EL GEN PRESENTA AL.LEGACIONS AL PROJECTE DE LEGALITZACIÓ DELS RESTAURANTS DE SES SALINES (15/09/2007)

El GEN deixa constància, a les al.legacions presentades durant el termini d’exposició pública del projecte de legalització, del fet que Ibifor S.A manifesta, a documentació presentada, l’existència de un recurs contenciós davant del Tribunal Suprem contra el deslinde de la zona de DPMT, que incorporà els sistemes dunars de ses Salines on es troben els establiments objecte de l’expedient de legalització. En cap moment es fa referència al fet que aquest recurs ha estat ja resolt pel TS, en data 28 de febrer d’aquest any, desestimant les pretensions d’Ibifor i confirmant la legalitat de la delimitació d’aquesta franja de protecció costanera .

Segons la documentació presentada per Ibifor, es disposa d’autorització de la demarcació de costes per a la construcció de 4 bars (no 6 com ara es pretén), autorització que s’hauria atorgat l’any 1972. En base a aquesta autorització s’haurien atorgat les corresponents llicències municipals de les quals no es té constància d’expedient administratiu algún.

El GEN ha pogut constatar que les superfícies ocupades per les instal.lacions que es pretén ara legalitzar difereixen considerablement de les declarades als rebuts de l’IAE de l’any 1992 aportats per l’empresa i que en tot cas incloien els espais ocupats com a terrasses. De fet, la superficie real arriba a superar en més d’un 450% la declarada. Concretament, les divergències son:

Bar m2 segons rebuts d’ IAE m2 reals ocupats
Guaraná 227 m2 1049’52 m2
Malibú 781 m2 1452’47 m2
Jockey 307 m2 1097’44 m2
La Trinxa 183 m2 363’52 m2
Es Freus o Chirigay 415 m2 819’46 m2
Es Cavallet 552 m2 1550’88 m2

Aquestes i altres irregularitats fan que legalment sigui inviable l’aplicació de la Disp Trans 1.4 de la Llei de Costes a aquests establiments per procedir a la seva legalització tal i com pretén Ibifor, ja que aquesta disposició únicament permet que els titulars de drets afectats a l’entrada en vigor de la llei de costes passin a ser concessionaris d’un dret d’ocupació i aprofitament del Domini Públic. Les ocupacions il.legals d’aquesta zona no poden emparar-se en aquest supòsit. A més, l’expedient per solicitar aquest aprofitament s’havia d’iniciar en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la norma, no gairebé 20 anys després. En tot cas consta l’existència d’un expedient anterior, de l’any 1991, que va quedar inconclòs en no poder el solicitant aportar documentació acreditativa de la legalitat de les instal.lacions sobre les quals es pretenia un títol de concessió.

A les al.legacions, el GEN solicita la no autorització de les instal.lacions preteses per Ibifor, no només perquè incompleixen flagrantment la Llei de Costes sinó per les negatives repercussions ambientals que tenen sobre un espai declarat Parc Natural i protegit per diverses normatives internacionals.

Per altra banda, el GEN considera que, tant per la Llei Autonòmica 10/1990 de Disciplina Urbanística com pel RD estatal regulador del Reglament de Disciplina Urbanística, ens podem trobar, en tots els casos, davant de greus infraccions urbanístiques que, pel nivell de protecció de la zona no estan subjectes a termini de prescripció i que, a més, poden ser constitutives de delictes urbanístics i contra el medi ambient.