SA CAIXOTA NO POT SER MÉS QUE SÒL RÚSTIC. LA ZONA S’HA URBANITZAT MENYSPREANT TOTALMENT LA LEGALITAT I POSANT EN PERILL VIDES HUMANES. ES PODEN DERIVAR RESPONSABILITATS PENALS CAP ALS PROMOTORS I L’EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL EN FUNCIONS (11/06/2007)

La urbanització il·legal de sa Caixota s’ha anat edificant a una zona litoral i boscosa a la qual les NNSS de planejament donaren, al seu moment (1986) i de forma totalment il·legal, la qualificació de sòl urbà sense que es reunís un sol des requisits exigits per la llei per ser classificada com a tal. De fet s’especificava, a les pròpies NNSS, que mancaven accessos, sanejament, aigua i enllumenat. Aquesta qualificació urbanística es recollí al planejament, en base a un Pla Parcial aprovat al 1963

A l’entrada en vigor de la moratòria prèvia al PTI, els promotors, de forma també totalment il·legal, iniciaren frenèticament un procés d’urbanització de l’interior dels puigs sobre els quals s’estenia aquest fals urbà, amb la intenció de dotar la zona d’elements com carrers, fanals, voravies, etc., sent perfectament conscients de la manca de base de la qualificació dels terrenys i volguent donar l’aparença de l’existència d’un sòl urbà real que mai va arribar a existir. Malgrat aquests esforços, la zona continua, a dia d’avui, sense disposar de subministrament d’aigua, utilitzant pous il·legals amb expedients d’infracció. Tampoc disposa de depuradora d’aigües residuals adequada a les necessitats d’una urbanització de 660.000 m2, ni es troba insertada en malla urbana ni ha aconseguit la recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament. Això, entre altres coses, suposa que legalment ni tan sols es poden ocupar els habitatges edificats ni atorgar-se cèdules d’habitabilitat.

Al 2002, mitjançant certificació de l’inefable Alfonso Fernández Castro, (redactor de les NNSS municipals i present des de llavors com a tècnic a gairebé totes les urbanitzacions del municipi que ell mateix va definir), i de l’arquitecte Miguel Arenas Gou, imputat ara pel cas Andratx, va presentar al·legacions a la desclassificació d’aquest àmbit contemplada a l’avanç del Pla Territorial Insular, que el considerava, molt encertadament, com fals urbà. A més, a l’escrit s’afirmava falsament que les obres d’urbanització ja estaven finalitzades al 2000. El nostre grup va denunciar, al 2002, els treballs frenètics d’urbanització que s’estaven portant a terme a la zona.

Al PTI aprovat definitivament tampoc se li reconeix la condició d’urbà i, tot i que per l’exagerat desenvolupisme del Pla Territorial vigent, es manté l’àmbit del Pla Parcial, modificant la seva ordenació.

A més de tot això, la tramitació del Pla Parcial i del projecte d’urbanització s’ha fet sense disposar de Junta de Compensació legalment constituïda, amb infracció d’allò disposat a la normativa d’aplicació, la qual cosa pot suposar la nul·litat radical de totes les actuacions i l’existència de responsabilitats penals, tan per part dels promotors com de l’equip de govern municipal ara en funcions.

Sa Caixota és un clar exemple de fins on pot arribar l’afany de lucre especulador, que no s’atura davant les normes ni té la més mínima consideració per la seguretat de les persones. Quan a això se li afegeix una manca absoluta de moral i sentit comú per part de les institucions públiques que haurien de vetllar per l’interès públic, la seguretat jurídica i el respecte a les lleis, ens trobam davant situacions d’absolut descontrol urbanístic i de destrucció de valors naturals i paisatgístics de molt difícil restitució.

El GEN es posa a disposició del nou equip de govern municipal, oferint tota la col·laboració que pugui donar, donat que serà complicat, per no dir impossible, que els tècnics municipals i els càrrecs sortints, responsables d’aquesta situació, assumeixin la seva responsabilitat, admetin les il·legalitats comeses i ofereixin informació vàlida respecte d’aquest i molts altres assumptes.