EL GEN QUALIFICA DE VERGONYA COMPARTIDA LA SITUACIÓ DEL CASTELL D’EIVISSA (23/02/2007)

La secció de Patrimoni del GEN-GOB Eivissa exigeix a les institucions implicades en la recuperació del Castell-Almudaina (Consell Insular per tenir competències plenes en matèria de patrimoni, Ajuntament d’Eivissa per ser propietària de l’immoble cedit a Paradores, Govern Balear i central, per tenir l’obligació d’invertir en béns declarats Patrimoni de la Humanitat) que deixin de banda diferències polítiques i rescatin del deteriorament irreversible el conjunt d’edificis que formen el Castell-Almudaina d’Eivissa. Aquest conjunt, en ple centre d’Eivissa Patrimoni de la Humanitat i testimoni de tota la història de l’illa (des de l’època fenícia fins a l’actualitat) mereix una atenció especial i prioritària per part de les institucions mencionades i considera que s’han perdut 4 anys més en solucionar definitivament el progressiu deteriorament del que va ser durant segles centre del poder polític de l’illa.

Des de que l’any 1973, fa ja quasi 34 anys, el castell va passar a ser propietat del poble d’Eivissa s’han produït moltes declaracions, anuncis, promeses, compromisos, projectes etc. però poca cosa més. Precisament els darrers fets produïts dins el recinte (esfondrament de part de l’antiga casa del Governador) és una conseqüència lamentable de l’errònia actuació sobre el castell durant tants d’anys. Ja a principis del 99 una màquina excavadora va destruir el claustre de la casa del Governador, fets que s’intentaren ocultar pels aleshores responsables polítics, com també ha passat ara amb l’esfondrament, conseqüència com deim d’aquell atemptat.

Fa uns anys va semblar que sorgia una llum al final del túnel amb la restauració de la Casa de la Ciutat i la Sala de ses Voltes i l’aprovació el 23 de maig de 2003, del projecte global de rehabilitació, a més de l’exhaustiu estudi arqueològic del subsòl. Inexplicablement tot aquest procés es va aturar amb l’argument de que es cedia el Castell a Paradores Nacionales per convertir el conjunt en un punt més de la xarxa de paradors. Això passava l’any 2004. Desde Paradores Nacionales es va anunciar que les obres començarien el 2005. Després, que seria en el 2006 però la realitat és que ens trobam en el 2007 i només sabem que existeix un nou projecte de rehabilitació recentment aprovat per la CIOTUPHA, després de que el conseller de Patrimoni, el mateix que es nega a realitzar seguiment arqueològic de les obres de les autovies i beneeix la destrucció de tants jaciments, advertís que tal vegada serien necessàries més campanyes arqueològiques al castell, després de les 3 realitzades. Lamentable és permetre la destrucció d’aqüeductes, necròpolis i viles antigues al mateix temps que s’utilitza una suposada preocupació per l’arqueologia només per retardar un projecte.

Mentrestant, veim com el castell es cau i el que és més greu, com els edificis restaurats i recuperats per a l’ús públic l’any 2002 s’estan tornant a deteriorar per manca d’ús.

Mentrestant també, la Conselleria de Patrimoni, amb l’argument que el castell ha estat cedit per fer un parador, es desentén del tema a pesar de tenir plenes competències i per tant responsabilitat en matèria de patrimoni, i no inverteix les importants partides que s’havien anunciat per part del Govern Balear i del Consell Insular, ni en el castell ni en cap altre bé inclòs dins Patrimoni de la Humanitat. Els béns declarats Patrimoni de la Humanitat es troben enmig del boicot que realitzen Consell i Govern cap al Consorci Patrimoni de la Humanitat. I quan s’intervé, el que és fa és més aviat agredir aquests béns que no recuperar-los: recordem la desastrosa restauració de part del poblat fenici de sa Caleta mentre l’altre part és arrasada pel tràfic i per l’activitat humana degut a la nul·la senyalització del lloc.