Al.legacions II, III, IV, V, VI, VII i VIII al projecte de camp de golf a Platja d´en Bossa (20/11/2007)

2.- Es pretén regar el camp amb aigües contaminades que afectaran la qualitat de l’aqüifer.

Com a font de reguiu pel camp de golf, la promotora pretén utilitzar la concessió de 390.000 m3 d’aigua obtinguda i que prové de l’EDAR d’en Bossa.
En primer lloc cal destacar que aquesta concessió s’atorgà incomplint l’establert a l’art 57.2 de Pla Hidrològic de les Illes Balears que, d’acord amb allò contemplat al RD 849/1986 del Reglament del domini Públic Hidràulic, considera vinculant el preceptiu informe sanitari que, en aquest cas, era desfavorable. El motiu és que no s’acompleixen els paràmetres mínims de salubritat exigits pel PHIB, tractant-se d’un afluent fortament contaminat, que, utilitzat en una zona de vulnerabilitat d’aqüífers alta suposa un risc cert de que la contaminació acabi afectant, en un breu periode de temps, la capa freàtica. La qualitat de les aigües a utilitzar és tan baixa que fins i tot son catalogades com a aigües residuals diluides a l’AIA del projecte, és a dir, les que presenten fermentacions anaeróbiques generalitzades, amb olors desagradables i coloracions intenses, i s’acaba admetent a la pròpia AIA que “Hay riesgo de degradar las aguas subterráneas” S’ha de tenir en compte que durant l’època de més requisits hídrics,que coincidiria amb la de pitjor qualitat de l’efluent, es preveu que s’abocarien sobre el terreny 1.920.000 ltrs d’aigua/dia.

El problema, segons els promotors, se solventaria amb una desviació de fons públics cap al seu projecte per part de la pròpia administració, tal i com apareixia a la solicitud de cabdal: “ Los parámetros teóricos a obtener en el sistema de depuración adicional que cumplan lo dispuesto en el PHIB, corresponderán a los obtenidos una vez efectuadas las actuaciones destinadas a incrementar la reutilización de las aguas residuales y de los lodos de depuración en las instalaciones, con sistema de tratamiento terciario, previstas y ejecutadas por el IBASAN” El problema, en aquest cas, és que el projecte de l’Ibasan era teòricament per proporcionar aigua a un pla de reguiu impulsat pel Ministerio de Agricultura, pla que, en ser informats de l’autèntica destinació de les aigües, va ser retirat.

3.- La situació creada per la construcció de l’autovia a l’aeroport, en relació a la evacuació d’aigües pluvials, no està solucionada i possiblement la seva solució afectarà a la zona on es projecta el camp .

Referent a l’aprofitament d’aigües pel rec del camp, el projecte descarta ara integrar el sistema de drenatge de l’autovia al disseny del camp com havia previst inicialment. Ara es diu que aquest sistema de drenatge viari correspondrà exclusivament a l’àmbit d’actuació de l’autovia. Aquest fet suposa que, molt probablement, el sistema de drenatge que “correspondrà exclusivament a l’autovia” requerirà de l’expropiació de terrenys que ara pertanyen a les finques on es vol implantar el camp de golf per tal de posar-lo en funcionament, per tant, donat que les obres públiques poden contemplar l’expropiació forçosa de terrenys privats pel seu desenvolupament, tal i com ja ha passat a múltiples finques de la zona, s’ha de tenir en compte la més que
probable afectació de les finques objecte del projecte per tal d’ubicar la xarxa de drenatge de l’autovia.
Atorgar el vist i plau a aquest projecte abans de donar sortida definitivament a aquest problema farà mes difícil la solució i i gravosa per les arques públiques.

