El GEN demana als partits polítics que aprofitin l’ocasió de salvar definitivament Benirràs de la seua urbanizació (05/04/2008)

La llei de mesures territorials: un altre exemple de discriminació per a l’illa d’Eivissa, l’única on es preveu canviar de lloc les urbanitzacions en comptes d’eliminar-les

La total protecció de Benirràs: un objectiu mínim irrenunciable dins la nova Llei de Mesures Urgents de Territori

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) recorda als partits polítics d’Eivissa l’obligació que tenen de preservar els darrers paratges naturals de la nostra malmesa illa, especialment d’aquells que estan amenaçats per projectes urbanístics. La preservació d’un be col.lectiu com és el medi ambient i el paisatge (i més quan aquest be és tan escàs com a la nostra illa) ha de primar sempre per damunt dels interessos d’uns pocs.

El GEN, davant la propera aprovació de la Llei de Mesures Urgents del Territori per part del Parlament balear, vol recordar que la total proteció d’aquest espai és un objectiu mínim i irrenunciable, sense el qual aquesta llei serà paper mullat i els polítics que l’aprovin hauran comés un acte de traïció a les seves promeses i a l’obligació que tenen envers la preservació del territori.

Altres indrets d’Eivissa, però especialment Benirràs, han de quedar totalment i definitivament protegits, sense que s’hi pugui edificar ni una sola construcció més, com tampoc s’han de poder executar les llicències concedides per l’alcalde de Sant Joan amb l’innoble finalitat d’esquivar la protecció d’aquest indret. Acceptar i premiar aquesta forma d’actuar és absolutament inadmisible i comporta un precedent que no es pot permetre. Benirràs, paratge natural de primer ordre de la nostra costa i joia ambiental d’Eivissa, no pot admetre altra decissió que no sigui la total protecció.

El GEN recorda que aquesta llei ja ha renunciat lamentablement a preservar els darrers espais d’Eivissa i s’ha limitat a incloure només petits racons que només representen una part infinitesimal de la superfície amenaçada pel formigó a la nostra illa. No és tolerable que es renuncii fins i tot a la ínfima part que s’havia inclós inicialment en la pseudoprotecció prevista. El GEN considera que aquesta norma, que havia de ser l’estrella del primer any de legislatura i el començament d’una altra manera de fer les coses, ha nascut ja transformada en una actuació covarda, extremadament limitada i que, com ja ve sent habitual, discrimina totalment l’illa d’Eivissa, la més massificada i urbanitzada i l’única a la que es preveu no protegir territori, sinó traslladar el formigó de lloc, canviant la ubicació de les urbanitzacions, cosa que a més de suposar un perillossíssim precedent, mai, a tota la història de l’autonomia, s’havia plantejat. Aquesta actuació demostra quin és el tarannà dels nostres polítics, poc o gens compromesos amb la protecció ambiental i amb una nul.la consciència envers el nostre territori. Malauradament a Balears i concretament a Eivissa, hem patit un cúmul de despropòsits sobre el territori que són completament irreversibles. Ara, a més, es consagra el dret a l’especulació.

Com pensa vendre el Govern Balear la “protecció” de Benirràs permetent la urbanització de “només” la primera línia de costa d’aquest indret?

El canvi que es proclama des de diverses instàncies en la gestió del territori i, fins i tot, el caràcter “sagrat” que determinats càrrecs públics han atribuït a aquest territori haurien de començar a notar-se amb algun fet concret.

El GEN considera improblable, però totalment desitjable, que al texte definitiu de la llei s’exclogui l’aberrant possibilitat de traslladar el formigó de lloc.