El Codi Penal i la defensa del patrimoni històric (07/07/2004)

Segons notícies recentment aparegudes, el Consell Insular està incurrint en una clamorosa deixadesa de funcions en la seva obligació de defensar els bens patrimonials, que podria derivar-se en resonsabilitats penals de les autoritats i tècnics responsables. La destrucció o alteració d’aquests bens seria constitutiva de delicte segons el Codi Penal en vigor, fins i tot si és deguda a omissió del deure de protegir-lo que tenen les autoritats competents en la matèria.

Derrerament, la caducitat dels expedients de declaració de diversos Bens d’Interès Cultural per causes imputables al Consell Insular, i la manca absoluta de defensa davant els tribunals de bens ja catalogats com ses Feixes, revelen una absoluta desidia a l’hora d’acomplir amb el seu deure que és, per llei, ineludible.

Afortunadament les amenaces i agressions que han patit històricament els bens patrimonials, han servit per introduir reformes al respecte al Codi Penal. Així, recentment, aquest texte atorgava al Patrimoni Històric la categoria de Bé Jurídic penalment tutelat. D’aquesta manera es dóna compliment a allò contingut a l’art. 46 de la Constitució: “los poderes públicos garantizarán la conservación y promoveran el enriquecimiento del patrimonio histórico…, cualquiera que sea su régimen jurídico y su titularidad. La ley penal sancionará los atentados contra ese patrimonio”

La normativa sobre Patrimoni Històric és clara quant a les obligacions que han d’assumir les administracions públiques, que no es limiten a la funció represiva sobre els infractors, sinó que assumeixen l’obligació de protegir, recuperar i difondre el Patrimoni Històric. Els responsables de les administracions tenen també la funció ineludible de garantir la preservació d’aquests bens i son els que han de respondre per les conseqüències no evitades que puguin patir. Es a dir, és una responsabilitat de “comissió per omissió”, fonamentada a l’art. 11 del Còdi Penal: “Los delitos o faltas que consistan en la producción de un resultado sólo se entenderán cometidos por omisión cuando la no evitación del mismo, al infringir un especial deber jurídico del autor, equivalga según el sentido del texto de la Ley, a su causación. A tal efecto se equiparará la omisión a la acción: a) cuando exista una específica obligación legal o contractual de actuar. b) cuando el omitente haya creado una ocasión de riesgo para el bien jurídicamente protegido mediante una acción u omisión precedente”.

D’aquesta manera, per mandat constitucional, les actuacions de les administracions implicades, han d’anar obligatòriament encaminades a la protecció i defensa dels Bens que constitueixen el nostre Patrimònic Històric i Cultural. Aquesta defensa no pot ser arbitrària ni respondre a interesos econòmics ni partidistes i ha de ser activa i eficaç. Precisament per garantir això, tan obvi però tan sovint oblidat, es va reformar el Codi penal.

Així les coses, com s’ha dit, arribats al punt que algún dels bens que constitueixen el patrimoni històric, siguin ses Feixes, molins aigüaders, pous, jaciments, etc…, que a causa d’alguna actuació sobre els mateixos, pateixin alguna conseqüència deguda a la manca d’actuació de les autoritats competents, (per exemple per haver deixat caducar expedients de protecció injustificadament o no haver defensat degudament elements ja catalogats), aquestes estaran incurrint en un delicte tipificat clarament al Codi Penal.