EL PROJECTE DE PLATAFORMES A ES BOTAFOC IGNORA ELS EFECTES SOBRE LES PEDRERES DE L’ILLA I LA CONSEGÜENT AFECTACIÓ AMBIENTAL I ECONÒMICA. (09/01/2008)

EL PROJECTE DE PLATAFORMES A ES BOTAFOC IGNORA ELS EFECTES SOBRE LES PEDRERES DE L’ILLA I LA CONSEGÜENT AFECTACIÓ AMBIENTAL I ECONÒMICA.
S’ENSORRA L’ARGUMENT DE LA SEGURETAT: MERCADERIES I PASSATGERS AL COSTAT DE LA DESCÀRREGA DE COMBUSTIBLE
L’AMPLIACIÓ PREVISTA AL PORT D’EIVISSA SEGUEIX LA LÍNIA DE MACROPROJECTES INICIADA AMB LES AUTOVIES

El projecte de plataformes de 8’5 hectàrees a l’abric del dic de es Botafoc contempla que els centenars de milers de tones de material que s’hauran d’emprar per reomplir la zona provindran de les pedreres existents a l’illa d’Eivissa, sense especificar quines, tot i que majoritàriament es troben a zones amb protecció pels seus valors ambientals i paisatgístics i, fins o tot, al límit de zones protegides per la normativa europea d’hàbitats. L’efecte sobre el medi ambient i el paisatge d’aquesta extracció massiva d’àrids no figura en cap punt de l’Avaluació Ambiental que acompanya al projecte, tot i que segons la normativa d’aplicació, la totalitat dels efectes d’un projecte sobre el medi ambient han de ser considerats i avaluats sense excepció.

La minva de reserves d’àrids que provoquen aquests macroprojectes és molt considerable (veure les conseqüències de les autovies en aquest sentit), i en cap moment es pren en consideració que el nostre és un territori insular molt limitat on qualsevol impacte multiplica de forma exponencial l’afectació ambiental i sobre el paisatge, cosa que no sembla tenir cap importància pels tècnics i polítics que decideixen des dels seus despatxos gastar els recursos públics destruint allò que primer tendrien que preservar com a primera font de riquesa i benestar: la qualitat ambiental de l’illa.

A més, l’extracció del volum d’àrids requerit per aquesta obra tindrà una afectació econòmica que tampoc s’avalua, com també va passar en el cas de la construcció de les autovies. La demanda massiva d’àrids per un macroprojecte com aquest comporta automàticament l’encariment de les matèries primeres de la construcció (de fins a un 50 % al 2006), amb la consegüent afectació econòmica, fonamentalment a particulars i petites empreses. En conseqüència, mentre s’afecta negativament al teixit empresarial de l’illa, únicament les grans constructores de fora, encarregades de l’obra, s’emporten els sucosos beneficis deixant al darrera una minva considerable dels recursos naturals de l’illa i un impacte econòmic i paisatgístic molt considerable.

Resulta del tot evident que el projecte que s’ha presentat ara pel port d’Eivissa és una peça més dels que encaminen l’illa d’Eivissa a una massificació ferotge i mai vista, com ja ha passat amb les autovies. Uns i altre són projectes pensats per un creixement insostenible que s’ha d’evitar com sigui per preservar la qualitat de vida al nostre territori insular. Sembla, però, que des de les administracions públiques, sigui quin sigui el seu signe polític, es promou el mateix model hongkonià, allunyat del sentit comú i pensant, únicament, amb el benefici econòmic d’uns pocs en detriment de la qualitat de vida de tots.

Una altra dada significativa de com es pretén enganyar l’opinió pública quan es projecten obres com aquesta, no per necessitat ni per interès públic, sinó obeint a altra classe d’intencions menys lloables, és la constatació de com s’ensorren els arguments que s’utilitzen, que no resisteixen ni el més mínim anàlisi. L’exemple el tenim en la justificació que es va donar per la construcció del dic de es Botafoc, primera peça del projecte global que s’ha pretès portar a terme des del primer moment; el principal argument d’aleshores va ser la necessitat d’allunyar la descàrrega de combustible de les altres activitats portuàries pel perill que comportava la coexistència d’aquesta descàrrega amb el trànsit marítim de passatgers i mercaderies i que exposava al port a patir un accident. Idò bé, el que es pretén ara, amb la construcció de les plataformes de es Botafoc, és obtenir una superfície nova per portar-hi el trànsit i la descàrrega de mercaderies i la nova terminal de passatgers, amb la qual cosa allò que es volia allunyar de la descàrrega de combustible es torna a situar al costat de la mateixa, tal i com havia estat sempre, però amb un mirall d’aigües i marges de maniobra cada vegada més reduïts.

El projecte de plataformes a es Botafoc no és només una aberració que acabarà amb la possibilitat d’una ordenació racional del port, sinó un insult a la intel·ligència col·lectiva.