Al.legació I projecte de camp de Golf a platja d´en Bossa (20/11/2007)

El Projecte suposaria una font de contaminació pel aqüífers de la zona per lixiviació de productes fitosanitaris. Gairebé la totalitat de la zona té la consideració de Vulnerabilitat ALTA d’aqüífer.
Els productes fitosanitaris a emprar suposarien un impacte inassumible a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural

La utilització de productes fitosanitaris, plaguicides, pesticides i fertilitzants és un dels principals focus de contaminació de les aigües subterrànies. En el cas particular dels camps de golf, on la utilització d’aquests productes és permanent i molt intensiva, augmenta de forma considerable aquest problema, havent-se de tenir en compte, en qualsevol cas, el grau de vulnerabilitat dels aqüífers que puguin resultar afectats.
Respecte d’aquesta qüestió és al propi Pla Hidrològic de les Illes Balears on clarament s’especifica que entre les fonts de contaminació d’aqüífers destaca la provocada per l´ús generalitzat de fertilitzants i plaguicides a les zones de reguius.

La pràctica totalitat de la zona on es pretén desenvolupar el projecte de camp de golf es troba catalogada com a de Vulnerabilitat d’Aqüífers Alta, tractant-se d’una zona amb la capa freàtica a molt poca profunditat (max. 8 mtrs) i de terrenys amb una permeabilitat elevada. Aquest fet fa necessari un estricte control de les activitats que es portin a terme a la zona per impedir les que puguin suposar l’afectació de l’aqüífer, com seria el cas de l’instal.lació d’un camp de golf.

Entre els fitosanitaris que s’utilitzen en aquest tipus de projectes, segons consta a la pròpia memòria i a l’Avaluació Ambiental que l’acompanya es troben els insecticides com l’Etoprofós; herbicides com Dicamba, glifosat o bensulida; fungicides com el bromuconazol, fenerimol, fosetil-al i l’iprodiona. En la totalitat dels casos es tracta de productes catalogats com perillosos pel medi ambient

Respecte de les seves conseqüències de la utilització de fitosanitaris pel manteniment del camp de golf, la pròpia avaluació ambiental admet que: “En el
caso objeto de análisis, la cercanía del Parque Natural de ses Salines hace prever que puedan darse, en ausencia de medidas correctoras, efectos sobre la fauna silvestre, dado el importante número de especies y ejemplares de aves que hacen uso del mismo” sobre els efectes probables sobre els mamífers “por bioacumulación en la cadena trófica pueden darse también efectos nocivos”, a l’apartat de rèptils: “ la lagartija pitiusa puede verse afectada mediante ingestión directa o mediante las presas que ingiere, así como por contacto cutáneo” . A més, entre els grups faunístics d’interès afectats per aquest projecte es troben els coleopters, alguns d’ells endèmics i presents a la zona de ses Salines, amb una vulnerabilitat molt alta a aquest tipus de productes químics.

Es dóna la circumstància que a l’avaluació ambiental es fa constar que al propi projecte es preveu la utilització d’un herbicida prohibit des del 2003 (bensulida) per la seva alta toxicitat, però, a més, altres productes previstos ja han estat objecte de prohibició a diversos països, com el glifosat, pesticida altament tòxic i persistent a l’ambient. Estudis realitzats i publicats pel metge i eminent toxicòleg Marc Alan Lappé, al 1999, mostren que els tests de Monsanto – empresa que comercialitza el glifosat com insecticida-, s´han realitzat solament com una molècula aïllada sense els surfactants que acompanyen la preparació comercial i en conseqüència no existeix un estudi oficial complert. Contràriament a les afirmacions de Monsanto que l’insecticida es degrada ràpidament en els sòls, Lappé detectà una duració de 55 dies a les costes d´Oregon, 249 dies en el sòls agrícoles de Finlandia, entre 259 i 296 en 8 boscos de Finlandia, 335 dies en 8 boscos del Canada i entre 1 a 3 anys en 11 boscos de Suecia.

Investigadors de la Universitat de Missouri han observat que les aplicacions sistemàtiques de Glifosat modifiquen la composició microbiana del sòl i generen un augment considerable del nombre de fongs patògens (Fusarium) en les arrels i en la terra.
Per altra banda als EEUU han analitzat les dades de l´Institut Nacional del Càncer i entre els 47 pesticides més importants analitzats, el glyfosat és un dels que estan més vinculats al desenvolupament de Limfomes No-Hodgkings (LNH) . L’Avaluació Ambiental proposa com a mesura correctora reduir el que sigui possible l’aplicació d’aquest producte, amb la qual cosa s’admet la necessitat de la seva aplicació. Quant a altre dels herbicides proposats al projecte, Dicamba, no estan establerts científicament els límits d’exposició segura. Segons les fitxes oficials de seguretat del producte, no tan sols pot produir sensibilització de la pell i irritar els ulls i el tracte respiratori sinó que en casos d’exposició prolongada pot arribar a causar lesions genètiques en humans.

Tot i que com s’ha dit, el projecte fa referència a l’ús preferent de l’herbicida Bensulida, l’ús aquest producte es descartat per l’AIA perquè, segons s’afirma, ja ha estat prohibit per les autoritats per la seva toxicitat. En tot cas, i donat que al projecte apareix com un producte a utilitzar de forma habitual, s’adjunta també la fitxa tècnica de seguretat d’aquest producte, considerat com a molt tòxic i perjudicial pel medi ambient. Especialment perillós pels organismes aquàtics, en persones pot produir, amb exposicions breus, efectes sobre el sistema nerviós, fallada respiratòria i pot produir la mort. Aquesta substància no té establerts els límits màxims d’exposició.

Pel que fa als fungicides, es preveu que poden ser utilitzats:
El Bromuconazol, substància que, segons les fitxes oficials del producte pot provocar afectació del sistema nerviós en humans, donant lloc a l’aparició de depressió. En casos d’exposició prolongada pot donar lloc a l’afectació del fetge, provocant l’aparició de càncers. No té establerts els límits màxims d’exposició segura.
L’Iprodiona: recentment, segons estudis realitzats per l’agència de protecció ambiental d’EEUU (EPA), aquest compost estaria relacionat amb el desenvolupament de càncers d’ovaris. Quant als seus efectes ambientals, en el cas que ens ocupa, el seu ús està autoritzat com fungicida però segons l’informe de revisió de la Comissió Europea, aprovat pel Comitè permanent de la Cadena Alimentària i de sanitat animal, en reunió de 3 de desembre de 2002, l’ús ha de tenir en compte la possibilitat de contaminació per a les aigües subterrànies a zones vulnerables, com és el cas de la zona on s’implanta aquest camp de golf, també s’adverteix del risc pels invertebrats aquàtics si la substància s’utilitza a prop d’aigües superficials, com també és el cas.
El Feranimol, considerat tòxic pels peixos i invertebrats aquàtics, també per abelles i aus.

Altres fitosanitaris habituals als camps de golf com son l’Etoprofós, l’Ionixil o Mecoprop, es desaconsellen a l’AIA per ser encara més ecotòxics que els esmentats. En qualsevol cas, l’Etoprofós acostuma a ser l’insecticida de primera elecció en aquests casos.


Els pesticides son, per definició, agents tòxics dissenyats per matar organismes vius. L’àrea perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines és la definida com l’espai destinat a EVITAR impactes ecològics o paisatgístics provinents de l’exterior del Parc, no la zona on s’han d’implantar aquest tipus d’instal-lacions altament impactants i nocives per la biodiversitat.