Les noves NNSS de Sant Josep: Continuistes i decepcionants.
El canvi de govern municipal no ha servit per modificar el model de creixement massificat establert fa més de 20 anys. Les NNSS en exposició pública no passen de ser un copy-paste del PTI del PP. (12/03/2008)

Les que s’han anomenat noves Normes Subsidiàries de planejament de Sant Josep de sa Talaia són, en realitat, poc més que l’adaptació de les desenvolupistes NNSS vigents a la normativa que en matèria urbanística s’ha anat aprovant des de 1986, any de la seva redacció inicial.

L’extremat desenvolupisme d’aquella normativa no troba, en la redacció donada actualment, cap rectificació real i, de fet, s’ignoren per complet, les modificacions normatives que s’estan tramitant actualment al Parlament Balear i que podrien servir per, al menys, alleugerir la gravíssima presió urbanística que pateix la costa a aquest municipi, el més perjudicat i castigat per les lleis “a mida” de l’anterior executiu.

Creixement de població
Permeten el creixement del 100% de la població de fet, de les actuals 20.000 persones, permeten passar a 50.000, a afegir a les places turístiques, la qual cosa suposa una capacitat de població real, a l’estiu, de 80.000 persones només en aquest municipi. Per arribar a aquesta capacitat de població, les noves NNSS arriben a aprofitar sòl que no va ser desclassificat per les DOT per la seva condició d’industrial i el transformen en residencial i, a canvi, converteixen sòl rústic en industrial. Tot un exemple de desenvolupisme insostenible.

Contempla grans superficies de sòl per a nous creixements
Tot i que s’ha intentat vendre aquesta normativa com proteccionista de l’entorn, el fet és que els creixements de sòl apte per urbanitzar són inadmisibles. Al sòl inicialment rústic que es requalifica s’ha d’afegir la injustificable previsió de creixement futur mitjançant l’assignació de terrenys a àrees de transició a zones tan poc necessitades de creixement com són cala de Bou, Cala Vedella, cala Tarida o, fins i tot, cala Comte, on no només es manté el pla parcial de Roques Males, sinó que es preveu el seu creixement futur amb la previsió, a la zona, d’una àrea de transició. De què serveixen més zones verdes si l’únic que aconsegueixen és escampar la urbanització damunt del territori?

Falta per complet a la veritat l’afirmació de que s’han desclassificat sòls, en realitat s’ha augmentat la superficie de sòl urbanitzable. Les “noves” normes no es poden atribuïr mèrits que són producte de normatives sobrevingudes a les quals obligatòriament s’han d’adaptar. Un exemple clar és l’afirmació que s’ha desclassificat la zona de “Los Parques” a es Cubells quan, segons les NNSS vigents, ja es tracta de sòl rústic protegit (paisatge singular), i així ha quedat confirmat en diverses sentències judicials. Altres exemples son els sòls desclassificats per les DOT que s’han atribuit també al canvi de normativa municipal.

Camps de golf i ports esportius
Segurament ha estat el rebuig que susciten els camps de golf entre la societat eivissenca, com a grans consumidors de territori i recursos i com a ferramentes per a l’especulació, el que ha fet que s’hagi intentat donar la falsa espectativa de que la nova normativa municipal els evitarà. El cert, però, és que únicament es remet als condicionants prevists al PTI. Una cosa és que els prevegi explícitament, com es feia a l’avanç, i l’altra que els impedeixi cosa que de cap manera fa la normativa actualment en tramitació.
Malgrat les informacions facilitades per l’Ajuntament a la premsa local, és fals que les “noves” NNSS impedeixin la construcció de ports esportius, de fet preveu la possibilitat de construcció d’aquestes infrastructures a les zones contemplades al PTI i l’ampliació de les existents. Resulta absurd anunciar una prohibició o unes limitacions que en cap cas es dónen.

Nous viaris injustificats
La febre de l’asfalt sembla que no ha abandonat Eivissa i queda també reflectida a les “noves” NNSS de Sant Josep. Tot un cúmul de noves vies surt reflectit a la cartografia. Bona part d’elles totalment injustificades, com la prevista a es Cubells, o de gran impacte, com la prevista a sa Raval que, de mantenir el traçat previst, s’haurà de realitzar una obra autènticament faraònica i amb un impacte brutal sobre el paisatge. A més, està el fet que ara es pretengui portar a terme, també, el vial que era l’alternativa a l’autovia. Una vegada que l’autovia s’ha consumat afegir una alternativa és una doble aberració.

Creixement ocult mitjançant nuclis rurals
Com a guinda de tot el despropòsit, el “nou” planejament també utilitza la figura del nucli rural, no només per incorporar a l’ordenació agrupacions d’edificacions realitzades a sòl rústic, sinó per permetre el seu creixement. Així, no es recullen únicament les parcel.les edificades i es proposa un pla de dotació dels serveis que puguin ser necessaris per aquestes agrupacions, sinó que es permet que a les parcel.les existents es continui edificant.

Sòl Rústic
L’encimentat del sòl rústic d’aquest municipi continuarà amb aquesta normativa pràcticament al màxim de les possibilitats que ofereix la normativa de caràcter autonòmic. Les superficies per edificar pràcticament en tots els casos son les mínimes exigides per normes de caràcter superior. Aquesta ha estat des de sempre una característica de la normativa urbanística municipal que ha permés una depredació territorial només comparable amb la del municipi de Santa Eulària. Les “noves” normes segueixen amb la política de mínims requisits per continuar l’urbanització del sòl rústic, justament al municipi que més necessita posar fre a l’especulació en sòl rústic.

Resulta evident que l’equip de govern municipal és plenament conscient de com són de nefastes aquestes noves normes subsidiàries i és per això que la versió donada als mitjans de comunicació està completament allunyada de la realitat; des de les formacions polítiques d’esquerres es va criticar durament el Pla Territorial Insular del Partit Popular, per considerar que es tracta d’una ferramenta que condemna l’illa a un creixement sostingut i insostenible, amb conseqüències inevitables sobre la qualitat de vida. Aquest plantejament és cert i plenament vàlid avui dia, així i tot s’ha de tenir present que es tracta en molts aspectes d’un document de mínims, les determinacions del qual en matèria de preservació territorial, es poden contemplar a l’alça pels planetjaments municipals en la seva adaptació; idò bé, el “nou” planejament urbanístic de Sant Josep no fa ni tan sols un esforç mínimament significatiu en aquest sentit, limitant-se a adaptar-se a les normatives que han sorgit en els darrers 20 anys i, a més, aprofita pràcticament al màxim el creixement que li permet la Llei de Directrius d’Ordenació Territorial de 1999.

El GEN no entén les crítiques de la portaveu del PP, Sra Castro a aquestes normes, donat que son, ni més ni menys, que el resultat d’aplicar la normativa elaborada pel seu partit.