Eivissa, la pitjor gestió del món (21/11/2007)

Eivissa és la destinació turística pitjor gestionada, la més insostenible i això ho diu un comité d’experts i ho publica una de les més prestigioses revistes, la National Geographic, la qual cosa vol dir, per si algún dirigent polític necessita traducció, que anant com va no té futur, el model i el territori tenen un límit, i ens acostam massa perillosament i depresa a l’abisme.
Durant décades les polítiques turístiques i d’ordenació territorial han buscat el benefici ràpit sense mirar conseqüències i aquestes han set, precissament, una pèrdua irrecuperable dels nostres valors únics. Durant décades, en comptes de planificar amb cura i responsabilitat, s’ha deixat que l’especulació devoràs d’una manera salvatge el cos d’aquesta terra i es convertís en ama i senyora del seu destí.
La responsabilitat històrica a que s’enfronta ara la nostra classe política no té precedents. O s’actua d’una manera urgent i decidida o ens morim d’èxit. Ja no n’hi ha prou amb aturar la destrucció, és necessari anar-la revertint en la mida que sigui possible, anar arreglant la desfeta, poc a poc, però sense descans.
Lamentablement, però, cap institució sembla estar per aquesta labor. No només no es parla d’arreglar res, sinó que es preten poder seguir amb la dinàmica que ha existit fins ara, continuar una inèrcia que no se sap ni es vol aturar. La gravetat de la situació és evident quan veim com els nostres dirigents ni tan sols es plantegen mesures per canviar la situació, com a molt només per ralentitzar-la lleument i, mentre, l’oposició, fent gala d’una irresponsabilitat només comparable a la manera en que han governat quan ha tingut ocassió, encara protesta i lamenta qualsevol tipus de mesura al respecte. Mentre, entre la indecissió i la covardia, es continua amb una permisivitat urbanística escandalosa, ni es planteja la protecció real dels espais naturals, es continuen afegint nous trams a projectes viaris monstruosos, fent crèixer infrastructures amb la finalitat que tinguin la mida adeqüada per un futrur pròxim, és a dir, per un futur on ja es preveu que tot continuarà igual.
L’illa està malalta i necessita tractament. Cap malalt vol ser sotmés a una operació, però a vegades no hi ha més remei que passar pel tràngol per recuperar-se, l’alternativa és pitjor. És evident que alguns poden trobar traumàtiques les mesures que s’han d’adoptar però és que ja no hi ha altra solució i, al final, seran en benefici de tots. Això ho veu tothom, ho vulgui reconèixer o no, el motiu per tancar els ulls és només una codícia irresponsable, el pitjor càncer que ens ha atacat mai.