4.- Impacte sobre la fauna del Parc Natural per la creació de nous llacs fora dels seus límits, a la capçalera de pista de l’aeroport de es Codolar.
El projecte preveu la creació de llacs i zones humides a l’interior del camp de golf, això pot comportar que aus i altres grups zoològics habituals a les zones humides del Parc Natural es desorientin i freqüentin la zona del golf, zona amb una qüalitat ambiental inadequada per a les especies protegides (per les raons esmentades a l’al.legació 1).
Hi ha que destacar també que la situació dels llacs i zones humides artificials del projecte es situen preferentment a la part nord, a la part propera a la carcelera de la pista de l’aeroport. Aquest fet implica que la presència d’aus a la zona, obligaria a les autoritats aeroportuàries a establir nous sistemes de control de fauna avícola, la qual cosa ocasionaria danys irreparables a les poblacions i costos extres a AENA que s’haurien de quantificar.
Sobre aquets punt cal assenyalar que el Manual de Reducción de Riesgo Aviario de la Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI),estableix, sobre els aprofitaments de terrenys a les proximitats dels aeroports: “se ha reconocido que el aprovechamiento de tierras en los alrededores del aeropuerto pude provocar choques entre aves y aeronaves. Las aves pueden verse atraídas hacia las zonas cercanas al aeropuerto y a su vez frecuentar éstos en busca de alimento, agua, lugares de descanso o abrigo. También es probable chocar con algunas aves fuera del perímetro del aeropuerto, sobre un terreno explotado que les ofrezca atractivo. De hecho, 21 % de los choques con aves comunicados al sistema IBIS de la OACI ocurrieron "fuera del aeropuerto". Los choques con aves "en un aeropuerto" son aquellos que se producen a una altura de hasta 60 m (200 ft) durante el aterrizaje y de hasta 150 m (500 ft) durante el despegue.
10.4 Los usos de tierras que han causado problemas concretos en los
aeropuertos son:
a) elaboración de pescado
b) agricultura
c) corrales reservados
d) basurales y vertederos públicos
e) desechos de fábricas y parques de estacionamiento
f) teatros y lugares de expendio de alimentos
g) refugios de fauna silvestre
h) lagos artificiales y naturales
i) campos de golf, polo, etc
j) granjas pecuarias y
k) mataderos.
Actualment, els estanys de ses Salines, zona natural d’estada de les aus, son els que fan a la vegada de contenció i les mantenen allunyades de la zona de perill màxim que correspon a la d’aproximació i enlairament d’aeronaus.
A la documentació actualment en exposició pública no hi ha constància del preceptiu informe d’Aviació Civil respecte d’aquest projecte.

4.- El projecte és inviable sense una aportació inasumible de material per modificar l’orografia de la zona
El projecte admet que la zona on es vol implantar el camp de golf és totalment pla i que és inviable realitzar-hi les excavacions necessàries per a la creació de la nova orografia prevista al projecte per la proximitat de la capa freàtica. Per aquest motiu, el projecte inicial, preveia l’aportació de 390.000 m3 de terres provinents de les obres viàries portades a terme per l’administració autonòmica. El projecte d’aquestes obres, però, no preveia que la destinació dels sobrats a un projecte de camp de golf privat, sinó la regeneració de pedreres inactives. En aquests moments la fiscalia es troba investigant els abocaments il.legals que s’han portat a terme a les finques on preten implantar el camp de golf.
En qualsevol cas, s’ha produït una modificació del projecte inicial , amb una reducció de les aportacions de terres des de l’exterior. Al document definitiu es redueix a 200.000 m3 l’aportació de terres des de l’exterior de les finques, provinents de les autovies. És a dir, les terres que encara no han estat retirades de la zona malgrat s’hagi escenificat la intenció del promotor de golf que fossin retirades. L’ús d’aquests 200.000 m3 de terres suposaria un ús absolutament il.licit d’un material que ha d’anar, segons el projecte viari del qual s’ha extret, destinat a la regeneració ambiental de pedreres inactives.
Per altra banda, si finalment s’acompleix amb la legalitat i les terres provinents de les obres viàries son retirades d’aquestes finques i dipositades a la seva destinació prevista, el projecte de camp de golf esdevé inviable, donat que seria absolutament absurd pretendre l’autorització d’un camp de golf per a la realització del qual s’haguessin d’extreure 200.000 m3 de material per reomplir des d’un punt situat fora dels seus límits. L’impacte ambiental que suposaria la sola excavació i extracció del material seria més que suficient per denegar el projecte.
Per altra banda es vol assenyalar que les aportacions de terres i les modificacions de l’orografia afecten directament instal.lacions de l’aeroport, com ara línies elèctriques soterrades que han quedat per ara a una profunditat diferent de la prevista.

