L’enfonsament del vaixell d’Iscomar posa de manifest la manca de mitjans per fer front a aquests incidents a Pitiüses i a tot Balears. La normativa obliga a comptar amb material i mitjans dels quals no es disposa. La totalitat dels mitjans emprats procedeixen de fora de la Comunitat o d’empreses privades. (12/07/2007)

La gravetat dels fets produïts amb l’enfonsament del vaixell de la naviliera Iscomar posa de manifest la indefensió del nostre litoral, conseqüència directa de la desídia en que han actuat fins ara les institucions, més preocupades de les grans obres públiques, que mouen molts diners, que per les qüestions vitals de seguretat.

Resulta absurd que únicament es parli d’ampliació del port, de plataformes de formigó, de nous ports esportius o de vials per dins zones humides i ni tan sols es plantegi la necessitat de dotar l’illa de mitjans per fer front a un desastre ambiental per vessament d’hidrocarburs. En aquests moments, l’illa d’Eivissa, que depèn econòmicament de forma gairebé exclusiva del seu litoral com a màxima atracció turística, no disposa de mitjans per fer front al més mínim incident que el posi en perill. El medi ambient s’ha vist sempre com una cosa a explotar, de la que abusar i ocupar , però mai s’ha posat com a prioritària i necessària la seva conservació i protecció de la que depèn en definitiva la nostra qualitat de vida.

El GEN vol recordar que la nostra costa, al igual que la de Formentera, és altament vulnerable a aquest tipus de catàstrofes, en trobar-se a la ruta de milers de vaixells incloent petrolers que, passant per les nostres aigües, son portadors de tot tipus de càrregues contaminants.

La Llei 10/2005 de Ports de les Illes Balears especifica, al seu art 8, que els Plans Directors dels Ports han de disposar les mesures relatives a protecció ambiental y plans d’emergències i estableix que les responsabilitats es poden donar per acció o omissió..

La bocana del Port d’Eivissa es troba a les portes d’una reserva natural d’altíssim valor ambiental i, amb la intensitat del trànsit marítim a aquesta zona, el mínim que es pot demanar és la disponibilitat permanent de mitjans tècnics i humans per fer front a qualsevol eventualitat que pugui tenir conseqüències pel medi ambient marí, mitjans dels quals, òbviament, no es disposa. Si els responsables polítics de l’illa no haguessin tingut tanta feina reqüalificant-se terrenys, planificant ports esportius i travessant l’illa amb una autopista segurament haurien pogut atendre qüestions veritablement importants i necessàries com és la protecció efectiva del nostre més valuós patrimoni.

En aquest cas s’ha pogut comptar amb altres administracions i empreses privades, però s’ha posat en evidència l’absoluta deixadesa institucional que hi ha hagut fins ara en aquesta matèria. Deixadesa totalment inexplicable en una comunitat autònoma situada en mig del mar del qual es viu i s’aprofita sense que mai ningú s’hagi preocupat de la seva cura. El GEN espera que el nou Conseller de medi ambient del Govern Balear i el nou executiu canviin d’una vegada per sempre aquesta actitud irrespectuosa i gairebé criminal envers el nostre patrimoni natural.

Una vegada es puguin avaluar les conseqüències sobre el medi marí d’aquest lamentable incident, el GEN-GOB estudiarà la interposició d’una denuncia penal per delictes contra el medi ambient contra els qui puguin considerar-se responsables.