LES “NOVES” NNSS DE SANT JOSEP INCOMPLEIXEN EL PLA HIDROLÒGIC BALEAR (20/03/2008)

NO PODEN JUSTIFICAR SUFICIÈNCIA DE RECURSOS HÍDRICS PEL SOSTRE DE POBLACIÓ PREVIST I ESTABLEIXEN UNA DOTACIÓ INFERIOR A LA MÍNIMA EXIGIDA PER HABITANT

ACOMPLIR EL PLA HIDROLÒGIC SUPOSARIA HAVER DE DISPOSAR DEL DOBLE DE RECURSOS HÍDRICS DELS CONTEMPLATS A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL

La normativa del Pla Hidrològic Balear estableix unes dotacions mínimes que s’han de contemplar per habitant/dia.

La normativa del Pla Hidrològic Balear disposa:

“Artículo 11. Dotaciones a considerar en abastecimientos urbanos
Se incluyen en los abastecimientos urbanos los aprovechamientos municipales, domésticos, comerciales, industriales, de servicios y ganaderos y, en general, todos los conectados a las redes municipales.
A los efectos de evaluación de la demanda para la asignación y reserva de recursos, las dotaciones máximas que se consideran para los dos horizontes del Plan son las que se resumen en el siguiente cuadro:


>
Población litros/habitante/díaHorizonte 2006Horizonte 2016
menos de 10000210220
de 10000 a 50000240250
de 50000 a 250000280300
más de 250000330350


Així, a l’actualitat, s’ha de considerar, en relació al núm d’habitants del municipi de Sant Josep de sa Talaia, una dotació mínima de 240 ltrs/hab/dia i una dotació òptima seria la de 250 ltrs/hab/dia.
Amb els sostres de població previstos a les “noves” NNSS s’ha de preveure una dotació futura mínima de 280 ltrs/hab/dia i una dotació òptima de 300 ltrs/hab/dia.
Però és que, a més, aquestes dotacions s’entenen d’aigua potable, no de la que disposen actualment bona part dels habitants del municipi, amb una salinitat molt per sobre de la considerada apta pel consum humà i això amb una població tres vegades inferior a la prevista a la normativa urbanística en tramitació.

Segons l’informe de sostenibilitat ambiental, el sostre de població real previst per les NNSS en tramitació seria de 68.222 habitants, més unes 11.000 places turístiques no regulades, que donen un total d’unes 80.000 persones.

Malgrat això, a l’hora de calcular la quantitat d’aigua necessària per proveir la població prevista, l’avaluació ambiental considera que s’han de calcular únicament 200 ltrs/hab/dia per a una població de 50.000 persones, (els altres 18.000 desapareixen del càlcul i únicament es contempla el proveiment urbà), que dóna un total de 10.032’60 T/dia. És a dir, molt per sota del proveiment mínim que s’ha de preveure segons el Pla Hidrològic Balear que, d’acomplir-se, suposaria haver de preveure 15.000 T/dia per proveiment urbà, més 5.466’6 T/dia per la resta de població fins al sostre previst de 68.222 habitants, en total 20.466’6 T/dia, més del 100 % més del que es considera suficient a l’AAE.

Però és que, a més, El propi Pla Hidrològic ja preveia un dèficit molt important a les previsions que es feien pel 2016 per aquest municipi, previsions ja desbordades àmpliament a l’actualitat, donat que s’han superat àmpliament els topes de població previstos per aquesta data. Així per Eivissa,calculant una població màxima de 95.862 persones, per municipis, es preveia:

U/D HIDROGEOLOGICA DISPONIB. REGADIOS POBLACION TOTAL DEFICIT
20.01. SANT MIQUEL 0,7 0 18 0,18 0,52
2º.02. SANT ANTONI 3,2 3,2 3,10 6,30 -3,10
20.03. SANTA EULÀRIA 3,9 2,7 2,10 4,80 -0,90
20.04. SANT CARLES 0,7 0 0 0,94 0’94 -0,24
20.05. SANT JOSEP 0,4 0,2 1,10 1,30 -0,90
20.06. EIVISSA 6,3 5,6 4,82 10,42 -4,12
TOTAL IBIZA 15,2 11,7 12,24 23,94 -8,74

És a dir, per Sant Josep, una disponibilitat total de 0’4 hm3 i una despesa de 1’3 hm3 amb un dèficit de 0’90 hm3.

Tot i la greu problemàtica que es dóna a aquest municipi amb la disponibilitat d’aigua potable (a molts llocs únicament s’aconsegueix embotellada), les “noves” NNSS contemplen el creixement urbanístic previst com una cosa completament desvinculada de la disponibilitat d’aquets recurs.

A l’Avaluació Ambiental es minimitza aquest aspecte, tot i reconèixer la problemàtica que es derivarà de l’augment de població previst :

“Els efectes negatius es relacionen fonamentalment amb les previsibles manques quepuguin donar-se en el futur quant a dotació d’infrastructures de proveïment energètic i gestió de residus, i en menor mesura les de proveïment d´aigua i sanejament, com a conseqüència del sostre de població previst en el nou planejament” informe sostenibilitat ambiental pg 63.

Si aquest informe, que forma part de l’Avaluació Ambiental de la normativa en tramitació, considera que la dotació d’aigua, que ja és un greu problema a dia d’avui, serà un problema menor en comparació amb altres, ja es pot suposar com poden arribar a ser la resta. Per altra banda, i com a detall, l’informe de sostenibilitat ambiental al·ludeix a l’existència d’un gran núm de piscines al municipi i estableix el consum d’aigua que aquestes representen:

“A partir de fotogrames aeris del vol digital d´alta resolució d´abril de 2005, i mitjançant còmput manual fotograma a fotograma utilitzant comptadors manuals mecànics, s´ha estimat que al municipi de Sant Josep existeixen aproximadament 4.000 piscines particulars.
Suposant un volum mitjà de 50 m3, això suposa que, anualment, es destinen 200.000T d´aigua a les piscines. Això equival a l´aigua que consumeix en un dia una població d´1.000.000 habitants, o a l´aigua que consumeix en un any una població de 2.740 habitants. Considerant la població de dret a 1 de gener de 2007, de 20.136 persones, l´aigua de les piscines representa el consum d´aquesta població durant 50 dies”

Tot i aquesta constatació, la “nova” normativa municipal no fa referència a com fer front a aquest consum d’aigua extra ni a l’augment de piscines que es derivaran d’un augment de població previst de més del 100 %.

La classe política segueix veient l’ordenació territorial com a un plànol on disposar taques de diferents colors segons l’intenssitat edificatòria que s’hi preveu però no arriben a associar l’ocupació del territori amb el consum de recursos que ja es troben explotats per sobre els seus límits. Resulta asombròs que es parli de sostenibilitat en els discursos però a la pràctica s’ignori absolutament el significat d’aquesta paraula que és sinònim de garantia de qualitat de vida pels ciutadans.