5.- Inadmisible introducció d’especies invasores a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines
El projecte de camp de golf preveu la utilització d’una varietat d’herba resistent a la sequera i a la salinitat de l’aigua, concretament la varietat Paspalum vaginatum, espècie d’orígen tropical i invasora de zones humides. Sanz Elorza et al (2004) catalogaren les espècies invasores a Espanta i la inclouen a la catgoria d’invasora manifesta molt perillosa i l’Instituto de Biodiversidade Agraria e Desenvolvemento Rural Galego l’IBADER (2005) com planta invasora agresiva. La pròpia Avaluació Ambiental del projecte admet que aquesta varietat de gespa: “invade humedales en numerosas regiones cálidas. Excluye a las especies halófilas nativas y penetra con especial facilidad en los ecosistemas que carecen de taxones que ocupen nichos ecológicos semejantes” Els efectes negatius atribuits a aquesta gespa son “comparables a los producidos por las invasoras del género Spartina: modifica la composición y estructura de la scomunidades nativas. Favorece la acumulación de sedimentos y detritus orgánicos, alterando el régimen hidrológico y de nutrientes”. De fet aquesta espècie s’ha convertit en invasora a diferents llocs del territori espanyol (des de espais de Mallorca i Menorca, litoral mediterrani peninsular, litoral cantàbric, Galicia, Canàries,...) on actua excluint a les especies halòfiles natives. En un estudi de 2001, per Vincent Gravez, Agnès Gelin, Aurore Bruna, a Galápagos, sobre llacunes costaneres, a Las Diablas, també lloc RAMSAR, es dóna una idea del potencial invasor d’aquesta espècie: “En las orillas de la laguna y al borde de numerosos islotes, se encuentra una hierba altamente invasora ahora identificada como Paspalum vaginatum , la cual puede poner en peligro la integridad de las lagunas del sur de Isabela . Esta especie ha extendido sus poblaciones de manera importante tanto en las orillas como alrededor de los islotes en la laguna. El crecimiento rápido de esta especie tapó y cerró, en dos años, la conexión entre una laguna secundaria (la ´posa redonda´ al Oeste) y la laguna principal.”
Precisament l’hàbitat del Paspalum són àrees d’estuari alterades, sols arenosos salins i aigües salobres, per la qual cosa, la seva introducció es totalment desaconsellable a les portes d’un espai natural protegit de les característiques de ses Salines. En resum, l’ús d’aquesta espècie al costat de la zona húmida de ses Salines (que hem de recordar és espai Ramsar, ZEPA i LIC) provocarà sens dupte la seva naturalització i invasió dels hàbitats salins del Parc. Aquest es un dels impactes que més s’han de prevenir a les portes d’un Parc Natural, pels devastadors efectes que pot tenir sobre l’ecologia de la zona. És precisament per evitar impactes com aquest, o com el
produit pels pesticides i altres fitosanitaris, que es va establir la zona perifèrica de protecció del Parc Natural.
Les mesures correctores que es proposen en aquest cas son poc més que ridícules: destinar personal del Parc per eliminar de forma continua l’invassió de
Paspatum que es produiria seria, a més d’una despesa absurda, una mesura del tot ineficaç.
Per altra banda, l’existència d’aquesta extensió de Paspalum acabaria inevitablement afectant a l’altra zona humida de l’illa: ses Feixes d’Eivissa. A més, per la seva resistència a la salinitat i la seva adaptació a sols arenosos existeix la probabilitat que acabàs afectant els espais dunars de Formentera.

6.- Manca d’estudi arqueològic
La zona on es preveu instal.lar el camp de golf està tocant a l’indret on les obres de l’autovia de Sant Jordi posaren al descobert un importantíssim jaciment arqueològic malauradament destruït. La proximitat de les restes ja destruïdes amb la zona on es pretén implantar el camp de golf fan molt probable l’afectació de noves restes encara no descobertes.

El projecte de camp de golf preveu, precisament, que els moviments de terres més importants s’haurien de portar a terme a la part alta de la finca, la més pròxima al jaciment industrial romà ja destruït. A aquesta zona no s’ha realitzat excavació alguna i per tant no s’ha de descartar que s’hi pugui trobar la continuació d’aquest enclau arqueològic. Les obres previstes al camp de golf podrien suposar la destrucció de restes importants no detectades. Actualment el terreny natural encara es troba sepultat sota tones de terres provinents de les obres viàries i no és factible una excavació arqueològica en condicions.

7.- Definició insuficient del projecte i possible afectació a les zones de domini públic, zona de servitud i zona d’afectació de carreteres.
La definició dels planols d’ubicació del camp de golf projectat és insuficient donat que no es grafien els actuals traçats de les infrastructures viàries. En tot cas, donat que les zones d’afectació de carreteres son més amples a les zones en túnel, que el camp de golf està creuat per viari públic i que fins i tot es preveu la creació de pasarel.les elevades, sembla evident l’afectació d’aquest projecte per la llei de carreteres, per la qual cosa serà necessari l’informe preceptiu, a part de la presentació de nous plànols adequats a la realitat existent.

8.- Contaminació lumínica incompatible amb el Parc Natural i amb les instal.lacions aeroportuàries.
La zona on es preten implantar aquest projecte s’ha de salvaguardar de la contaminació lumínica, no tan sols per perjudici que ocasionaria a l’entorn del Parc Natural de ses Salines, sinó per l’interferència que podria ocassionar amb els sistemes visuals d’aproximació d’aeronaus a l’aeroport

Conclusions:
La pretensió d’ubicar un camp de golf a la zona perifèrica de protecció del Parc Natural de ses Salines resulta del tot incompatible amb la preservació de l’espai, constituint un impacte absolutament inasumible. De fet, a la matriu d’interaccions del projecte, l’AIA admet que la totalitat de les relatives al medi natural son negatives.
El camp de golf suposaria l’implantació d’una activitat altament contaminant que produiria greus alteracions a la zona amb el més alt grau de protecció de l’illa d’Eivissa.

Per l’exposat se solicita l’emisió d’informe d’impacte ambiental desfavorable per a la instal.lació del camp de golf objecte del projecte i la denegació de la seva autorització.