoreixen interessos de determinades empreses productores d’asfalt

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) demana la immediata paralització dels projectes d’asfaltat dels 40 camins rurals que està previst executar en les properes setmanes tant a Eivissa com a Formentera, en tractar-se d’obres perjudicials per a la pròpia seguretat pública i que només beneficien les empreses locals del sector viari que no tenien capacitat per enfrontar les obres de les autopistes.

El fet que els veïns directament afectats pel camí de sa Font des Murtar, a Sant Carles, s’hagin mobilitzat contra l’asfaltat d’aquesta via rural demostra que ni tant sols els teòrics beneficiaris d’aquests projectes hi estan d’acord. A la immensa majoria dels casos els veïns no demanen aquestes obres d’asfaltat i desnaturalització de l’entorn més immediat dels seus domicilis i son conscients que l’asfaltat d’aquestes vies acabarà per sempre amb la possibilitat de passejar-hi tranquil·lament, a peu o en bicicleta. Aquest fet posa de manifest que el Consell Insular no actua al servei del poble quan asfalta camins pagesos, sinó simplement satisfà a determinats productors locals d’aglomerat asfàltic.

El GEN vol recordar que els 40 camins que el Consorci Eivissa i Formentera Emprenen vol asfaltar representen una part importantíssima del nostre patrimoni paisatgístic, de la nostra qualitat de vida i del nostre atractiu turístic. Resulta incomprensible que, mentre el Consell promociona el cicloturisme i el turisme rural, amb rutes en bicicleta per camins idíl·lics, després es dediqui a destruir aquests mateixos camins, convertint-los en semi-carreteres. En una paraula, l’ús del cotxe es fomenta fins i tot a camins que la publicitat turística presenta com a idonis per a la bicicleta o l’excursionisme.

L’asfaltat d’un camí augmenta significativament el risc d’accidents de trànsit, perquè es tendeix a circular-hi a més velocitat, afavorit això pel fet que aquests camins no estan dissenyats per a poder córrer. D’aquesta manera, els ciclistes i els caminants que hi passen ja no ho fan en les condicions de seguretat requerides.

Alguns d’aquests camins, a més a més, discorren per zones protegides, com Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI), on suposadament més respecte s’hauria de tenir pels seus valors naturals i ambientals. Resulta indignant, en aquest sentit, que molt sovint les partides pressupostàries per a perpetrar aquesta atemptat ambiental figurin en les conselleries insulars de medi ambient o d’agricultura, i que sigui el conseller insular de medi ambient, José Mayans, el que orgullosament anunciï aquest asfaltat com a part de la seua gestió ambiental. Tot això, clar, sense un sol termini d’exposició pública dels projectes i mitjançant un consorci com a ferramenta per eludir donar massa explicacions de cadascun dels projectes.

L’enorme quantitat de diners que representen aquests projectes es destinen a obres totalment innecessàries i perjudicials, i només s’entenen com a compensació encoberta i pagada per tots els eivissencs i formenterers a empreses ben relacionades. D’aquesta manera l’asfalt inunda ja no només les principals vies de l’illa, sinó que també s’escampa per tot el camp eivissenc, fins a racons on no passa ningú mai o fins a llocs on els veïns ni demanen ni volen asfalt.

Així és com es va fent cada vegada més espessa la xarxa de carreteres, i així és com els elements urbans van invaint progressivament el nostre medi rural, substituint la seva bellesa per una imatge suburbial. És el nostre benestar i no els beneficis d’algunes empreses privades el que hauria de constituir la prioritat del Consell Insular.