FOGAIBA O COM MALBARATAR ELS RECURSOS PER A L’AGRICULTURA A BALEARS (23/04/2007)

El pressupost que dedica el Fons de Garantia Agrària de les Illes Balears a asfaltar camins és de 7.000.000 d’euros pel 2006 i 5.500.000 euros pel 2007. Del pressupost pel 2006, 4.000.000 d’euros, (el 57 %), s’han destinat a Eivissa. L’illa d’Eivissa concentra únicament el 17’8 % de les explotacions agràries de l’arxipèlag. Durant els darrers anys existeix una tendència clara a la desaparició d’explotacions agràries, del 1999 al 2003 han desaparegut un 30 % de les explotacions. Donada la manca de diversificació de l’economia, massa dependent del turisme i la construcció, un dels objectius del Pla de Desenvolupament Rural és dinamitzar el sector agrari i per això es considera prioritari la tecnificació de les explotacions i la formació dels professionals del sector. Així, el FOGAIBA destina cada any línies d’ajud per diferents conceptes. Alguns exemples de les línies d’ajuds al medi rural que s’han aprovat pel 2007 son:



Es pot argumentar que fons propis d’altres organismes i institucions van a parar també al camp, complementant aquests “ajuds” del FOGAIBA, ara bé, els 4 milions d’euros que destina aquest organisme a l’asfalt d’Eivissa tampoc son els únics recursos que es destinen a això i representen només el 72 % del cost de 25 camins previstos pel 2006, la resta la pagam mitjançant Consell i Ajuntaments.

Tenint en compte aquestes dades podem fàcilment endevinar per què les illes no surten del monocultiu del turisme i la construcció. Ens trobam davant el que es pot catalogar com una autèntica desinversió sobre el nostre territori, ja que els fons públics, lluny de servir per fomentar el desenvolupament de diferents sectors econòmics i millorar la qualitat ambiental, màxim patrimoni de les illes, es destinen a inflar butjaques d’un limitat número d’empreses amb molt bones relacions. De fet, el que està passant amb els fons de garantia agrària és només un exemple de com malbaratar els impostos dels contribuents. La Comunitat Autònoma no fa més que assumir deutes de difícil sol.lució per gastar en partides perfectament prescindibles on, curiosament, els beneficis acaben sent més particulars que col.lectius. Mentre, les autèntiques prioritats es deixen de banda.

I aquests son només alguns exemples pel que fa a medi natural que ajuden a entendre per què podriem viure a un paradís al mig del mar i, en canvi, la qualitat de vida, juntament amb la qualitat ambiental, empitjora dia a dia, pagant tots.