EL GEN-GOB MANIFESTA LA SEVA PREOCUPACIÓ PER LA PRÀCTICAMENT NUL·LA GESTIÓ I L’ABANDÓ QUE PATEIX
EL PARC NATURAL DE SES SALINES (01/05/2008)

La Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear s’ha desentès del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera. La tan esperada declaració de ses Salines com a Parc Natural, aprovada pel Parlament Balear el 19 de desembre de 2001, va suposar l’esperança per a la correcta gestió d’una de les dues zones humides, juntament amb ses Feixes, amb què compten les Pitiüses, però iniciatives tant bàsiques com una correcta senyalització del parc i dels diferents indrets es troba inexplicablement paralitzada més de 6 anys després. De fet, des de la creació del parc va ser la primera mesura anunciada, i fins ara no realitzada, quan el mínim indispensable i prioritari que ha de tenir un parc natural és una correcta senyalització. Volem recordar que les dos anteriors legislatures l’excusa pel retard en la senyalització va ser la necessitat d’elaborar un nou llibre d’estil i que pel que sembla, els cartells previstos per a primers d’enguany s’han hagut de retocar una vegada més per adeqüar-se, en aquesta ocassió, als gustos estètics del Sr Grimalt.

Fa ja massa temps que els diferents governs autonòmics prometeren la rehabilitació de l’església de Sant Francesc de s’Estany per convertir la casa parroquial en el centre d’interpretació imprescindible en qualsevol parc natural i a dia d’avui no sabem quan es pensen finalitzar les obres. El mateix està passant amb la tantes vegades anunciada rehabilitació de Can Marroig a Formentera que, inexplicablement, segueix sense finalitzar-se i donar-li un ús continuat. Tot són promeses de bones intencions, de primeres pedres per inaugurar l’inici de les obres i anys després encara esperem que aquests centres estiguin acabats i operatius.

Tampoc és comprensible que no s’avanci amb les tasques iniciades i aturades fa mesos per tal de delimitar itineraris i controlar l’afluència dels visitants a la zona de Sal Rossa. Aquests estanys com recordem pateixen una important pressió, com molèsties a les aus en època de cria o circulació de vehicles als estanys. La correcta senyalització i l’acordonament d’aquesta zona ha de ser una de les claus per aconseguir apropar a la població els valors de la zona humida i a l’hora reduir les molèsties i el trànsit de persones pels estanys.

El parc no només pateix mancançes en les seves infrastructures bàsiques. Sembla increïble que una de les Conselleries del Govern autonòmic millor dotades pressupostàriament no tengui partides per a la contractació de personal, clarament insuficient, que es necessita fa temps per a una correcta gestió d’aquesta importantíssima zona humida. De fet el darrer any el parc ha patit un retrocés en aquest sentit: la baixa Patricia Arbona, actual Directora General al Govern, i per tant de la feina tècnica desenvolupada per ella no ha estat coberta encara. Tampoc es llògic el que succeeix amb el pressupost. Els darrers mesos hem vist com no s’ha deixat ni pressupost per continuar amb les activitats impulsades i portades a terme des de fa temps: molts usuaris ens han denunciat que han quedat anul·lades les agendes d’activitats del parc: excursions, cursos, itineraris, etc. que a hores d’ara no s’executen. S’ha anul·lat, també i en el darrer moment, la campanya d’anellament d’aus que es realitzava cada any.

Un capítol apart mereixen les dificultats d’aconseguir un control de les activitats empresarials a l’interior del parc, especialment per part de l’empresa explotadora de la industria salinera, que en els darres anys per exemple ha modificat motes sense tenir en compte la realitat de l’espai on està localitzada.

Ens consta, això si, l’esforç de tot el personal del parc per controlar i donar solucions a aquests i molts altres problemes, però sembla evident que no compten amb el suficient recolçament i implicació de la conselleria.

Mentrestant, comença una nova temporada turística on la pressió humana i de tràfic sobre una zona tant fràgil com ses Salines no es trobarà, un any més, regulada. Any rera any aquesta insostenible situació es repeteix, tant a Eivissa com a Formentera. Any rera any ens fan la promesa als mitjans de comunicació que això és resoldrà, i a dia d’avui no només esperem la sobrefreqüentació ja habitual de l’estiu, sinó que a més esperem al “Parc” la celebració d’esdeveniments multitudinaris a indrets encara tranquils, com per exemple a Can Marroig, on es preten celebrar part d’un festival anomenat “Posidonia”. Actes multitudinaris, i no apropiats per a indrets amb importants graus de protecció es van acumulant i repetint a ses Salines.

Sembla increïble que un indret que ja va se inclòs dins el llistat de zones humides del Conveni Ramsar l’any 1993; que acull un tresor declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 4 de desembre de 1999 com són les praderes de posidònia; que forma part de la Xarxa Natura 2000 i és parc natural des de fa més de 6 anys no hagi suposat una prioritat per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern ni per als nostres representants eivissencs, que han de defensar davant Palma els interessos de les Pitiüses.

El GEN-GOB lamenta que tots els governs s’omplin la boca parlant de sostenibilitat, medi ambient i protecció del territori però siguin incapaços de gestionar correctament l’únic parc natural de les Pitiüses. La preocupant deixadesa de funcions de que fa gala la Conselleria de Medi Ambient comporta greus conseqüències i permet que continui la degradació de l’espai ambientalment més important d’Eivissa i Formentera. Si aquesta és la gestió de l’espai més important i teòricament protegit, ens podem fer una idea de com serà la gestió de la resta del nostre territori a nivell ambiental.