LA FISCALIA S’ADHEREIX AL RECURS DEL GEN CONTRA LA FIANÇA PRETESA PEL JUTGE TORRES EN EL CAS “LOS PARQUES”. ANUNCIA JA QUE TAMBÉ RECURRIRÀ L’ARXIU DEL CAS (21/05/2007)

L’adscripció d’Eivissa de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Balears ha presentat, davant l’Audiència Provincial, escrit d’adhesió al recurs presentat pel GEN contra la fiança sol.licitada pel jutge Torres per permetre la personació del grup, com acció popular, en el cas de l’urbanització il.legal a la zona protegida i de risc coneguda com “Los Parques de es Cubells”.
Segons l’escrit remès per la Fiscalia a l’Audiència, la Ley Orgánica del Poder Judicial regula el sentit d’apreciar una legitimació a qui ostenta la defensa d’uns interesos col.lectius, con és el cas del GEN-GOB, entitat Declarada d’Utilitat Pública pel Consell de Ministres, dedicada a l’estudi, divulgació i defensa de la natura. Així, la Fiscalia considera que “El art.7.3 de la POPJ dispone: Los Juzgados y Tribunales protegerán los derechos e intereses legítimos, tanto individuales como colectivos, sin que en ningún caso pueda producirse indefensión. Para la defensa de estos últimos se reconocerá la legitimación de las corporaciones, asociaciones y grupos que resulten afectados o que estén legalmente habilitados para su defensa y promoción”.

La Fiscalia, a més, fa referència a diverses resolucions judicials on s’ha estimat la correcció de la personació en casos similars a aquest.

Zona de màxima protecció des de 1973 i d’alt risc de despreniments
El GEN-GOB vol recordar que la urbanització il.legal de “Los Parques” s’ha portat a terme a una zona amb la màxima protecció, tant pels seus valors naturals com pel greu risc d’esllavissaments de terres i la inestabilitat dels terrenys. De fet, el propi Instituto Geológico Nacional cataloga la zona de molt alta erosió i de característiques constructives molt deficients. Aquesta protecció ja es recollí al Pla Provincial de 1973, s’imposà des del Govern Balear en el moment de redacció de les NNSS municipals, al 1986, es recollí a la LEN al 1991 i s’inclogué, així mateix, a la declaració de Parc Natural l’any 1999.

Zona protegida urbanitzada amb informes favorables de Antonio Huerta
Tot i que els obres il.legals s’han anat produint al llarg del temps, no va ser fins després de l’entrada en vigor de l’Ordre Cautelar de Protecció de la zona per a la redacció del PORN del parc Natural que l’Ajuntament de Sant Josep aprovà un Estudi de Detall a la zona, avalat per un informe de l’ex.arquitecte municipal, Antonio Huerta i, al menys, 12 noves edificacions.

La Fiscalia va demanar, per aquests fets, l’imputació de Huerta, del promotor, Jacques Portrat, del presumpte arquitecte de les obres, Juan Carlos Ibarra i de l’aparellador municipal Julio Blanco. Així mateix va demanar la compareixença del regidor d’obres José Marí Ribas, Reganes, a la qual, per raons desconegudes, no accedí el jutge instructor.

Destinació de fons provinents de delictes financers
Així mateix es vol recordar que edificacions d’aquesta urbanització apareixen al sumari de l’anomenat “cas Banesto”, donat que segons el Tribunal Suprem resultà provat que fons de l’anomenat cas “locales comerciales”, on es desviaven diners “B” del banc, anaven a parar a les butxaques dels gestors de l’entitat que posteriorment invertien en propietats immobiliàries pel seu blanqueig. Propietats de “los Parques” es troben entre els immobles adquirits mitjançant societats interposades.

El fet que a un municipi es pugui haver arribat a urbanitzar a una zona amb alts valors naturals, però també amb risc molt greu de desplaçament del terreny, posant en perill vides humanes i amb absolut menyspreu a la legalitat i que, a més, segons sembla, aquesta especulació hagi servit a societats que han format part d’un entramat per al blanqueig de diners procedents d’actes delictius, dóna una idea de fins on pot resultar rendible l’especulació en sòl protegit, sobretot quan des de l’administració s’arriben a recolzar aquest tipus d’actuacions.

Al mateix escrit de recurs, la Fiscalia ja anuncia la seva intenció de recurrir l’arxiu del cas pretès pel jutge instructor.